Capella de Ministrers guanya el Premi Internacional de Música a Polònia pel seu disc dedicat a la Corona d'Aragó

'Quattrocento' es va imposar a l'àlbum sobre Ramon Llull publicat per la Capella Reial de Catalunya, que està dirigida per Jordi Savall
/ València
7 abril 2018 01:00h
Carles Magraner recull el premi ICMA a Polònia aquest divendres.

El grup de música antiga Capella de Ministrers va guanyar aquest divendres el Premi Internacional de Música Clàssica 2018 (ICMA, per les seues sigles en anglés) en la categoria de Música Antiga pel seu treball discogràfic Quattrocento, un guardó que va recollir el director del consort valencià, Carles Magraner, en la gala que tindre lloc a Katowice (Polònia), que va comptar també amb l'actuació de l'Orquestra Simfònica Nacional de Ràdio Polonesa, dirigida per Alexander Liebreich i Manfred Honeck.

Magraner va arreplegar el guardó com a guanyador d'aquesta secció dels Premis ICMA, considerats els Grammy de la música clàssica i que atorga un jurat compost per membres d'algunes de les més prestigioses publicacions especialitzades europees. El director i violagambista d'Amussafes (Ribera Baixa) va indicar que el Premi ICMA "és una fita per als centenars de músics, cantants, historiadors i musicòlogs que conformen els 30 anys del projecte de Capella de Ministrers i per a la música antiga que es realitza a Espanya". A més, va considerar que "800 anys del nostre patrimoni musical necessiten un suport ferm i decidit dels responsables culturals i polítics", va indicar el director i intèrpret a través d'un comunicat.

En aquest sentit, Magraner va recordar que en reiterades ocasions ha demanat que s'impulse des de l'Administració la recerca i la recuperació: "Caldria exportar aquesta cultura com una cosa pròpia i única, és el que ens diferencia enfront d'altres manifestacions musicals que no formen part del nostre patrimoni", i va instar a donar-la a conéixer tant en l'ensenyament general com als conservatoris. Així mateix, va assegurar que la música antiga "és un element generador de riquesa com a indústria cultural, promotora del patrimoni i el turisme", que hauria d'aconseguir una equiparació amb les ajudes que reben grups europeus perquè "no estem competint en igualtat de condicions".

En la cerimònia de lliurament es van premiar els guanyadors de les diferents seccions, grans exponents de la música clàssica com José van Dam, Manfred Honeck, Sol Gabetta amb la Filharmònica de Berlín dirigida per Simon Rattle, Philippe Jaroussky, Stefan Temmingh, Véronique Gens, Lukasz Borowicz, Krystian Zimerman, Quartetto di Cremona, Cornelius Meister, Alexander Liebreich, Hannu Lintu i la mezzosoprano Anne-Sofie von Otter, Herbert Blomstedt i Markus Poschner, entre uns altres.

Banda sonora del Renaixement

Remy Franck, president del jurat, va exposar que "en el segle XV, les arts i les ciències van fer un pas enorme i audaç cap al futur. El Renaixement, especialment a Itàlia, va portar un fresc esperit innovador. Amb el seu cd Quattrocento, bellament realitzat, Capella de Ministrers i Carles Magraner proporcionen la banda sonora d'una nova era: danses vibrants amb vida i esperit teatral, riques en color i sabor".

Franck va avançar en la cerimònia dos grans premis a dos pianistes per a 2019: el brasiler Nelson Freire, de 73 anys, rebrà el premi a la trajectòria, i l'espanyol Javier Perianes, el d'artista de l'any; la resta es proclamarà en gener. Amb anterioritat, el jurat publicarà les nominacions el 23 de novembre i els finalistes, el 10 de desembre; la gala tindrà lloc a Lucerna (Suïssa) el 10 de maig de l'any pròxim.

Els Premis ICMA van nominar un total de 357 treballs en 15 categories, principalment d'Alemanya, Regne Unit, França i Bèlgica, dels quals el jurat va seleccionar tres finalistes per secció. En la de Música Antiga es van nominar 16 treballs inicialment i els finalistes van ser: Quattrocento, de Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner; Ramon Llull, A estafe of conquests, dialogue and disconsolation d'Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya sota la direcció de Jordi Savall, i Vecchi: Requiem, de Graindelavoix. Els mestre valencià i el català eren els únics músics de l'Estat que van estar presents en la recta final dels premis en un apartat, el de la música antiga, en el qual són grans referents internacionals.

Quattrocento i la Corona d'Aragó

Quattrocento aborda la música i dansa de la Corona d'Aragó a Nàpols al segle XV, bressol del Renaixement, i és el treball discogràfic número 54 de la formació valenciana. El disc inclou 24 temes de Domenico de Piacenza, Francisco de la Torre, Hans Judenkünig i Joan Ambrosio Dalza, entre uns altres. Els intèrprets són Carles Magraner, (direcció i violes), Ignasi Jordà (exaquier), Robert Cases (guitarra renaixentista, viola de mà), David Antich (flautes), Quim Guerra (xirimia), Elíes Hernandis (sacabu), Álvaro Martínez (sacabutx) i Pau Ballester (percussió).

El repertori musical escollit en Quattrocento, penúltim disc de Capella de Ministrers, és un clar exemple de la circularitat entre l'estil popular i l'estil culte del repertori musical i coral de la cort aragonesa en els entreteniments teatrals del Quattrocento napolità. El cançoner que millor ho representa és el manuscrit 871 de Montecassino, ja que es considera vinculat a la cort napolitana del regne aragonés.

next