La pobresa s'acarnissa amb les llars amb xiquets dependents i les cases amb majors de 65 anys

El Síndic de Greuges alerta que hi ha 7.100 llars valencianes en risc de perdre l'habitatge i que podrien arribar a les 20.000 en cas d'una nova crisi
/ València
11 abril 2018 01:00h
El parc d'habitatge públic és insuficient per a atendre a la demanda dels col·lectius més desfavorits.

El Síndic de Greuges va entregar aquest dimarts al president de les Corts, Enric Morera, un informe especial sobre la situació de l'habitatge públic al País Valencià. Aquest estudi facilitat per José Cholbi consisteix en una recopilació de dades del 2005 al 2015 de l'Entitat Valenciana de l'Habitatge i Sòl (l'antic EIGE), els ajuntaments i l'Institut Nacional d'Estadística. El treball ha estat elaborat amb la col·laboració de l'Institut d'Economia Internacional de la Universitat d'Alacant; concretament, amb un equip dirigit per la professora Paloma Talltuvull que s'ha encarregat de realitzar un profund estudi econòmic, sociològic i estadístic que constitueix el fonament de les recomanacions amb què conclou l'informe del defensor del poble valencià. 

Entre altres aspectes, l'informe para atenció a les característiques dels potencials demandants d'habitatge públic, que coincidiria amb les característiques de les llars classificades com a pobres en l'Enquesta de condicions de vida (ECV), ja que "el perfil d'una llar pobra compleix amb els mínims requerits per a ser beneficiari d'un habitatge públic". Les dades permeten diferenciar, per sobre de la resta, tres grups. El primer és el conjunt de llars amb dos adults o més i xiquets dependents –especialment amb un o dos xiquets–. En aquest grup, que representa un terç de la població valenciana, un 6,8% de les llars són pobres. Aquesta categoria, la de llars que acullen dos adults o més i xiquets dependents, representa un 36,1% de les llars pobres valencianes.

El segon grup que destaca són les llars sènior, aquelles on algun dels seus membres té més de 65 anys. Un 27% de la població viu en cases amb aquestes condicions. Aquesta categoria representa un 25,2% del total de llars pobres. El tercer grup, que concentra el 20% de la població valenciana, correspon a les llars unipersonals –aquelles formades per persones adultes que viuen soles– i representa el 15,4% de la població pobra. 

3.500 habitatges per a 7.100 candidats

La principal conclusió del treball és que el parc d'habitatge públic és insuficient per a atendre la demanda dels col·lectius més desfavorits, especialment en una etapa de crisi. L'informe del Síndic quantifica el parc d'habitatge públic valencià en 66.000 unitats. D'aquestes, el 94% està ocupat permanentment, "així que el matalàs amb què poden comptar les administracions públiques és molt limitat", va lamentar l'adjunt primer de la Sindicatura de Greuges i coordinador de l'informe, Ángel Luna, en la presentació d'aquest document dimarts a les Corts. A més, 2.130 cases estan ocupades "il·legalment" i 1.150 estan per a rehabilitar. Així, només vora 3.500 habitatges podrien ser utilitzats per a cobrir necessitats sobtades. 

En aquest sentit, l'anàlisi encomanat pel Síndic reflecteix que 7.100 llars es troben –segons dades de 2015– en límit de pobresa en habitatge, és a dir, que presenten problemes rellevants de pagaments per habitatge i que estan en risc extrem de perdre'l. En cas d'una nova crisi o "davant de qualsevol canvi negatiu en les condicions econòmiques", segons recull l'informe, aquestes 7.100 llars podrien requerir suport públic immediatament. Però faltarien més de 3.600 habitatges públics que, a hores d'ara, no existeixen.

L'informe no es limita a parlar d'aquestes 7.100 llars, sinó que amplia el recompte a les llars en risc, és a dir, la població en housing stress, que seria aquella que assumeix uns pagaments per l'habitatge excessius en relació a la seua renda, és a dir, més d'un 30% dels ingressos van destinats a pagar la casa. Una crisi o "eventual contracció del cicle econòmic" podria provocar que també aquestes persones es quedaren sense llar i que la demanda superara els 20.000 habitatges. Sobre aquest aspecte, l'informe també destaca que les necessitats aflorarien principalment a la demarcació d'Alacant i a les ciutats de costa. 

Els més pobres de l'Estat

Mentre que del 2005 al 2007 el llindar de pobresa valencià i l'estatal eren prou similars, fins i tot amb anys en què la població valenciana era més rica, des de 2013 s'ha estancat en el cas valencià, mentre que el conjunt de l'estat espanyol sí que estaria recuperant-se des de 2015. "La societat valenciana és més pobra que l'espanyola", va afirmar Luna. 

L'informe també indica que "es podria dir que l'augment de construcció d'habitatge protegit que té lloc a Espanya des de 2003 no es produeix a la Comunitat Valenciana". Un dels motius seria "l'ajustament" de l'activitat constructora, "que va comportar efectes importants sobre el creixement econòmic i sobre l'ocupació" i que "va tindre la capacitat d'anul·lar pràcticament l'edificació pública", s'indica al document.

Molts deures pendents

Luna va afirmar que "l'habitatge és el suport principal de tots els drets" i va explicar que l'estudi sorgeix de la necessitat d'analitzar l'impacte de l'habitatge com a generador de la pobresa, així com del fet que "l'accés a un habitatge digne continua sent en l'actualitat una de les principals preocupacions de la societat valenciana". Concretament, la Sindicatura rep vora 150 queixes anuals sobre aquest tema, motiu pel qual ha obert una queixa d'ofici.

"La despesa pública segurament serà la clau per a eixir d'aquesta situació", va indicar Luna, qui va afegir que "s'està fent una despesa escassa" i que, per tant, "tenim molts deures pendents". El primer de tots seria l'aplicació "immediata" de la resolució del Constitucional que alça la suspensió de l'aplicació de bona part de la Llei per la Funció Social de l'Habitatge i solament deixa suspesos els articles 12 i 13. 

La Sindicatura conclou l'estudi amb més recomanacions dirigides a la Conselleria d'Habitatge. Entre elles, incrementar el parc d'habitatge públic en lloguer, "especialment en aquelles zones geogràfiques on s'observe una especial acumulació de la demanada" tot garantint que en la seua construcció es respecte la normativa vigent. 

També s'insta la Conselleria a impulsar estudis amb dades "fiables i exactes" sobre l'oferta i demanda actual d'habitatge públic i es remarca "l'estreta relació que ha d'existir entre l'habitatge i les polítiques socials". La Sindicatura també demana que s'adopten les mesures necessàries per a identificar els habitatges ocupats il·legalment, fer-ne un inventari exhaustiu i dinàmic i impulsar la realització de les actuacions necessàries per a reintegrar aquests habitatges al sistema d'adjudicació.

next