L’Agència Antifrau es va crear per a previndre i eradicar el frau i la corrupció de les institucions. El seu director és Joan Llinares i aquest dimarts havia arribat el moment de la rendició de comptes davant les Corts. En aquest primer balanç, on Llinares va presentar la memòria anual, va destacar les 35 denúncies rebudes i les peticions de nou funcionaris de rebre protecció després de revelar casos de corrupció. També va lamentar els nombrosos obstacles a què ha hagut de fer front tot sol per a la posada en marxa de l’organisme. “Es va optar per un model on tota la responsabilitat ha caigut en les meues mans. Aquesta opció és més lenta, ja que durant els primers mesos no hi havia seu ni reforç de personal”, va explicar el director en referència a l’engegada de l’Agència.
A més a més, ha recordat que no va ser fins finals d’any quan va començar a desenvolupar la seua tasca, encara que va havia pres possessió sis mesos abans. També ha explicat que els dos primers funcionaris no es van integrar fins al 15 d’octubre, amb la qual cosa durant els primers mesos tot va córrer a càrrec seu. No obstant això, va assegurar que espera que l’organisme es trobe en “ple rendiment” el proper mes d’agost, perquè actualment disposen d’una plantilla de 16 funcionaris i reben una mitjana de 12 denúncies mensuals, una xifra que previsiblement s’anirà incrementant de manera progressiva.
Llinares també ha volgut posar de manifest que del milió i mig de pressupost només s’ha executat un 10% i que “la resta s’ha quedat en la caixa de la Generalitat”. Pel que fa a les denúncies rebudes, va detallar que 24 afecten l’administració; huit, la Generalitat i les tres restants, altres entitats. El canal més utilitzat per a interposar les denúncies és el correu electrònic, atés que 24 de les 35 van arribar per aquesta via, mentre que cinc ho van fer pel registre de l’agència i altres sis, de manera presencial.
Una regulació pionera a tot Espanya
Llinares va posar l’accent en l’Estatut de protecció. Aquesta regulació que recull la Llei de Creació de l’Agència manté la reserva de la identitat de les persones denunciants i garanteix la confidencialitat de les seues actuacions. Aquesta figura és pionera a l’Estat perquè fins al moment no hi ha cap regulació sobre aquest assumpte. Des de l’inici de l’Agència fins ara, nou funcionaris han sol·licitat acollir-se a aquest dret per la por a posar en risc la seua vida professional o personal. Segons Llinares, aquest estatut ha creat “confiança i seguretat” entre aquelles persones que detecten conductes o actuacions irregulars i decideixen denunciar-les.
El també creador de l’Agència Antifrau de Barcelona, amb els auspicis d’Ada Colau, ha advertit que l’Agència no actua pels interessos dels qui acudeixen: “El denunciant no pot esperar que actuem com una espècie de gestoria. No estem al seu servei. Aquestes persones contribueixen amb les seues informacions a controlar desviacions i abusos de poder. La meua rendició de comptes és amb vostés”.
Tanmateix, va fer èmfasi en la necessitat que les administracions col·laboren en la millora de la protecció de les persones que denuncien i “a respectar la condició del professional i la vàlua d’aquelles persones que decideixen exercir un dret per a acabar amb aquesta xacra”.
Pacte Social contra la Corrupció sense “el tu més i jo menys”
Llinares també ha proposat la creació d’un Pacte Social contra la Corrupció deixant enrere el “tu més i jo menys”. Així, espera comptar amb el suport de totes les forces polítiques i també de les administratives i civils. L’objectiu del pacte, segons va puntualitzat, serà posar fi als episodis de corrupció del passat i fer que el País Valencià siga exemple de lluita contra aquestes pràctiques il·lícites.
Entre les propostes que l’Agència Antifrau planteja es troben l’aprovació de codis de conducta per a tot el personal, establir polítiques restrictives de regals i acabar amb les portes giratòries, entre d’altres.
