L’Associació de Víctimes del Metro 3 de Julio (AVM3J) ha criticat la “intenció” de la jutgessa Nieves Molina, encarregada de la causa sobre l’accident ocorregut en 2006 –en el qual van morir 43 persones i 47 van resultar ferides–, de “dilatar la instrucció fins que prescriga”.
El col·lectiu assenyala que “les últimes declaracions en la instrucció judicial assenyalen com a responsable de la Prevenció Dionisio García, al qual no es podrà condemnar encara que es demostre que realment és el responsable de la Falta de Prevenció i de Seguretat que va permetre al tren circular amb excés de velocitat”. Açò és deu, lamenten, al fet que els delictes “ja estan prescrits per a qualsevol persona que no haja sigut citada com a investigada-imputada, amb anterioritat a la data de prescripció del delicte, transcorreguts deu anys des del succés”. És a dir, “que se l’havia d’haver investigat-imputat abans del 3 de juliol de 2016”.
L’associació explica, a través d’un escrit difós aquest divendres als mitjans i signat per la presidenta de l’entitat, Rosa Garrote, que “els directius de FGV que ara acusen García no ho han fet abans perquè no se’ls ha preguntat fins ara”. En aquest sentit, consideren que “des del principi d’aquesta segona instrucció s’observa la intenció de la jutgessa de dilatar la investigació, ja que resol amb la forma de providència, en lloc d’interlocutòria, la qual cosa ocasiona un retard en el pronunciament definitiu sobre la qüestió”. En aquest punt, precisen que “la providència obliga a presentar recurs davant l’òrgan que ho dicta, és a dir, la jutgessa, que torna a dir que no i llavors ja es pot recórrer davant l’Audiència Provincial, mentre que la interlocutòria permet recórrer directament a l’Audiència Provincial”. “De tal forma, va passant el temps”.
“Així que des del 12 de setembre de 2014 que se sol·licita oficiar a FGV perquè aporte l’Anàlisi i Valoració de Riscos sobre el lloc de la Línia 1 on es va produir el descarrilament el 3 de juliol de 2006, amb anterioritat i posterioritat a la data del sinistre per a valorar l’estudi que l’empresa havia realitzat respecte al Risc existent abans de l’accident i l’estudi posterior encaminat a evitar que es repetira un sinistre similar fins que aquest informe queda incorporat a la causa transcorren 17 mesos”. “És llavors –continua l’associació–, el 17 de març de 2016, en considerar que en cap cas va haver-hi actualització de Riscos per part de FGV, amb clars indicis d’haver-se comés delictes d’homicidi i lesions per imprudència, així com delicte contra els drets dels treballadors, en la seua modalitat de delicte contra la seguretat en el treball, que l’associació demana que siguen cridats a declarar en qualitat d’investigats l’exdirectora gerent de FGV, Marisa Gracia, i altres exdirectius per la seua responsabilitat en la mala gestió de Prevenció del Risc i la falta de mesures de seguretat de la Línia 1”.
“Malgrat el dilatat del termini transcorregut –emfatitzen– si la jutgessa haguera acceptat la petició, aquestes declaracions haurien tingut lloc amb anterioritat al termini de prescripció del 3 de juliol de 2016, amb temps suficient per a demanar la investigació-imputació de Dionisio García i, d’aquesta forma, evitar que quedara lliure de condemna, en el cas que en el judici es poguera establir la seua responsabilitat per l’accident i la mort de 43 persones i lesions a altres 47 persones”.
“Malestar i indignació”
Davant aquesta possibilitat, l’associació de víctimes expressa “el seu malestar i indignació per aquesta circumstància”, al mateix temps que critica “la falta d’interés a investigar totes les circumstàncies que van poder incidir en la causa” i “l’obstinació a limitar la instrucció simplement en l’excés de velocitat”. “Es pot entendre que porte el seu temps valorar les peticions de les parts personades i del ministeri fiscal i a estudiar els informes aportats, però el que no es pot acceptar és la falta d’interés a investigar totes les circumstàncies que van poder incidir en l’accident i l’obstinació a limitar la instrucció simplement en l’excés de velocitat per a assenyalar com a únic responsable el conductor, de manera que s’exclou de qualsevol possible responsabilitat els directius de l’empresa. Es pot qüestionar l’actuació de Nieves Molina? A qui li correspondria?”, conclou l’escrit de Rosa Garrote.
