La literatura en valencià s'estanca en la gran Fira del Llibre

La distància entre l'índex de lectura en castellà i en valencià augmenta com a conseqüència del repunt dels consumidors de textos en espanyol en els últims anys

La frase, des que aquest dilluns es presentara la 53a edició de la Fira del Llibre de València, la més gran de la història tenint en compte només les xifres preparatives, és que el sector empresarial de la literatura al País Valencià, atenent a les dades al voltant dels hàbits lectors que feia públic el Baròmetre de Lectura i Compra de Llibres de 2017, encara sent el present i el futur moderadament optimista.

Després de sis anys, l'índex de lectura en castellà ha pujat quatre punts respecte de 2012, és a dir, un 61,2% dels valencians fa l'exercici d'obrir un llibre. El territori valencià se situa així a poc més de quatre punts de la mitjana estatal (65,8%). Això no obstant, aquest 2018, l'Enquesta d'Hàbits Culturals de la Generalitat apuntava que un 77% de la població llegeix un o dos llibres a l'any. La xifra provoca que l'entusiasme siga mesurat, perquè caldria arribar a un mínim de tres llibres a l'any per a assolir un estàndard de normalitat, reconeixien aquest dilluns des de la Direcció General de Cultura i Patrimoni.

Tanmateix, el repunt esperançador per a la literatura en castellà mostra una altra realitat com és que l'altra llengua cooficial, que també s'empra per a fer literatura, es distancia encara més de la llengua de l'Estat i ha de seguir remant amb un índex que ningú sap on situar exactament. El percentatge repetit aquest dilluns durant la roda de premsa de presentació de la Fira del Llibre de València és que entre un 2 i un 3 per cent dels valencians llegeixen textos en llengua pròpia. Es tracta d'una xifra que va donar el Ministeri de Cultura a través d'una enquesta d'àmbit estatal elaborada entre els anys 2010 i 2011 amb un qüestionari on no es perseguia concretar un perfil de lector diferent al consumidor de literatura en castellà.

La realitat és que amb unes polítiques a la contra durant dues dècades es parteix d'un 2/3 per cent, quan a Catalunya, amb un govern procliu, uns mitjans públics competents i una indústria editorial que pot mirar cara a cara a Madrid, l'índex de lectors en llengua pròpia és del 30%. Eixa és una cifra desitjable?, es preguntaven aquest dilluns des de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL). Cal xafar de peus en terra i, després d'unes polítiques pel foment del llibre i la lectura inexistents –actualment s'hi destinen 424.773 euros a l'edició, dels quals el 60% és per a la literatura en valencià; també hi ha una línia de 20.000 per a facilitar la presència de les editorials a la Fira de Bolonya–, des de FULL signarien que en una dècada s'aconseguira un índex de lectors en valencià del 10%, és a dir, créixer un 1% cada any.

Glòria Tello, Carmen Amoraga, Joan Ribó, Nacho Larraz i Jesús Figerola, aquest dilluns, al saló de Cristalls durant la presentació de la Fira del Llibre. / DIARI LA VEU

Des de FULL s'han posat les piles per a tindre dades concretes sobre l'índex de lectura del país. Aquest dilluns ja es parlava de la presentació en els pròxims dies d'una enquesta d'àmbit valencià per a conéixer fil per randa la realitat dels percentatges entre els lectors en llengua pròpia i en castellà. Ningú no es va atrevir a avançar un missatge triomfalista sobre el nombre de consumidors de llibres en valencià. Però, per primera vegada, s'ha preguntat què llegeixen els valencians, en quina quantitat, quina disposició tenen els lectors per a llegir en valencià i, ací, tothom des de la fundació coincidia a apuntar que era la clau de bona part del canvi perquè hi havia un percentatge –poc més o menys similar a Catalunya– que admet que pot llegir en valencià sense problemes, però, sovint, la tria per un text en castellà ve condicionada per la visibilitat que tenen els llibres en llengua pròpia als prestatges de les llibreries.

Capgirar l'índex de lectors en valencià, ara, amb un gruix d'alfabetitzats en valencià més nombrós, hauria de ser cosa de tots. Dels comunicadors, dels editors i dels llibreters, per una banda, i de totes les administracions, per una altra, per a augmentar els hàbits de lectura, explicava aquest dilluns la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, qui també estarà en aquesta Fira del Llibre participant en la taula redona 'Tres generacions juntes', amb Aroa Moreno i Carme Riera.

Més pressupost –fins a 360.000 euros–, més casetes, més espais, a banda dels jardins de Vivers, i més lectors, segons l'índex de 2017 oferit pel Ministeri, de literatura en castellà. Un còctel que invita a l'optimisme per a celebrar la major Fira del Llibre de la història, on els assistents podran conéixer de prop el darrer premi Nadal, Alejandro Palomas, Juan José Millás, Laura Freixas, David Trueba i Fernando Delgado. També, cadascuna de les 112 casetes mantindrà una agenda d'autors invitats o bé convidats per alguna editorial o per la llibreria que regenta l'espai, on els lectors podran conéixer, parlar i rebre una signatura dels escriptors que utilitzen el valencià com a llengua creativa. Tal vegada eixe 2/3% d'índex de lectura en valencià és la dada clau que condiciona la presència d'autors valencians –en alguns casos amb més premis que altres en llengua castellana més mediàtics en el llistat de primeres espases de l'organització de la Fira del Llibre–. Més lectors significa més autors per a satisfer els consumidors a la gran fira. Més visibilització a les casetes, perquè ser llibreter, l'ofici de qui regenta una botiga, també és un negoci i, per tant, ha de guanyar diners i qui compra llibre en castellà representa, actualment, un 61,2% dels valencians.

