Les empreses que amplien l'ús del valencià més enllà dels rètols tindran bonificacions fiscals

La línia d'ajudes que impulsarà la Generalitat tindrà en compte l'esforç que han de fer els negocis de zones castellanoporlants per a compensar "l'aposta" per la llengua pròpia
/ València
8 abril 2018 01:00h
El programa de subvencions en què estan treballant Política Lingüística, Hisenda i Economia estarà apunt per a finals d\'any.

La Generalitat Valenciana posarà en marxa a finals d'aquest any una línia d'ajudes al sector empresarial i un segell de qualitat que suposarà bonificacions fiscals amb la finalitat d'impulsar l'ús del valencià en aquest àmbit.

Aquestes accions pretenen superar les polítiques que es limitaven a subvencionar els rètols dels establiments per a anar "més enllà" i reconéixer a aquelles entitats que impulsen qüestions com "la comunicació amb els clients, la publicitat o el personal capacitat" en les dues llengües oficials.

Així ho ha asseverat en una entrevista concedida a Europa Press el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, qui ha recalcat que, si en els primers exercicis del govern del Botànic les accions de difusió del valencià s'han centrat en els àmbits educatiu i social, "2018 serà l'any de la indústria, l'empresa i el comerç".

En aquest marc, per a final d'any està prevista "una línia d'ajudes per al sector empresarial i un segell que preveu bonificacions a partir d'aquelles competències autonòmiques a nivell tributari i fiscal", ha explicat el director general.

La normativa –en la qual estan treballant de forma conjunta la Direcció de Política Lingüística, dependent de la Conselleria d'Educació, i les conselleries d'Hisenda i Economia– "va més enllà de la retolació", ja que a més s'estudia tenir en compte la web, "la comunicació amb clients, la publicitat i bonificació si una empresa té als seus treballadors capacitats en valencià, com ja es fa amb certes subvencions culturals".

Per açò, ha insistit que "ja no són subvencions als rètols sinó que es va més enllà perquè les empreses construïsquen no solament de cara al carrer sinó també de forma interna amb els seus treballadors".

Preguntat per si tem que se'ls retraga discriminació entre comarques valencianoparlants i castellanoparlants, Trenzano ha subratllat que la intenció de l'administració és que en aquestes últimes "també es faça un ús social del valencià".

"Construir ponts"

"Això de les zones castellanoparlants i valencianoparlants –ha prosseguit– no ho hem de concebre com una frontera o una muralla, sinó que hem de construir ponts, que vol dir sumar i que les dues llengües convisquen en igualtat", ha incidit Trenzano. "El que nosaltres volem és que els castellanoparlants s'incorporen al valencià, però açò no vol dir que tothom vaja parlant valencià. Açò no és política lingüística a una zona on el castellà és llengua històrica, sinó que el que pretenem és que aquestes comarques puguen garantir els drets lingüístics de les persones que van allí", ha argumentat.

El director de Política lingüística de la Generalitat ha ressaltat que es tindrà en compte el major esforç que fa una empresa d'una zona de predomini castellà i de la de l'àrea en valencià. "No podem compensar de la mateixa manera l'empresa que aposta pel valencià a Sueca que la que ho fa a Torrevella, per exemple. Tot açò es preveu".  L'objectiu, ha continuat, és fer veure a totes les localitats que "el valencià també és d'ells".

En aquest sentit, ha manifestat que la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) "no naix perquè hi haja una muralla entre zones castellanoparlants i valencianoparlants". "Ha d'haver-hi un intercanvi i sentir que és la seua llengua. Qualsevol valencià que naix en aquest territori porta de fàbrica el fet de tenir dues llengües oficials nasca on nasca", ha conclòs.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next