La Mesa del Senat ha adoptat un acord aquest dimarts per a establir límits a les sol·licituds d’informació que fan els senadors, fixant que l’autor de la sol·licitud justifique d’acord amb la seua labor parlamentària la petició d’informació requerida a comunitats autònomes o ajuntaments. Aquesta mesura té com a objectiu limitar “la ingent quantitat” de preguntes escrites i sol·licitud de documents que s’han registrat en aquesta legislatura, concentrada en uns pocs senadors com apunta un informe dels lletrats del Senat.
Segons ha explicat el vicepresident primer de la cambra alta, Pedro Sanz, aquesta limitació, que serà portada a la Junta de Portaveus, servirà per a evitar que el Senat “vaja en contra” de l’autonomia municipal i autonòmica, ja que en ocasions les sol·licituds d’informació o preguntes amb resposta escrita sol·liciten nombroses dades a entitats locals i incideixen, “no adequadament”, en la seua labor.
L’acord es recolza sobre un informe favorable dels serveis jurídics de la cambra alta que estableixen que, “a la vista dels problemes” que se succeeixen per la tramitació de sol·licitud d’informació i de les preguntes amb resposta escrita, sí que és procedent establir criteris per a “modular” que un dret consolidat tinga “una utilització abusiva”.
Cinc vegades més peticions que l’anterior legislatura
L’informe, a què ha tingut accés Europa Press, posa l’accent en “l’al·luvió” de peticions d’informació realitzada “per un nombre relativament limitat” de senadors. Assenyala que en l’actual legislatura s’han registrat 3.297 sol·licituds de dades i informes, “quintuplicant-se” el nombre de peticions pel que fa a la passada, quan en quatre anys es van registrar 609 peticions.
L’informe, a petició de la mesa, objecta que és freqüent que “sistemàticament” els senadors plantegen “una o diverses qüestions variant únicament una dada”. “Cal preguntar-se si la finalitat perseguida atén a una labor de control al govern purament estadística”, apunta.
Possibles mesures
Els lletrats suggereixen que s’exigisca al senador que motive “de manera clara i comprensible” la seua sol·licitud, així com la possibilitat d’establir contingents, perquè trien amb “més cura” les seues peticions i evitar preguntes amb “finalitat estadística”. També consideren que, en el cas que es demane informació pública, el Senat es limite a indicar on es poden trobar les dades o informes sol·licitats pels senadors.
Fonamenten aquestes possibilitats d’actuació en els reglaments existents en parlaments autonòmics de l’estat espanyol, en els parlaments d’Itàlia, Alemanya o França o en el Parlament Europeu.
Qui poden ser aquests senadors?
D’entre els grups parlamentaris, el PSOE és qui més preguntes registra, 33.795, seguit del Grup Mixt, on es troba Compromís, que copa la majoria de 17.812 preguntes realitzades.
Ningú a la cambra alta ha nomenat directament el parlamentari de Compromís Carles Mulet, si bé la seua agitada activitat parlamentària és coneguda. Durant aquesta legislatura ha registrat 13.854 preguntes i 2.841 sol·licituds d’informe. A més, va iniciar el passat any una campanya perquè la Llei de Memòria Històrica es complira en tots els municipis espanyols i en el marc d’aquesta iniciativa es va posar en contacte amb més de 2.000 ajuntaments a través de la Presidència del Senat. Mulet, al seu perfil de Facebook, ha compartit la notícia i ha afegit que “ha aplegat la censura també a les preguntes escrites al Govern”.
ERC, amb 10.982 preguntes, experimenta una important activitat, tenint en compte que té 12 parlamentaris, mentre que el PP ha fet 4.614 preguntes i Unidos Podemos n’ha impulsat 1.958. El PDeCAT i Coalició Canària n’han realitzat 470, mentre que el PNB, amb 170 preguntes, és el grup que menys n’ha registrat.
En el plànol individual destaca, a més de Mulet, l’activitat dels senadors d’ERC Joaquim Ayats, Elisenda Pérez i Jordi Martí, que superen les 3.000 preguntes cadascun. En el PSOE el senador amb més preguntes registrades és l’expresident balear Francesc Antich amb 2.500, mentre que Tontxu Rodríguez i José Fernández Blanco arriben a les 1.890 i 1.783, respectivament. En el cas d’Unidos Podemos, la portaveu adjunta Maribel Mora ha impulsat 729 preguntes, la senadora que més activitat registra en el seu grup.
