La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha avançat aquest dimecres que el Pla Intregral de Residus (PIR) –que comença ara la seua tramitació– incideix en el segellat d’abocadors i inclou una disposició, que emula les que ja s’han engegat a França o a les Illes Balears, per a prohibir la comercialització de plàstics d’un sol ús quan es puguen substituir per un altre material alternatiu com, per exemple, els bastonets per a les orelles, les palletes, els caramels amb pal, els coberts de plàstic o les càpsules de café.
Així ho ha donat a conéixer en un desdejuni informatiu en què ha avançat que confia que aquest pla puga aprovar-se al llarg de 2018, amb l’objectiu d’anar “reduint la generació de residus”, sobretot de plàstics, en línia amb les directives europees, que en aquestos moments es troben renegociant els seus objectius, que estableixen uns mínims de reciclatge i un màxim de rebutjos que finalment aniran a parar a l’abocador.
La consellera ha volgut deixar clar que la prohibició es limita als productes en què el plàstic es puga reemplaçar per un altre material. En cas que no hi haja alternativa, podran continuar.
Segellar els abocadors
Per a Cebrián, el segellat d’abocadors és una de les prioritats del seu departament i una “necessitat a llarg termini”, ja que les emissions d’aquestos emplaçaments tenen un “clar efecte en el canvi climàtic”, ha advertit.
La seua intenció és abordar el “cicle complet des de les fases inicials” del producte, abans que arriben a les plantes de tractament de residus, des de la seua creació, consum i separat. Es tracta de “generar menys residus” i que arriben “el més separats possible”. En tot cas, ha assegurat que s’invertirà en tecnologia en les plantes de tractament “perquè es puga reaprofita més i de millor qualitat”.
Pel que fa a la incineració de residus, la consellera ha assenyalat que “en tot cas aquesta és una de les últimes opcions dins de la jerarquia”.
Contenidor marró per a adob agrícola
Segons ha explicat la consellera, gran part de la matèria orgànica que arriba a les plantes de tractament de residus “no era reutilitzable perquè no procedia d’una gestió separada del residu i estava contaminada”, quan precisament l’agricultura valenciana “necessita” compostatge.
A manera “experimental”, s’estan provant alguns contenidors marrons específics per a residus orgànics en alguns consorcis i dos barris de la ciutat de València. De moment són proves pilot, “queda molt per fer en la recollida separada de residus”, ha admés la consellera, però estan possibilitant obtindre informació sobre la forma més eficaç de recollir residus.
No hi ha consens sobre l’SDDR
Cebrián ha apuntat que, després de fer tot el treball tècnic, d’estudi, de participació i diàleg sobre l’SDDR, “de moment no hi havia ni el consens, ni les solucions tècniques, ni econòmiques, ni logístiques per a muntar un sistema com aquest, que és un canvi de paradigma molt fort, amb les garanties que funcionara”.
“Vam veure que aquest sistema generava unes complicacions tècniques d’aplicació que ara mateix feien impossible, dins d’aquesta legislatura, la seua aplicació”, ha explicat la consellera. En qualsevol cas, “el seu estudi o la possibilitat segueix contemplada en el PIR juntament amb moltes altres línies de treball i això ha d’integrar-se en visió del cicle dels residus des del principi”, ha agregat.
