El 29 de novembre de 2013 els televisors de milers de valencians es van quedar negres. Després de 24 anys d’emissions de la radiotelevisió pública valenciana (RTVV), Alberto Fabra, aleshores president de la Generalitat, va decidir posar punt final a una trajectòria tacada per la manipulació periodística i amb una plantilla desorbitada amb moltes contractacions a dit. Aquest dimecres, 25 d’abril, després d’un camí ple d’entrebancs, arranquen les emissions en proves de la nova televisió pública, À Punt. La seua obertura era un desig que el govern del Botànic esperava complir molt abans. Això no ha sigut possible. Des de l’aprovació de la llei per a la recuperació del servei públic de la radiotelevisió fins a l’engegada del pilot roig han transcorregut cinc anys en què cada pas i decisió han estat envoltats per la polèmica.
Les dramàtiques imatges del tancament dels estudis de Burjassot, on els darrers treballadors van lluitar fins a l’últim minut per a mantindre’s en antena ja són part de la història valenciana. Des de l’inici de les emissions de la ràdio, a poc a poc, els edificis han recuperat vida. La que els aporten 261 treballadors actuals –aproximadament la meitat de la plantilla prevista– que treballen a contrarellotge perquè la data de l’obertura definitiva anunciada per la directora, Empar Marco, abans de l’estiu, es complisca.
Una nova etapa
L’actual govern tenia clar que la recuperació de la RTVV era una prioritat. Així, als pocs mesos d’accedir al poder va traure endavant, amb el suport de tots els grups parlamentaris, la llei per a posar en marxa els nous mitjans públics. La legislació va gaudir del suport dels grups de l’esquerra. El PP i Ciutadans van optar per l’abstenció.
El següent pas va ser la constitució del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) presidit per Enrique Soriano, nomenat el 20 d’octubre de 2016. Però, sens dubte, un dels grans reptes va ser l’elecció de la persona que hauria de dirigir els nous mitjans. I van quedar tres finalistes: Josep Ramon Lluch, Salvador Enguix i Empar Marco. Després d’una jornada d’intensa deliberació, el Consell Rector va decidir l’aleshores corresponsal de TV3. Des de llavors, Marco ha encapçalat un projecte que s’ha caracteritzat per la lentitud davant les traves administratives i els problemes tècnics derivats de la manca de manteniment de les antigues instal·lacions.
Nom i imatge corporativa
El nom oficial de la nova RTVV també va ser objecte de crítiques i alguna modificació. Així, va passat de ser ‘A.’ a ser À Punt, un nom que es va justificar perquè la ‘A’ està inclosa “en el nom de tres províncies” del País Valencià i perquè és la primera lletra de l’abecedari i es podia interpretar com el principi d’una nova era.
L’estiu passat es va presentar la imatge corporativa. El disseny del logotip nou s’allunya totalment de l’anterior sobretot pel que fa al color, ja que aquesta vegada s’ha optat pel negre i el blanc. L’agència Aftershare, de Risto Mejide, es va encarregar d’aquesta imatge corporativa després de guanyar un concurs entre altres 82 propostes que hi van arribar.
Primeres contractacions
L’exigència d’arrancar À Punt al més prompte possible va determinar que l’elecció del personal es fera mitjançant borses de treball temporal a l’espera d’una convocatòria d’oposicions. El sistema va atorgar fins a 50 punts per haver treballat abans a Canal 9 o Ràdio 9. La Unió Periodistes ho va interpretar com un atac a la igualtat d’oportunitats per a la resta de professional que no tingueren mai l’oportunitat de treballar en aquells mitjans, per això va presentar un recurs contenciós administratiu el passat mes de desembre, tot i que al final va renunciar a mesures cautelars perquè això suposaria l’aturada del procés d’apertura i posaria en perill el lloc de treball de les persones ja contractades.
Així doncs, des del passat mes de gener, tant a través de les borses temporals com a través de productores, periodistes, redactors, càmeres, tècnics i la resta del personal treballa a destall perquè les graelles i els continguts tant de la ràdio, la web i la televisió estiguen llestos.
Consolidació de la ràdio i de la web
El començament de les emissions radiofòniques va demostrar que la societat valenciana tornaria a tindre mitjans públics. Malgrat que l’encesa va estar marcada per l’absència d’espais informatius, el magazín d’Al Ras presentat per Jèssica Crespo i la resta de programes han anat consolidant una graella de ràdio pública que, a més, estrenarà el seu primer programa d’actualitat aquest dijous. Es dirà Les notícies del matí.
Alhora s’han anat desenvolupant la web i les xarxes socials imprescindibles en el dia a dia de qualsevol mitjà de comunicació del segle XXI. En aquest moment, la següent fase està sent la creació de l’aplicació per als dispositius mòbils.
