Els turistes que visiten la ciutat de València compten amb una oferta més gran d’apartaments turístics que de places hoteleres. Encara que les diferències per barris són notables, la ciutat alberga 3.665 habitatges complets i 1.801 habitacions per a llogar només en la plataforma Airbnb, la més potent del sector. Així ho assegura la patronal hotelera Hosbec València en un estudi en el qual posa de relleu el creixement de pisos turístics, molts d’ells sense regular.
Els districtes de València més afectats per la proliferació de les vivendes de lloguer per a turistes són, en primer lloc, Ciutat Vella i, després, els Poblats Marítims. L’atractiu d’aquestos barris –el primer gràcies al seu patrimoni monumental i històric i la seua localització cèntrica i el segon a causa la seua edificació emblemàtica i la proximitat al mar– fa que siguen els destins més triats pels visitants.
Els números demostren la pressió turística sobre Ciutat Vella, que ha fet pujar el preu del lloguer considerablement en els darrers mesos. Segons l’estudi, als barris del centre de València hi ha un total de 1.186 apartaments turístics complets disponibles per a llogar a través d’Airbnb, als quals cal afegir les 259 habitacions privades dins de vivendes particulars. Aquestos números doblen el total d’habitatges per a turistes dels Poblats Marítims i en són tants com els dels barris de vora mar i del districte de l’Eixample junts.
Del total de places a Ciutat Vella, el 81% estan disponibles a temps complet a un preu que ronda els 65 euros diaris. La taxa d’ocupació anual d’aquestos pisos ronda el 60%. La majoria d’ells solen tindre entre una i dues habitacions en les quals allotgen 4 o 5 persones per reserva. En la majoria dels casos, els inquilins es queden entre 1 i 6 mesos.
De la ciutat a la platja
L’oferta pega un bot des del centre de la ciutat fins a la platja, i entre les vivendes dels Poblats Marítims hi ha 565 apartaments turístics registrats en Airbnb, a més de 153 habitacions privades. En aquesta ocasió, les vivendes tenen entre dos i tres habitacions en les quals es queden entre 4 i 5 visitants per reserva. En aquest districte, l’estada és més barata que en el centre de la ciuta i ronda els 58 euros per dia. La taxa d’ocupació també és un poc més baixa, del 53%, i els inquilins romanen entre 1 i 3 mesos. En segon lloc està la Malva-rosa, on els turistes poden escollir entre 504 vivendes més 120 habitacions privades de característiques similars al dels Poblats Marítims.
Els districtes que envolten el centre de la ciutat són els següents més demandats i també més cars que a la platja. Així, l’Eixample i Extramurs concentren 392 i 350 apartaments turístics, respectivament. Els preus, més assequibles que a Ciutat Vella, oscil·len entre els 61 i els 65 euros de mitjana i en ambdós casos la majoria dels ocupants no allarguen l’estada més de tres mesos.
Les zones més allunyades del centre, com Campanar, Rascanya o Patraix, tenen una presència menys elevada d’apartaments turístics, que ronda la cinquantena, i el marge de preu per nit també és més divers. Així, en aquestes zones es pot llogar un pis d’unes dues o tres habitacions per preus que van dels 46 euros als 65, en el cas de Campanar.
Si es miren altres comarques, crida l’atenció el cas de l’Horta Nord, que se situa com la més cara sense comptar València ciutat. En aquesta demarcació al nord de la ciutat, on predominen les urbanitzacions a vora de platja, hi ha 302 apartaments turístics que es paguen a 77 euros la nit. No obstant això, la taxa d’ocupació és bastant inferior a la resta de districtes i no arriba al 30%.
Lloguers il·legals i turismefòbia
De l’estudi es desprén que la instauració de l’habitatge turístic a València, encara que desigual, és ja una realitat imparable com a alternativa als hotels. En el cas dels Poblats Marítims, el nombre de vivendes destinades a lloguer turístic s’ha incrementat un 76% en només un any. A Ciutat Vella, el creixement ha estat del 43%.
Hosbec alerta de les xifres, que amaguen, segons la seua opinió, molts apartaments que es lloguen il·legalment i, per tant, ni tributen ni compleixen les mesures de seguretat que s’exigeixen als hotels. A més, l’informe assenyala que el 80% dels casos de lloguer no reglat és de tipus professional. De fet el 50% dels usuaris que ofereixen habitacions o habitatges turístics de lloguer ho fan amb més d’una propietat.
Com a solució al problema del lloguer il·legal, Hosbec ha instat l’administració a establir zones on estiga prohibit llogar vivendes sense cap tipus de restricció i així contribuir a fer realitat un model de ciutat on “no puga existir un hotel encobert en un edifici” i on els veïns puguen “trobar un habitatge digne per a llogar i que no s’incrementen de manera artificial els preus”.
Per al president d’Hosbec, Antoni Mayor, els apartaments il·legals són un “tsunami” que arriba a “barris residencials normals i crea problemes”. De fet, atribueix als apartaments turístics l’augment de la turismefòbia, ja que, en la seua opinió, genera conflictes entre “turistes i residents”. En la mateixa línia, el responsable en la ciutat de la patronal hotelera, Alberto Galloso, subratlla que “la turismefòbia no és hotelera, és d’apartaments il·legals” i lamenta que l’administració de vegades posa “tot al mateix sac”.
