La inversió de l'Estat en 2018: 67 euros menys per habitant i 3 punts per baix del pes poblacional

Les partides per a infraestructures repunten un 25%, però els 740 milions no igualen la inversió de 2016
/ València
4 abril 2018 01:00h
La inversió per habitant prevista del govern de Rajoy serà de 150 euros al País Valencià.

Indignació, malestar i cabreig. Aquestes són les reaccions que va provocar entre els dirigents de la Generalitat Valenciana el projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2018 presentat aquest dimarts al Congrés dels Diputats. Uns comptes que, amb el suport de Ciutadans i la previsible abstenció del PNV, tornaran a deixar un any més sense partida pressupostària serveis com el transport metropolità de València, tractaran com un coliseu menor l'òpera de les Arts o escatimaran els milions compromesos –de paraula– pel govern de Mariano Rajoy a la lluita contra la violència masclista.

La frustració en conéixer els comptes elaborats pel govern espanyol no va donar pas a un sentiment de sorpresa atés que els partits que donen suport al Botànic tenien poques esperances de veure millorada amb escreix la situació del País Valencià en els pressupostos elaborats per Cristóbal Montoro. De fet, tant el PSPV com Compromís i Podem veuen en els PGE de 2018 una continuació de la discriminació a la qual l'executiu de Rajoy sotmet els valencians, tot i l'increment del 25% de les inversions territorialitzades.

Una partida que segons el projecte de llei arribarà enguany, almenys sobre el paper, als 740,36 milions d'euros. Una xifra que tot i augmentar en 151 respecte l'any passat queda molt lluny dels 880 de 2016, quan es va arribar a una de les xifres d'inversió més alta per al territori valencià ens els successius governs de Rajoy. Així doncs, l'increment d'un 25% respecte l'any passat no implica recuperar el volum inversor de 2016 malgrat la millora de l'economia. I molt menys arribar al nivell d'inversió que tant el Consell com l'empresariat valencià reclamen al govern espanyol, que és adequar les inversions de l'Estat al pes de la població valenciana en el conjunt de l'Estat. Això suposaria que al voltant de l'11% de les inversions anaren destinades al País Valencià, però la realitat per a enguany és que amb prou feines superarà el 7% (7,3).

Aquesta reivindicació no és només de l'actual govern i de l'empresariat, sinó també del Partit Popular, que va donar suport a la reforma de l'Estatut, pendent d'aprovar des de 2011 al Congrés, que pretén blindar la inversió de l'Estat en relació al pes poblacional valencià.

Antepenúltims

Malgrat l'entusiasme del govern espanyol i d'alguns dirigents del PPCV després de conéixer l'augment de la inversió de l'Estat, les xifres absolutes demostren que el País Valencià no ha abandonat els últims llocs en el rànquing d'inversió territorialitzada. En aquest sentit, fonts de la Generalitat van assenyalar que els comptes del govern espanyol per a 2018 pel que fa a la inversió directa permeten "traure la Comunitat de l'últim lloc", però van lamentar que aquesta millora només serveix per a situar-la "en l'antepenúltim, només per davant de Canàries i Navarra". Aquest increment, van apuntar les mateixes fonts, "no aconsegueix que la Comunitat isca del furgó de cua", la inversió estatal respecte al PIB "segueix lluny del que li correspondria".

Aquesta inversió per habitant "no arriba ni als 150 euros, quan la mitjana estatal és de 217", segons les mateixes fonts. Si l'any passat la inversió per habitant al País Valencià es va situar a una distància de 66 euros respecte a la mitjana estatal, enguany aquesta distància augmenta fins als 67 euros, "situant els valencians una mica més lluny de la convergència autonòmica".

