Es coneixen des de fa 15 anys. Un és de l’Horta Sud, de Catarroja, i l’altre de la Costera, de Xàtiva. Quan Miquel Gil va escoltar la veu de Pep Gimeno ‘Botifarra’ li va fer la pregunta que tanta gent s’ha qüestionat: “I tu, on estaves?”. “Al meu poble”, li va respondre ‘Botifarra’, qui feia més de dues dècades que cantava al bressol que tant estima quan pensa en els seus origens: “Cantava a les danses del meu poble”. Diguem-ne que el cantaor sempre ha estat ahí.
Junts van crear en 2014 l’espectacle Nus, on les dues veus marcades per la facilitat per al melisma s’unien o s’encomanaven l’una a l’altra dalt de l’escenari, amb una guitarra i el ritme ocasional d’una canya badada per a “organitzar la música tradicional valenciana”
Ara, han canviat l’entaulat pels camins, vials i carreteres. Plegats han recorregut 13 comarques valencianes per a guiar els espectadors d’À Punt a través d’eixe encara tan evident i desconegut País Valencià, remarquen. Bambant per casa serà un dels programes de divulgació que formarà la primera graella de la televisió pública valenciana. Tretze capítols on ‘Botifarra’ i Gil presenten un programa, una road movie –com ho qualifiquen els tècnics–, on els músics no fan de músics, però no poden deixar de ser-ho, reconeixien tots dos. De fet, la idea original és de Miquel Gil, qui alhora signa la sintonia que obrirà cada setmana el programa produït per Endora Producciones per a explicar el territori a través de testimonis anònims entre els valencians.
Bambant per casa és un programa de televisió de divulgació del fet comarcal, explica Miquel Gil, on es mostren les possibilitats que ofereix el territori per a fer turisme familiar i descobrir el patrimoni. Els monuments, però, també “eixa gent que no tenim ni idea que existeix”, apuntava Pep Gimeno ‘Botifarrra’.
Tots dos músics són el fitxatge d’À Punt per a descobrir les comarques valencianes a través de la televisió. Fan de presentadors però els protagonistes, insisteixen, són les persones. En arribar als pobles, recerquen en el repertori per a adobar les converses amb un cant esporàdic, molt improvisat, afegeixen. “No és un programa musical, però seria molt rar que no cantàrem”, reconeix Gil.
L’objectiu del programa és mostrar els recursos de proximitat, “de qualitat i barats”, diuen tots dos conductors. D’oferir, a més a més, unes pinzellades d’economia i de gastronomia contades per les persones del terreny.
Descobrir com viuen i què fan
L’experiència de “bambar amunt i avall” ha sigut intensa i, tot i ser uns viatgers habituals pels escenaris, el programa també va deparar sorpreses per als dos presentadors. Recorden arribar a la Plana Alta i, més enllà del fred, visitar un mas “perdut a la muntanya” a les Coves de Vinromà on uns joves havien impulsat l’ús de la criptomoneda a la localitat i conéixer Sacha, el pilotari d’Orba i primer guanyador de la triple corona de One Wall.
Aquesta primera temporada de Bambant per casa consta de 13 programes, un per cada comarca, perquè la “gent s’assabente del que tenim”, afirmava ‘Botifarra’. La finalitat de la sèrie d’À Punt, en tant que és una televisió pública, és que “els de Guardamar coneguen els de Vinarós”, reclamava Miquel Gil.
“A Guardamar vam conéixer dos homes que parlaven valencià que feien nyores, ens ho van explicar perquè jo no tenia ni idea”, assegurava Pep Gimeno ‘Botifarra’. El programa també palesa altres realitats paral·leles als nexes d’unió entre comarques, com és la despoblació de l’interior valencià. “La Serrania fa pànic”, es lamentava el cantaor de Xàtiva. Però, també l’Alcalatén, el Maestrat: “Fan por per la falta d’oportunitats laborals” de l’interior. Tanmateix, Bambant per casa vol mostrar la cara positiva de la realitat: “La gent s’està reinventant”, admetia Miquel Gil.
A la Pobla del Ballestar, un matrimoni, els únics veïns de la pedania de Vilafranca, fan avant amb un ramat; a Vistabella una colla tira endavant una cooperativa de creïlles, de trufes, on expliquen als dos presentadors com s’ho estan fent per a recuperar els camps. A Titaigües fan unes galetes “delicioses”, reconeixia ‘Botifarra’, que s’exporten a Itàlia; en canvi, “ací no ens assabentem de la pel·lícula”, es va lamentar.
“Em va cridar molt l’atenció com aquesta gent, al marge de les eixides del turisme rural, estan, allà al mig, desenvolupant les tecnologies, com ara a Finestrat, on estan fent els potitos (Mamispoon)”, recordava Miquel Gil. El programa, sostenien, dóna també una oportunitat a la reclamació, obrirà una finestra perquè “algú els tire una mà”.
Són, al remat, com explicaven, els valencians els qui expliquen als altres valencians els llocs on viuen, les necessitats i els encerts. Es podrà veure, apuntava Gil, com la costa del País Valencià “treballa però té problemes mediambientals, saturació”, mentre que l’interior pateix el despoblament “però la gent s’ho està lluitant”, emfatitzava Miquel Gil.
L’esperança es diu À Punt
Aquesta setmana s’iniciaven les emissions en proves de la televisió d’À Punt i, segons avançava la directora general de l’ens, la intenció és que, abans d’aquest estiu, les xicotetes pantalles de les llars valencianes coneguen la graella definitiva.
L’engega de la televisió pública valenciana ha suposat la medicació perquè el sector de l’audiovisual agafara aire. De fet, diversos càrrecs públics han reconegut entre bastidors que, ara per ara, és difícil contractar un càmera o algun tècnic per a realitzar xicotets audiovisuals al voltant de programacions d’espais culturals. També, les manifestacions dels professionals a les xarxes socials degotegen opinions sobre l’esperança dipositada en la posada en marxa de l’ens.
L’encesa del botó “en l’aire” de la torre de Burjassot representa la “maquineta d’oxigen per a l’audiovisual”, afirmava Miquel Gil. “Els que ens dediquem a cantar, a fer teatre, necessitem que expliquen a l’àmbit local què fem”, apuntava com un fet “indispensable”. Sense À Punt, “no podem tindre sector”.
“Si À Punt compleix les premisses de qualitat, pública i en valencià, serà de meravella”, conclouen tots dos presentadors televisius. Mentrestant, preparen les seues veus per a mamprendre de nou els escenaris amb sengles discos. Pep Gimeno ‘Botifarra’ gravarà amb el músic de Tànger Ahmed Touzaine el seu proper treball discogràfic, mentre que Miquel Gil treballa en un nou disc després de cinc anys.
