La Universitat de València lidera una missió espacial per a analitzar els fenòmens atmosfèrics violents

L'equip internacional que ha desenvolupat l'instrument ASIM pretén estudiar els esclats violents de rajos gamma terrestres
/ València
2 abril 2018 01:00h
ASIM ja està integrat en el vehicle de transport Dragon que es troba a l\'extrem del llançador Falcon de SpaceX, al cap Canaveral (EUA).

Les agències espacials europea i estatunidenca, l'ESA i la NASA, llancen aquest dilluns a les 17 hores (hora local espanyola) l'instrument ASIM (Atmosphere Space Interactions Monitor) a l'Estació Espacial Internacional (ISS). La Universitat de València lidera aquest projecte amb el qual es pretenen estudiar els esclats violents de rajos gamma terrestres. 

Concretament, és el professor d'Astronomia de la UV Víctor Reglero qui dirigeix l'equip internacional que ha dissenyat aquest instrument de recerca espacial. L'ASIM ha sigut desenvolupat durant dotze anys per equips danesos, noruecs i espanyols.

"Aquests treballs –indiquen des de la institució acadèmica– continuen la tradició de disseny de la Universitat de València començats en 1992 amb el Legri en el primer satèl·lit espanyol en la missió de l'ESA d'Alta Energia Integral i Uffo en el satèl·lit rus Lomonosov".

Des de la UV també destaquen que "un element clau ha sigut el disseny, fabricació i qualificació per a vol dels sistemes òptics d'Alta Energia de MXGS [monitor d'alta energia, per Monitor X-ray and Gamma-ray Sensor]" i remarquen que "de deu sistemes òptics realitzats en els últims 25 anys, set són espanyols liderats per la Universitat de València".

Va ser en desembre de 2016 quan la UV i l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial van entregar a l'ESA l'observatori ASIM, que ara ja es troba integrat en el vehicle de transport Dragon situat a l'extrem del llançador Falcon de SpaceX a cap Canaveral (EUA), llest per al seu llançament aquest dilluns.

"Jugar-se 12 anys de treball i 70 milions d'euros en 2 minuts"

Segons explica Reglero, el llançament a l'espai dels instruments és un dels moments més esperats pels creadors i suposa "jugar-se en dos minuts dotze anys de treball i setanta milions d'euros". "En cinc minuts sabrem si el Dragon està en l'òrbita de transferència a l'estació espacial; els dos primers són sens dubte els més crítics i emocionants", apunta.

Una vegada a l'estació, s'instal·larà ASIM en la seua ubicació, una operació "delicada" perquè pesa 300 quilograms. Això exigeix l'ús d'un braç robòtic i l'eixida d'astronautes en una missió d'una setmana en gravetat zero".

La posada en marxa dels equips es viurà per part dels investigadors amb "dos minuts d'infart, tres de patiment, una setmana de pregàries i el naixement de MXGS com a eina per a detectar i localitzar els fenòmens violents coneguts com a Terrestrial Gamma Ray Flashes (TGF)", descriu Reglero.

Després vindran dos anys de treball d'operacions i anàlisi al Centre de Dades, que tindrà seus a la Universitat de Dinamarca, la Universitat de Bergen i la Universitat de València.

next