El Banc Europeu d'Inversions reconeix que no va avaluar el risc sísmic de Castor a l'hora de finançar-lo

Un informe admet que es van ometre aspectes essencials que van portar al fracàs tècnic i econòmic del magatzem de gas però obvia les responsabilitats
/ València
26 abril 2018 01:00h
la injecció de gas en període de proves al jaciment submarí

El Banc Europeu d'Inversions (BEI) ha admés que no va avaluar ni controlar adequadament aspectes com el risc sísmic associat al projecte Castor a l'hora d'aprovar el finançament de la seua construcció amb una emissió de bons per valor de 1.434 milions d'euros. Així es desprén de l'informe de resposta a les reclamacions presentades per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i un particular entre 2013 i 2014.

Tot i que també assumeixen mancances a l'hora d'analitzar la fragmentació del projecte, els impactes sobre el patrimoni cultural o les condicions de consulta pública, l'organisme financer comunitari es limita a exposar algunes recomanacions de "millora" en els procediments interns i es nega a assumir responsabilitats sobre el finançament. Sosté que, després que l'exconcessionària Escal UGS li retornara els diners gràcies a la indemnització aprovada pel govern espanyol i ara anul·lada per la sentència del Tribunal Constitucional, s'ha desvinculat definitivament del projecte.

En un "informe de conclusions" amb data del 7 de març i on predomina l'ús del temps verbal condicional, l'organisme financer públic reconeix amb la boca xicoteta que podria haver vigilat de forma més efectiva i diligent el desenvolupament del primer projecte escollit a la Unió Europea per a posar en marxa el mecanisme de finançament milionari d'infraestructures estratègiques conegut com a Project Bond Credit Enhancement. Sobre el paper, l'organisme financer públic de la Unió Europea reconeix que tenia l'obligació d'efectuar una "adequada avaluació ambiental" per a poder autoritzar l'operació, a partir de la informació aportada pel promotor, Escal UGS, filial del grup ACS, així com d'altres parts interessades. L'informe reconeix que es van ometre aspectes essencials que van portar al fracàs tècnic i econòmic del magatzem de gas submarí.

Cap anàlisi tècnica de risc de sismicitat

"El BEI hauria pogut anar més enllà en el seu procés de diligència deguda i examinar els riscos associats a la sismicitat i a la geologia", admet sobre l'aspecte clau en el fracàs i posterior tancament governamental de les instal·lacions. Concretament, afegeix, podria haver sol·licitat dictàmens a terceres parts, diferents del promotor i dels assessors tècnics de l'entitat. De fet, l'informe revela que l'aprovació de l'emissió de bons l'estiu de 2013, just abans de l'onada sísmica, es va fer sobre la base d'una avaluació de riscos de l'any 2010 –quan Escal UGS va presentar la primera sol·licitud de finançament– i reconeix que el banc no disposava de "cap anàlisi de risc de sismicitat des d'una perspectiva tècnica". 

Malgrat això i els més de mil terratrèmols causats per la injecció de gas en període de proves al jaciment submarí, els tècnics de la Divisió del Mecanisme de Reclamacions del BEI encarregats de redactar la resposta consideren que la reclamació que va presentar en desembre de 2013 la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia és "infundada". Argumenten, emparant-se en les conclusions de l'informe encarregat pel govern espanyol al Massachusetts Institute of Technology i Harvard, que en el moment d'efectuar-se les avaluacions "no existien estàndards o directrius industrials" per a valorar aquestos riscos i tampoc no existia "regulació específica" sobre la matèria. Una afirmació que contrasta amb el fet que la mateixa Escal UGS reconeguera explícitament en el document informatiu destinat als potencials inversors que, efectivament, la possibilitat de provocar terratrèmols existia.

En la pràctica, el reconeixement es tradueix únicament en la inclusió de "suggeriments de millora" gràcies a les "lliçons apreses" amb el Castor. En el cas de la sismicitat, planteja que s'efectuen "avaluacions de risc exhaustives i documentades, que podrien portar la imposició de condicions específiques o altres requisits" en el cas d'existir baixa probabilitat o incertesa sobre l'impacte sobre les persones i el medi, recorrent, com han fet en altres casos, a "consultors especialitzats" i documentant els dictàmens. En termes similars es manifesta sobre la possibilitat de vessaments de petroli: si bé entén que es van seguir correctament els procediments interns d'acord amb la normativa, constata que la possibilitat, per baixa que fóra, de poder fer fracassar el projecte o causar danys requeriria un estudi del risc de forma "exhaustiva i documentada" amb la possibilitat d'imposar "condicions específiques".

