La publicació de la interlocutòria de la jutgessa que ha investigat el presumpte finançament il·legal del Bloc i del PSPV deixa en mans de les direccions dels partits qualsevol investigació per a esbrinar com es van gestionar els comptes ara fa més d’una dècada.
Donant per fet que, llevat que els administradors d’aleshores cometeren alguna negligència, els comptes oficials quadren, la decisió al voltant de l’exigència de responsabilitats dependrà de si es descobreix alguna irregularitat.
Per la seua natura, aquestes incidències no es troben mai en la comptabilitat oficial. Per a donar llum a aquesta mena de dreceres escarpades calen aproximacions indirectes. Documentació externa a la comptabiltiat compulsada, comunicacions interceptades (gravacions telefòniques o correus electrònics) i confessions d’algun dels implicats constitueixen l’arsenal amb què se solen construir les causes judicials en els casos de corrupció.
En la causa investigada pel jutjat d’instrucció 21 de València hi ha dos correus electrònics comprometedors. Són converses on treballadors de l’empresa Crespo Gomar –encarregada de diversos treballs per al Bloc i el PSPV– donen a entendre que s’ha d’informar els responsables de les finances dels partits que altres empreses han pagat algunes de les seues despeses.
A parer de la jutgessa, que es basa en informes facilitats per la Policia i en el contrast amb les dades de l’Agència Tributària, es podria tractar “d’uns fets de finançament irregular de dos formacions polítiques –PSPV i Bloc-Compromís– a més de fets constitutius de falsedat documental amb caràcter continuat.
D’acord amb el fiscal, la magistrada constata en la interlocutòria, on s’inhibeix a favor d’altres jutjats de les possibles contrapartides rebudes per Crespo Gomar pels seus serveis als partits, que “els fets relacionats amb el finançament irregular” ja “estarien prescrits”.
En mans dels partits
Això deixa en mans de les direccions dels partits l’establiment de qualsevol responsabilitat política posterior. Per a conéixer el que realment va succeir depenen quasi en exclusiva de la informació que aporten els gestors de l’època. Els correus de Crespo Gomar esmenten José María Cataluña, en el cas del PSPV, i Lluismi (Campos), en el del Bloc.
Si aquests responsables financers o altres que estigueren en el detall de l’administració de les formacions polítiques no aporten tota la informació –oficial i oficiosa–, els encarregats de dirimir si hi va haver alguna irregularitat no disposaran de tots els elements per a establir-ne conclusions fefaents.
Si les direccions donen per fiables els correus intervinguts, la càrrega de la prova i l’exigència de donar una explicació versemblant de per què els treballadors de Crespo Gomar els van escriure recauria en Cataluña i Campos.
Les direccions no poden obligar aquests militants a inculpar-se en un procés que s’assembla a un judici, atés que l’obligació dels instructors i els jutjadors és decidir a partir de les dades disponibles. Però, també hi entra la confiança en la paraula donada, la fiabilitat de les versions i l’establiment d’un relat mínimament creïble.
Versemblança
Els responsables socialistes ja han donat senyals que se cenyiran a l’arxivament judicial i que deixaran que l’escàndol s’apaivague a poc a poc. El vicesecretari general, Manolo Mata, va reiterar ahir divendres “la preocupació” per les hipotètiques “irregularitats” però va analitzar el correu on es demana l’enviament d’una factura a José María Cataluña a la seu de Blanqueries tot llevant-li versemblança.
En el cas del PSPV, els principals assenyalats del cas pertanyen al nucli de confiança del president Puig. José Manuel Orengo, ara assessor a Presidència, era l’alcalde de Gandia quan Crespo Gomar va realitzar serveis per al partit. Entre 2007 i 2011 la formació va estar encapçalada per Jorge Alarte però, amb l’arribada de Ximo Puig a la Secretaria General, Orengo va tornar al nucli dur de Blanqueries.
En el cas del Bloc la realitat és inversa. Mentre que els socialistes assenyalats són propers a l’actual derigència, però no ostenten càrrecs institucionals importants, els de la formació nacionalista ocupen posicions de rellevància. Enric Morera és president de les Corts i del Bloc, dos càrrecs amb poc de poder polític real però institucionalment delicats.
La direcció actual del Bloc, encapçalada per Àgueda Micó, sembla més decidida que la del PSPV a arribar fins a les darreres conseqüències. Tot i això, es troba també amb el problema de la manca d’informació. La decisió final que prenga ha de buscar un equilibri entre les dades disponibles i la confiança que meresca la paraula dels implicats, sobretot a l’hora d’establir un relat versemblant en cas que es vulga concloure que no hi van existir irregularitats.
Els veredictes de les executives de Bloc i de PSPV hauran de passar el sedàs de l’opinió pública però també del tercer soci de l’Acord del Botànic. Podem els ha pres la paraula que en 17 dies els oferiran explicacions.
