ETA ha reconegut públicament, a través d’una declaració enviada al diari GARA i publicada aquest divendres, “el dany que ha causat en el transcórrer de la seua trajectòria armada”. En el mateix document, l’organització basca mostra “el seu compromís amb la superació definitiva de les conseqüències del conflicte i amb la no repetició”.
Un dels paràgrafs del document diu així: “En aquestes dècades s’ha patit molt en el nostre poble: morts, ferits, torturats, segrestats o persones que s’han vist obligades a fugir a l’estranger. Un sofriment desmesurat. ETA reconeix la responsabilitat directa que ha adquirit en aquest dolor i desitja manifestar que res de tot açò hauria d’haver-se produït mai o que no hauria d’haver-se allargat tant en el temps, doncs fa ja molt de temps que aquest conflicte polític i històric havia de comptar amb una solució democràtica justa. De fet, el sofriment imperava abans que nasquera ETA, i ha continuat després que ETA haja abandonat la lluita armada. Les generacions posteriors al bombardeig de Guernica heretem aquella violència i aquell lament, i ens correspon a nosaltres que les generacions esdevenidores arrepleguen un altre futur.”
I continua: “Som conscients que en aquest llarg període de lluita armada hem provocat molt de dolor, inclosos molts danys que no tenen solució. Volem mostrar respecte als morts, els ferits i les víctimes que han causat les accions d’ETA, en la mesura que han resultat damnificats pel conflicte. Ho sentim de veritat”.
En la conclusió d’aquesta declaració, un text de set paràgrafs, ETA apel·la a la reconciliació “que cal dur a terme a Euskal Herria”, “un exercici necessari per a reconéixer la veritat d’una manera constructiva, tancar ferides i construir garanties perquè aquest sofriment no torne a succeir”. L’organització assegura que “donant una solució democràtica al conflicte polític es podrà construir la pau i aconseguir la llibertat a Euskal Herria” i convida a “apagar definitivament les flames de Guernica”.
Aquest primer document, que es correspon amb la declaració, va acompanyat d’una “nota explicativa” on s’exposa el context en què l’organització pren aquesta iniciativa i els seus arguments per a fer-ho. Així, ETA explica que “la declaració sobre el dany causat” s’ha fet pública en el marc del seu procés de debat. “La militància d’ETA ha considerat necessari mostrar empatia respecte del sofriment originat”, assegura l’organització.
L’exbanda terrorista, però, aprofita la nota per a llançar una pulla: “ETA ja ha aclarit què és el que ha fet. Ens sembla important remarcar-ho, ja que encara hui existeixen moltes accions violentes produïdes a Euskal Herria que ningú ha assumit, que ningú ha esclarit. Més encara, els responsables d’aquestes accions han negat la seua responsabilitat en aquestes. Remarcar això també ens sembla rellevant si es pretén realitzar exercicis per a traure a la llum tota la veritat”. “A causa que a Euskal Herria no s’ha pogut desenvolupar un recorregut acordat similar als processos de resolució d’altres conflictes, tampoc s’han pogut engegar procediments adequats per a obtindre veritat, justícia i reparació. En el seu lloc, alguns han donat prioritat a la ‘batalla del relat'”, afegeixen.
Tots dos documents –la declaració i la nota– tenen data del 8 d’abril de 2018, coincidint amb el primer aniversari del desarmament unilateral que va tindre lloc a Baiona. A més, es publiquen a poques setmanes de l’anunci de la dissolució definitiva d’ETA, que serà anunciada oficialment a principis de maig.
