Mig centenar de jutges, fiscals i magistrats demanen millores laborals i independència judicial

Els juristes valencians s'han unit a les mobilitzacions convocades arreu de l'estat espanyol per a exigir mesures que garantisquen una justícia digna i de qualitat
/ València
5 abril 2018 01:00h
Vora 50

Mig centenar de jutges, magistrats i fiscals s'han concentrat hui a la Ciutat de la Justícia de València per a reclamar més independència institucional, més mitjans personals i materials, la modernització del sistema judicial i la millora de les condicions professionals, entre altres peticions. 

Els juristes valencians s'han sumat a les concentracions convocades a tot l'estat espanyol per a reivindicar una sèrie de millores al Ministeri de Justícia, com són la recuperació de poder adquisitiu i la despolitització judicial dins d'un calendari de protestes que es prolongarà durant les pròximes setmanes. 

La convocatòria ha comptat amb el suport de l'Associació Professional de la Magistratura, Jutgesses i Jutges per la Democràcia, Asociación Judicial Francisco de Vitoria, Foro Judicial Independiente, l'Associació de Fiscals, Unió Progressista de Fiscals i la Associació Professional Independent de Fiscals.

El president de l'Audiència Provincial de València, Fernando de Rosa; el jutge degà, Pedro Viguer, i la fiscal cap provincial, Teresa Gisbert, han donat lectura al manifest amb les seues exigències per a augmentar la qualitat i eficàcia del sistema judicial. Per a reforçar la "independència judicial" han reclamat un projecte o proposició de llei de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que reforce la independència judicial i que garantisca l'elecció dels vocals judicials del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per jutges i magistrats. 

Així mateix, han exigit la retirada de les esmenes presentades a la proposició de llei de reforma de la LOPJ, ja que "coarten" l'exercici de funció judicial i "buiden de certes competències" el CGJP. Reclamen també una objectivació en el nomenament d'alts càrrecs judicials, amb perfils prèviament definits i mitjançant un procés transparent, i la supressió dels magistrats designats pels parlaments autonòmics. 

En relació a la modernització, exigeixen un pla d'inversió en mitjans personals i materials i l'increment de les plantes judicial i fiscal amb la convocatòria d'almenys 300 places en cadascuna d'elles per a equiparar-les a la mitjana europea. Per a millorar les seues condicions professionals, han demandat la convocatòria de la Taula de Retribucions per a recuperar el nivell salarial perdut en 2010, mesures de conciliació i la implantació de les càrregues màximes de treball.

El jutge degà, Pedro Viguer, ha expressat que "no hi ha voluntat política per a millorar una justícia que no els interessa, perquè no dóna vots", i ha citat un "clar exemple: la fallida Subcomissió del Congrés dels Diputats per a un Pacte d'Estat per la Justícia".

Ha mostrat també la necessitat de reforçar "la independència institucional", ja que no tenen "capacitat d'autogestió" i són "econòmicament dependents", la qual cosa "implica una altra forma de condicionar l'eficàcia judicial". Ha apel·lat a la "despolitizació del CGPJ" d'acord amb les recomanacions del Consell d'Europa o del Grup d'Estats per a la Corrupció (GRECO).

Sobre el Ministeri Fiscal, es demana la derogació del sistema de terminis màxims, la paralització de la implantació de la justícia digital fins que no es garantisca el funcionament correcte de programes i equips i l'atribució de la formació dels fiscals a la Fiscalia General de l'Estat. Demanen, a més, la paralització dels terminis d'investigació de la jurisdicció penal, ja que el Ministeri "no s'encarrega en primera persona de la investigació i per tant no pot estar encapçalant el control de línies d'investigació que corresponen al jutjat d'instrucció", segons la fiscal Adoración Cano.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next