Moragues trau pit

Si en el Consell el got es veu mig buit, el delegat del govern espanyol el veu mig ple. Juan Carlos Moragues va ser l'encarregat de vendre les bondats d'uns pressupostos que va qualificar com els "més socials de la història". Ell va detallar on aniran destinats els 740 milions en inversions consignats en els PGE de 2018. Així, segons va detallar en una roda de premsa, els comptes per al present exercici preveuen la licitació de noves actuacions o la continuació amb l'execució d'obres ja iniciades: 3 milions per a duplicar la calçada de la N-220 d'accés a l'aeroport de Manises des de la V-30, 19,22 milions al tram de l'A-33 de connexió de l'A-31 amb l'A-35 (inclou la variant de la Font de la Figuera), 4 milions per al tercer carril de la V-21 en el tram València-Carraixet, 7 milions per al nou traçat de la N-232 al port de Querol o la duplicació de la N-338 d'accés a l'Aeroport d'Alacant (2 milions), entre unes altres.

Pel que fa a ferrocarrils, Moragues va explicar que la inversió arriba als 380,8 milions (+50,9%) i recull la continuació de les obres del Corredor Mediterrani, que en el conjunt del pressupost suposa un increment "substancial i considerables" amb 331 milions. Es continuen les actuacions per a l'adaptació a l'ample internacional en el tram València-Castelló-Vandellós, destinant-se a al territori valencià 88,9 milions (d'un total de 161,5) i continuen les obres entre l'Alzina-Xàtiva-València amb una dotació pressupostària total de 137,7 milions per a enguany. Per a la línia d'alta velocitat entre Montfort i Múrcia es pressuposten 63,5 milions. A més, Adif destina 2,8 milions per a la implantació de l'ample estàndard (l'utilitzat per la xarxa d'alta velocitat) en el tram Almussafes-Castelló (via, electrificació i instal·lacions de seguretat). D'altra banda, es destinen 5,7 milions per a l'accés ferroviari al Port de Sagunt i es consigna dotació per a la redacció del projecte del nou accés ferroviari al Port de Castelló. També s'inclouen, ha remarcat, els treballs corresponents al canal d'accés i el túnel passant de València, i es contempla la dotació complementària necessària per al desenvolupament de l'estudi Informatiu corresponent al túnel passant.

Segons el mateix Moragues, s'inclou una partida de 19,8 milions per a les actuacions contemplades en el nou Pla de Rodalies, destacant la renovació de via Xàtiva-Silla o la duplicació de via Cullera-Gandia (primera fase del Tren de la Costa), així com la continuació de l'estudi informatiu de la línia ferroviària València-Alacant (Tren de la Costa). Es destinen també 10,1 milions a actuacions en la línia Sagunt-Terol-Saragossa d'un total de 52,2 milions en 2018.

Transport i cultura

Entre l'allau de xifres oferides per la delegació del govern espanyol, Moragues no va trobar una resposta molt convincent per a explicar per què el transport metropolità de València s'ha tornat a quedar sense aportació per part de l'Estat ni tampoc per què el Palau de les Arts manté una aportació de 600.000 euros, que suposa una distància sideral amb el finançament que rep el Liceu de Barcelona o el Teatre Reial de Madrid. En tots dos casos, Moragues va vindre a dir que el govern de Rajoy ho està estudiant.

Sobre el cas concret de les Arts, Moragues va assenyalar que primer el govern "ha de ser coneixedor de la programació artística, dels pressupostos, de tot el que s'està fent, de tota la informació i documentació en matèria econòmica, comptable, operística, artística i cultural en general per a, a partir d'ací, fer passos avant per a un major compromís". Tanmateix, va reconéixer que el ministre va estar fa mesos a les Arts i ja en aquella ocasió Cultura li va traslladar el seu interés perquè el ministeri poguera incrementar la seua aportació al coliseu valencià. Davant la falta de resposta, Moragues va justificar el silenci del departament d'Íñigo Méndez de Vigo pels darrers canvis produïts a les Arts. "És veritat que hi ha hagut durant aquest temps un canvi d'intendent, un canvi organitzatiu, hi ha hagut una època d'inestabilitat en la gerència, en l'organització i en la programació del mateix Palau i el govern d'Espanya ha estat a l'espera a veure què passava exactament en aquesta crisi que va haver-hi i en totes aquestes notícies que van eixir".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next