El Màgnanim trau a la llum 26 poemes inèdits de Fuster

El poemari donarà visibilitat a una de les vessants creatives de l'escriptor de Sueca que més desapercebudes han passat
/ València
4 abril 2018 01:00h
Després de la publicació el darrer any de \'Notes d’un desficiós\', \'Poemes inèdits\' es convertirà en el quart llibre de Fuster editat pel Magnànim

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació editarà aquest mes d'abril – ja té els drets amb els hereus de l'escriptor de Sueca– el llibre Poemes inèdits, de Joan Fuster. L'edició està ja molt avançada i s'espera que siga una de les novetats més importants del Magnànim de la 53a Fira del Llibre de València.

Després de la publicació el darrer any de Notes d'un desficiós, Poemes inèdits es convertirà en el quart llibre de Fuster editat pel Magnànim i en la desena publicació relacionada amb l'escriptor de Sueca. El volum reuneix vint-i-sis poemes de Joan Fuster que, per diversos motius, havien quedat inèdits fins ara als arxius de l'escriptor, conservats al Centre de Documentació de l'Espai Joan Fuster a Sueca. Poemes inèdits posarà a l'abast del lector composicions de diverses èpoques, tendències i estils que fan del llibre una mostra "ben expressiva" de la qualitat dels seus versos. El poemari inclou quinze poemes inèdits, nou poemes no inclosos en la versió definitiva del poemari Terra en la boca i la traducció de dos poesies en valencià que s'havien editat originàriament en castellà.

L’estudi introductori està escrit per Salvador Ortells Miralles, especialista en l'obra poètica de Joan Fuster, i ofereix per primera vegada una visió global de la poesia fusteriana coneguda en relació a la poesia inèdita. En paraules d’Ortells, "tot i que una part de la seua poesia ha estat publicada en diversos poemaris, llibres col·lectius, revistes i antologies, la seua poesia no és tan coneguda com caldria, ja que ha estat eclipsada per la seua excel·lent i abundant producció assagística i periodística". Amb aquest llibre es contribuirà a divulgar la poesia fusteriana, que "és prou important com per no menystenir-la".

Fuster va publicar entre 1948 i 1954 huit poemaris: Sobre Narcís (1948), 3 poemes (1949), Ales o mans (1949), Ofici de difunt (1950), Va morir tan bella (1951), Terra en la boca (1953), Poemes per fer (1953-54) i Escrit per al silenci (1954), publicat pel Magnànim. A més, cal afegir una quantitat gens menyspreable de poemes publicats durant la postguerra, en valencià i castellà, en la premsa valenciana –Levante, Las Provincias, Verbo, Víspera, Esclat, Pensat i Fet, i Festa d’Elig–, en revistes catalanes i de l'exili antifranquista –Ariel, La Nostra Revista, Pont Blau i Las Españas–, i en volums col·lectius: Homenatge a Xavier Casp (1949), Calvari líric (1949), Llibre de la vellesa (1954), Corona poètica en llaor de Sant Vicent Ferrer en el V Centenari de sa Canonizació (1955), Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat (1957) i Eucarística (1960).

El rellançament de la col·lecció Poesia del Magnànim

Poemes inèdits s'editarà dins de la històrica col·lecció Poesia que el Magnànim va editar de 1990 a 1996, dirigida aleshores pels poetes Marc Granell i Eduard J. Verger. En la col·lecció històrica, al costat de poetes valencians, es van editar poemaris bilingües original-valencià de Hans Magnus Enzenberger, Derek Walcott, Ingeborg Bachmann, ErickFried, Paul Éluard o Salvatore Quasimodo, entre d'altres. Ara estarà dirigida pel també poeta i editor Vicent Berengueri. Enguany, junt amb Poesies inèdites de Fuster, es publicarà Ciutadà, poema líric nord-americà de la poeta Claudia Rankine. Com un homenatge a aquell període, el Magnànim ha decidit reprendre el disseny històric de la col·lecció.

Joan Fuster i Salvador Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992) ha estat un dels escriptors i intel·lectuals valencians més rellevants del segle XX. Entre la gran varietat de gèneres literaris que va conrear destaquen la historiografia, l'articulisme periodístic, la traducció, el dietarisme, l'aforisme, la crítica literària i, també, la poesia. Va ser reconegut, sobretot, per la seua producció assagística, que es caracteritza per la diversitat temàtica i la multiplicitat d'interessos i que conté títols emblemàtics com Nosaltres, els valencians, Diccionari per a ociosos i El descrèdit de la realitat.

Salvador Ortells Miralles (Sueca, 1977) és llicenciat i doctor en Filologia Catalana. Ha publicat nombrosos estudis i articles sobre l'obra literària de Joan Fuster, entre els quals destaquen la coordinació del volum col·lectiu Joan Fuster, llibre a llibre. Diccionari bibliogràfic (2015), l'edició de l'antologia Joan Fuster recitable (2016) i la tesi doctoral La poesia de Joan Fuster (2017). En l'actualitat és director de l'Espai Joan Fuster i professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next