Aquest inspector s’ha pronunciat en aquests termes en la seua declaració en qualitat de testimoni en el judici per la primera peça del ‘Cas Blasco’, en la qual s’investiguen presumptes irregularitats en la concessió de subvencions per part de l’extinta Conselleria de Solidaritat, quan estava dirigida per Rafael Blasco (PP).
El perit va ser l’encarregat d’analitzar les ONGs que van rebre subvencions per part de l’extinta conselleria i investigar la destinació dels fons. Ha insistit, tal com va plasmar en els seus informes, en què la trama va utilitzar una sèrie de societats que van facturar i van cobrar per treballs no realitzats a Nicaragua.
Sobre aquest tema, ha concretat que tant l’empresa Arcmed com GCS, de les quals el considerat presumpte capitost de la trama, Augusto César Tauroni, n’era propietari, van ser objecte d’Inspecció d’Hisenda perquè van rebre diners de la Fundació Cyes per suposats treballs a Nicaragua.
Així, a aquestes mercantils se’ls van requerir factures emeses, i es va concloure que aquestes eren “falses”. Arcmed, després de “contradir-se” i dir que els treballs els havia realitzat el mateix Tauroni, “després va dir que no havia sigut ell, sinó GCS la que havia prestat els serveis”, ha comentat. Així, Hisenda li va requerir també a aquesta mercantil la justificació del cobrament i despeses, i es va concloure que les seues factures eren, així mateix, “falses”.
L’inspector ha destacat en aquest sentit que “cap” d’aquestes empreses “va justificar la realitat dels serveis prestats”, ja que no tenia mitjans materials i el seu objecte social tampoc tenia relació amb l’objecte dels serveis prestats suposadament a Nicaragua.
Sobre els comptes corrents de la Fundació Cyes, el testimoni ha explicat que de dos comptes, en els quals es van rebre les subvencions de l’extinta conselleria, figuren dues transferències, una d’elles de 21.000 i una altra de 22.000 euros, a altres comptes de Nicaragua, i van ser realitzades al desembre de 2008: “I ja no consten més ingressos a aquest país”, ha dit, ja que ha agregat que la resta es va destinar a la compra d’immobles a València. “El pagament dels pisos es fa amb fons que van arribar a comptes on es van ingressar les subvencions de la Generalitat”, ha afegit.
Sobre la compra d’aquests immobles, el perit ha assenyalat que es va apreciar com els diners utilitzats provenien de “les subvencions” ja que no es van veure a la fundació altres ingressos d’un altre tipus de fonts, i tampoc es va recórrer a finançament alié. “Directament va agafar els fons de les subvencions i va adquirir els quatre immobles”, ha dit.