Impacte sobre el patrimoni cultural

En la mateixa línia, els responsables d'examinar les reclamacions ventilen també per la via ràpida altres aspectes controvertits del projecte Castor que denunciava la Plataforma del Sénia i que, admeten, no es van gestionar de la forma més adequada. Així, constaten que no van avaluar la fragmentació del projecte com a maniobra per a eludir el control ambiental de l'administració. Un extrem confirmat per una sentència del Tribunal Suprem, que ha anul·lat el gasoducte d'interconnexió de la planta terrestre amb la xarxa general perquè el seu traçat no va ser sotmés a estudi d'impacte ambiental. En aquest àmbit, proposen que s'emeten dictàmens i es documenten els resultats de les avaluacions de risc de projectes, inclosos casos judicials i amb anàlisis d'impacte per a fonamentar la presa de decisions. En el cas dels impactes sobre la biodiversitat, demana aprofundir en el procediment per a verificar si els projectes disposen del vistiplau de l'autoritat competent d'acord amb la Directiva d'Hàbitats, més enllà d'haver superat la Declaració d'Impacte Ambiental.

El BEI, d'altra banda, accepta també que "no es van avaluar" els impactes de les instal·lacions del projecte Castor sobre el patrimoni cultural del territori, en concret, del gasoducte d'interconnexió sobre la Via Augusta. Suggereix verificar que, en endavant, aquestos aspectes estan sent "avaluats i atesos adequadament", a partir de l'elaboració de dictàmens i anàlisis de riscos per a comprovar la seua rellevància perquè que siguen resolts pel promotor.

L'informe també reconeix mancances importants en l'àmbit de la transparència durant la tramitació. Tot i considerar que els procediments de consulta pública es van desenvolupar segons la legislació espanyola i assegurar que els documents tècnics en anglés presentats per l'empresa es van acabar traduint, qüestiona la "idoneïtat dels terminis i la disponibilitat dels terminis durant la consulta". Proposa, en aquest àmbit, l'establiment d'una "directriu apropiada" per a avaluar la rellevància del procés de consulta pública implementant i millorant les pràctiques i "verificant que les preocupacions i riscos rellevants" sorgits d'aquestos processos "siguen avaluats i atesos adequadament pel promotor".

Informe tancat i zero responsabilitats

El reconeixement d'errors dels responsables del mecanisme de reclamacions del BEI no va més enllà i acaba descartant la resta de les al·legacions de la Plataforma del Sénia qualificant-les d'"infundades". És el cas de la ubicació de la planta terrestre en sòl agrícola, fet que va portar un jutjat de Castelló a anul·lar la llicència d'obres atorgada per l'Ajuntament de Vinaròs. "Es va donar prioritat a les consideracions relatives a la seguretat de les poblacions pròximes sobre l'ús del sòl", es justifica, tot afegint que es tracta d'un escenari "habitual en aquestos projectes". També considera correctes les mesures en matèria de contaminació i gestió dels residus. Per últim, el BEI rebutja que els promotors del Castor aprofitaren la major laxitud de la normativa valenciana: "Aplicar la normativa catalana no hauria suposat cap canvi en l'Avaluació d'Impacte Ambiental", al·leguen. 

Tot i el mea culpa condicional, l'organisme no es planteja en cap cas la possibilitat de revisar o assumir responsabilitats pel finançament del fallit magatzem de gas submarí. "L'explotació del projecte ha sigut posada en hibernació. El finançament del Banc ha estat reemborsat i el Banc ja no està involucrat en el projecte. El Mecanisme de Reclamació del BEI tancarà aquest cas amb el present informe", sentencia. Atribueix les deficiències esmentades a les "dificultats" en el procés previ d'avaluació per la "complexitat" d'un projecte que comptava amb l'etiqueta de "prioritari" dins del programa de Xarxes Transeuropees d'Energia i també a l'elevat nombre d'al·legacions rebudes. Apunta, a més, cap al promotor i beneficiari del finançament, Escal UGS, com a "responsable" d'aplicar els requisits que exigia el banc i la normativa.

La redacció d'aquestes conclusions –en les quals han participat "perits externs"– arriba després d'un procés de cinc anys que va incloure desplaçaments de representants de l'organisme a les Terres del Sénia per a entrevistar-se tant els reclamants com la promotora i recollir tota la informació necessària.

Una indemnització a pagar entre tots

El BEI havia imposat com a condició a Escal UGS retornar de forma immediata l'import del finançament si el magatzem de gas Castor no es posava en marxa abans del 30 de novembre de 2014. Clausurat provisionalment pel govern espanyol des de setembre de 2013 i després de la renúncia de la filial d'ACS a la concessió el juliol de 2014, el decret aprovat pel govern espanyol dos mesos i mig després –ara suspés en bona mesura pel Tribunal Constitucional– va permetre als promotors cobrar 1.350 milions d'euros i retornar els bons als inversors del BEI dins del termini. El ministre d'Energia, Álvaro Nadal, va justificar aquesta rapidesa amb el pretext que un impagament podia generar un conflicte amb el BEI i una crisi de pagaments del sistema gasista espanyol en un moment financerament delicat per a l'euro. La fórmula de carregar la indemnització en la factura del gas als consumidors al llarg de 30 anys ha estat anul·lada pel Tribunal Constitucional.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next