El dramaturg, director i pedagog teatral José Sanchis Sinisterra (València, 1940) ha sigut guardonat aquest divendres pel comité organitzador dels Premis Max de les Arts Escèniques amb el Premi Max d’Honor 2018, que li ha sigut atorgat per unanimitat per “ser una figura clau en la història de les Arts Escèniques”. El comité ha remarcat en la decisió la “vasta” trajectòria, determinada pel seu caràcter emprenedor i renovador de la dramatúrgia, segons informa hui en un comunicat la Fundació SGAE, que convoca els premis. El dramaturg rebrà el guardó el 18 de juny durant la cerimònia de lliurament de la XXI edició dels Premis Max.
“Complisc 60 anys de professió en el teatre. Sis dècades perpetrant textos; molts anys, molts textos. Crec que el Premi Max és un reconeixement a haver seguit fidel a aquesta activitat”, ha declarat Sanchis Sinisterra.
El guardonat va iniciar la seua aproximació al teatre a les aules del seu col·legi i recorda que va ser un “inici tòpic” en què va descobrir el “plaer de crear i d’exhibir davant el públic”. Des d’aleshores, més de 40 obres estrenades, tres espais escènics fundats, centenars de tallers i classes impartides i 15 premis rebuts, com el Premi Nacional de Teatre o el Premi Max a Millor Autoria Teatral, avalen “una trajectòria impecable” dedicada a les Arts Escèniques, segons els organitzadors.
En la seua llarga trajectòria ha sigut testimoni del que anomena “diverses actes de defunció” del teatre de text: “En els anys 70 s’afirmava que la literatura dramàtica era un anacronisme, un llast, que el teatre es creava en el grup, en el col·lectiu teatral…”, lamenta. “Jo sempre he reivindicat aquesta dimensió literària del teatre, l’exploració solitària del dramaturg i m’he dedicat tota la vida a fomentar-la a través de tallers, cursos i seminaris, amb la formació d’autors i autores”, agrega.
Títols com Ai, Carmela! (1986), el text amb major nombre de visites d’un autor espanyol viu, considerat un clàssic contemporani i adaptat al cinema per Carlos Saura, Ñaque o de piojos y actores (1989), El lector por horas (1999) o Sangre lunar (2001) testifiquen el caràcter transgressor de la seua ploma. Entre els seus nombrosos premis, recentment consten el Premi de la Xarxa de Teatres de Lavapiés (2016), el Premi “a tota una carrera” de la Federació Espanyola de Teatre Universitari (2016), el Premi Palma d’Alacant de la Mostra de Teatre Español d’Autors Contemporanis (2016) i, des d’ara, el Premi Max d’Honor (2018).
