Un 'mapa d'inflamabilitat' permetrà identificar les zones de major risc d'incendis per a previndre'ls

Els ajuntaments de Riba-roja i Paterna treballen en un projecte contra el foc al Parc del Túria i la Vallesa amb aigua depurada
/ València
12 abril 2018 01:00h
Tasques d\'extinció al Parc del Túria el passat 4 d\'abril.

La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, va avançar aquest dimecres que abans de final d'any espera tenir llest un 'mapa d'inflamabilitat' que establirà les zones de major risc d'incendi al territori valencià amb l'objectiu de millorar la prevenció en aquestos llocs.

Així ho va assegurar durant un desdejuni informatiu en què va posar de manifest que la gestió forestal vinculada a la prevenció d'incendis és la "primera prioritat" del seu departament i que el seu objectiu és "reforçar la capacitat protectora del bosc, gestionar els recursos naturals i adaptar la superfície forestal al canvi climàtic". El mapa, va explicar, tindrà en compte el tipus de vegetació, les característiques orogràfiques del terreny i les variables climàtiques habituals.

La superfície forestal supera el milió d'hectàrees, cosa que suposa el 60% de la superfície; de fet, en algunes poblacions supera el 80%. Els experts assenyalen que "l'àrea del Mediterrani és una de les més vulnerables als incendis" i es calcula que en més d'un 70% de les causes està darrere la mà humana, "en part per l'ús agrícola", va agregar la consellera. Davant d'aquesta situació, des de la conselleria advoquen per "la conscienciació, l'oferta d'alternatives a les cremes i aprofitar tant els fons europeus com els propis en actuacions per a la prevenció d'incendis, així com per a repoblar i renaturalitzar zones".

Tots els parcs naturals, sota protecció

La conselleria està treballant en dos projectes, encara en fase de redacció, per a recuperar grans superfícies incendiades. Un dels projectes abasta 7.000 hectàrees afectades per incendis entre 1994 i 2003 i un altre 20.000 hectàrees afectades pel gran incendi de 2012 en la zona de Cortes de Pallars i Andilla. L'objectiu, va explicar Cebrián, és "actuar en aquestes zones per a fer més difícil que un incendi es convertisca en un gran incendi".

També s'està treballant ja, amb un pressupost de més de 3 milions d'euros, en la renaturalització de la Font Roja i d'Ademús, dues àrees on es col·locaran noves espècies autòctones que facen aquestes zones més resistents al foc. La intenció de Cebrián és mantindre un "treball continu que no es veu" en aquest àmbit, "corregir el que no es va fer en anys anteriors" i "evitar els incendis de la pròxima dècada", ja que "els incendis són una de les majors ferides que té el territori valencià", va lamentar.

La consellera va aprofitar per a deixar clar que "hi ha una planificació de tot el territori en prevenció d'incendis i totes les demarcacions tenen un pla de prevenció". Així ho va assegurar en ser preguntada per la recomanació del Síndic de Greuges que urgia la Conselleria a elaborar un pla per al de Parc del Penyagolosa. Cebrián va explicar que s'ha estat revisant la planificació en alguns parcs naturals, "però en cap cas un parc natural queda sense pla perquè n'hi ha un de superior".

Millorar la preparació i la resiliència de zones boscoses

Per la seua banda, aquest dimecres els ajuntaments de Paterna i Riba-roja van presentar el programa Guardian, una innovadora iniciativa nascuda arran d'un treball d'un estudiant d'Agrònoms. Els dos municipis, que han treballat conjuntament amb l'empresa Hidraqua, pretenen millorar la preparació i la resiliència als incendis de la zona boscosa que comparteixen del Parc Natural del Túria i la Vallesa gràcies a la reutilització d'aigües residuals procedents d'una estació depuradora.

Les àrees urbanes de Riba-roja i Paterna comparteixen la zona forestal de la Vallesa i el Parc Natural del Túria que, a causa del seu alt nivell d'antropització i a la integració dins de l'estructura urbana, estan subjectes a "un alt risc d'incendi, amb un alt impacte en termes de pèrdues de vida i danys materials". Per això, amb el projecte Guardian, tant Riba-roja com Paterna proposen un conjunt d'estratègies per a millorar la resiliència de les zones urbanes afectades. L'aigua regenerada n'és l'eix central.

El gerent d'Hidraqua va destacar que "es tracta d'un projecte que preveu per primera vegada l'eliminació de clorpirifos, un contaminant emergent que es troba en les aigües depurades que es preveu reutilitzar i, per això, s'han desenvolupat uns sistemes que permeten la seua eliminació en els processos de depuració perquè, una vegada aquesta aigua es reutilitze, no tinga aquest contaminant". "L'aigua així depurada es destinarà, a més, a la millora ecològica de l'embassament de la Vallesa, com a element integrat en aquesta innovadora estratègia de prevenció", va afegir.

Barreres verdes en llocs estratègics

També es planteja la transformació de la vegetació a través de la creació de "barreres verdes" en llocs estratègics amb espècies més resistents al foc que ajuden a alentir l'avanç d'un front d'incendi si s'arriba a produir. Aquestes barreres verdes es regarien de manera controlada, amb l'aigua regenerada, per a assegurar que sempre tenen el contingut òptim d'humitat. A diferència del que passa en l'actualitat, aquest reg serà regulat sobre la base del mesurament de dades en camp a través d'una xarxa de sensors de manera que s'aportarà només l'aigua estrictament necessària per a evitar el creixement descontrolat de la vegetació.

Finalment, el projecte preveu la formació i la informació a la població per a incrementar el nivell d'autodefensa. Per exemple, la realització de mapes de reg individualitzats perquè cada veí conega el risc associat a la seua propietat i la formació perquè es prenguen les mesures encaminades a la seua reducció. També es preveu la realització de cursos, tallers, simulacres i l'elaboració de guies de pirojardineria, és a dir, jardins resistents al foc.

El projecte s'executarà de març de 2019 a març de 2022 i té un cost total de 5,5 milions d'euros subvencionables al 80% amb fons FEDER de la Unió Europea; la resta seria finançada pels ajuntaments i per Hidraqua, la consultora Medi XXI, el Grup d'Economia de l'Aigua de la Universitat de València, l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València i Cetaqua, el centre tecnològic de l'aigua.

next