Plaça o Fira

La passada edició de la Plaça del Llibre a València durant el mes de novembre es va consolidar com la gran fita de la literatura en valencià a la ciutat del Túria. La 5a edició prenia la plaça de l'Ajuntament de València durant quatre dies i va tancar amb 10.000 visitants, 5.000 títols exposats i 50.000 euros de facturació gràcies a la participació de les editorials valencianes i 10 llibreries.

Xifres, en conjunt, que van ser qualificades com a molt positives perquè posaven de manifest el múscul del sector editorial i creatiu que utilitza el valencià com a eina d'expressió. El protagonisme a la Plaça del Llibre recau en la literatura en valencià, mentre que a la Fira, tot i que també es va valorar positivament la coexistència amb les grans novetats dels grans grups editorials, la visibilitat era l'assignatura pendent. En aquesta 53a edició, la visibilitat en les casetes dels títols en valencià dependrà, de nou, de la voluntat i acords entre llibreters, editorials i autors, ja que, pel que fa a l'agenda oficial, la de l'organització, els caps de cartell queden reservats per a autors, encara que alguns d'ells valencians, que escriuen la seua obra en castellà.

No hi ha debat entre apostar per la Plaça o la Fira del Llibre. Els títols en valencià han d'estar en ambdós llocs, van sostindre des de FULL, per a no caure bàsicament en cap gueto, però, novament, la qüestió de la visibilitat s'ensumava com un handicap a superar. La presència d'autors i títols en valencià en la gran Fira històrica d'enguany continuarà estancada a costa de la bonhomia del gremi.

Visibilització a les llibreries

Tot i això, el passat mes de desembre, la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, a través de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, anunciava una nova línia d'ajudes per a diferents àrees de creació per a fomentar el valencià. Cinemes, teatre, agències de publicitat i també llibreries per primera vegada poden optar a subvencions amb què es persegueix igualar les condicions en què es mostren al consumidor els productes creats en valencià.

La visibilitat de la literatura en valencià a les llibreries depén, segons els casos amb què ha pogut parlar aquest diari, de dos factors: primerament, per la demanda, que resta lligada a l'índex de lectura de la població, i, en segon lloc, a la bona voluntat dels llibreters envers dels títols en valencià. En alguns casos, els gerents dels negocis desconeixen ara per ara la nova línia de subvencions per a fomentar la visibilitat, altres no saben com es pot quantificar i a uns altres les ajudes els susciten un debat respecte a la millor manera d'organitzar les novetats dins de les llibreries.

Llibreria Samaruc a Algemesí (Ribera Alta). / LLIBRERIA SAMARUC

A la llibreria Samaruc, a Algemesí (Ribera Alta), la ubicació dels títols respon a una qüestió física. La botiga compta amb tres aparadors: un es destina a donar difusió a la literatura en valencià per a adults, a un altre s'ubica la literatura per a adults en castellà i un tercer està destinat a la literatura infantil i a àlbums il·lustrats on conviuen ambdues llengües. Ara bé, apuntava Enri Polo, la responsable de l'espai, si la llibreria disposa d'una novetat publicada en les dues llengües, Polo dóna preferència als prestatges i expositors més visibles a l'edició en valencià. La tria respon a una qüestió de "preferència" de la propietària per una llengua o una altra. Això no obstant, afegia que actualment la quantitat de publicacions en castellà és major als títols en valencià.

En canvi, a la llibreria París-València, que compta amb tres botigues a la ciutat del Túria i que no participa en la Fira del Llibre, la presència del valencià en els prestatges, reconeixien que era "reduïda"; només entre un 10 i un 15% del total dels llibres exposats a la venda estan en valencià. En algunes ocasions, els expositors, sovint mòbils, mostren al públic alguna novetat en valencià. Això no obstant, les dues llibreries del grup tenen el mateix funcionament, una secció específica per al valencià que no es troba en la zona preferent de pas on està la literatura, independentment del gènere, en llengua pròpia.

Llibreria l'Argot, a Castelló de la Plana (Plana Alta). / L'ARGOT

La llibreria l'Argot de Castelló de la Plana compta amb un 20% del seu catàleg amb títols en valencià. "Tenim un debat sobre la distribució dels títols en l'espai", assegurava el gerent, Ismael Bonet. Ara, Argot té una secció per a la literatura en valencià identificada amb missatges en llengua pròpia i una senyera, emfatitza el seu propietari. Això no obstant, Bonet explicava que la ubicació respon actualment a una qüestió de comoditat; per això, els llibres es mostren plegats per llengües. Hi ha excepcions, ja que si la novel·la té dues versions, en valencià i en castellà, totes dues es mostren al públic juntes en espais de més visibilització. També les obres que publica Acen, que s'editen de vegades en les dues llengües, apareixen plegats en un mateix prestatge, sense divisions lingüístiques.

A l'altre extrem del país, la llibreria especialitzada en llengüess Espiral Libros a Alacant afirma que el percentatge de títols en valencià a la botiga representa només el 2% del total. Espiral es troba davant de l'Escola Oficial d'Idiomes i, segons explicaven a aquest diari, els clients –alumnes de l'EOI bàsicament– compren aquells llibres que demanen els professors de l'EOI.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat