La Federació de Societats Musicals valencianes (FSMCV) espera una reunió amb la Junta Central Fallera (JCF) per a abordar el paper de les societats musicals i la música en aquesta festa d’interès turístic internacional. Josep F. Almeria, president de la FSMCV, va demanar aquesta entrevista a Francisco Lledó, el 17 de gener, per a col·laborar també en les candidatures de les Falles i les societats musicals com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
Experts en aquest procés creuen que cal potenciar “l’espai viu” que generen les Falles, a més dels fallers i els artistes, amb la música, la indumentària, l’associacionisme i a tots els que l’han fet i la fan possible en l’actualitat. Sense oblidar la importància nuclear que té el monument com a obra d’art efímera. Per açò, la FSMCV creu que les sinergies i la col·laboració entre les Falles i les societats musicals, com a principal agent cultural del País Valencià, potenciarien el seu valor patrimonial i cultural.
La JCF va promocionar la candidatura de les Falles habilitant diversos canals per a la recollida de signatures per a recolzar una decisió que s’esperava en 2013 però es retardarà fins al present any o el següent. La FSMCV va donar suport a aquest projecte denominat ‘Espai cultural de les festes de les Falles valencianes’, per a la seua declaració i ingrés en la Llista Representativa de la Unesco, encara que creu que s’ha d’entaular una col·laboració més estreta que podria generar accions i iniciatives molt fructíferes i eficaces per a ambdues parts.
Lledó va afirmar que amb aquesta declaració es perseguia “defensar les falles com a valor patrimonial irrefutable i, amb elles, tots els elements que la componen, la pólvora, el foc, la música, el llibret…” i ajudar a mantenir vius “molts sectors tradicionals com l’ofici d’artista faller, la música, l’escola de tabal i dolçaina o els indumentaristes de vestits regionals.” Tot açò, tradició, moviment social i cultura popular quedava reflectit en set extensos quaderns que es van lliurar a la Unesco.
Valor afegit
La FSMCV va demanar obrir un debat amb els estaments de les Falles l’any 2011 entorn del repertori, la promoció i creació de música fallera que done valor afegit a la festa, assumpte del qual la JCF no es va fer ressò. Alertava que la repetició de peces minva la riquesa musical dels diferents actes fallers i proposava impulsar la promoció i creació de música fallera, la qual cosa aportaria més riquesa musical en els actes més representatius, tal com fan les festes de Moros i Cristians. A més, va expressar la seua preocupació per la música interpretada, en moltes ocasions, per formacions minses que malmeten l’execució de les obres de manera digna i que contrasta amb la qualitat que exhibeixen les societats musicals en concerts i certàmens nacionals i internacionals.
Els convenis de col·laboració signats amb la Unió Nacional d’Entitats Festeres (UNDEF), una federació integrada per 68 associacions festeres locals d’àmbit estatal, i amb l’Associació de Sant Jordi, una entitat amb 10.000 socis responsable de l’organització d’aquesta festa a Alcoi, podrien ser un model a seguir perquè han vingut a potenciar i enriquir la festa de Moros i Cristians en tot l’Estat espanyol i dignificar la seua música, els intèrprets i els compositors.
Competència deslleial
En una taula redona amb el títol ‘El binomi música i festa’, organitzada per la FSMCV i la UNDEF es concloïa que “hauria de ser objectiu i responsabilitat de tots, festers i músics, el treballar per a poder frenar la competència deslleial” de grups musicals “no pertanyents a cap societat musical federada que amb la seua manera d’actuar desvirtuen i perjudiquen seriosament la important i tradicional tasca artística, educativa i social de les societats musicals valencianes”.
Aquest “mercenariat musical”, sobre el qual el col·lectiu alerta fa temps i va denunciar la Unió Musical d’Albaida, actua sense cobertura legal i sense contractes que garantisquen “la seriositat i fidelitat dels compromisos pactats”. El document advoca per “un exercici de responsabilitat” i que prevalga “el sentit comú i la bona voluntat” de les parts.
