El futur que desitja assolir el sector editorial valencià per a aconseguir certa normalitat passa per persuadir el 40% de lectors que reconeixen que són competents per a llegir un llibre en aquesta llengua, però que, malgrat que són capaços, només són consumidors ocasionals. Cal fidelitzar-los, però abans és necessari saber per què són eventuals en la compra d’obres literàries en llengua pròpia, asseguraven aquest dijous membres de la Fundació del Llibre i la Lectura (FULL) després de la inauguració de la 53a Fira del Llibre de València al Jardí de Vivers.
El percentatge de lectors que poden agafar una novel·la, un assaig i un poemari en valencià i llegir-lo se situa en un 40% dels consumidors habituals de literatura, una xifra que per al sector editorial representa l’esperança, reconeixien al bell mig de la Fira del Llibre, d’aconseguir una indústria més d’acord amb d’altres properes territorialment. La fidelització d’aquests lectors no és l’única urgència que han detectat des de FULL, sinó també la peremptorietat d’entendre el mercat editorial valencià de manera transversal, és a dir, superar les ambigüitats al voltant de la unitat de la llengua i que les editorials valencianes tinguen presència a Catalunya i a les Illes i a l’inrevés.
La setmana passada, durant la presentació de la 53a edició de la Fira del Llibre de València, es parlava de l’augment de l’índex de lectors al País Valencià, que actualment s’ha situat en el 61,2%, mentre que un 77% de valencians reconeixia que havien llegit un o dos llibres a l’any, tal com recollia l’Enquesta d’Hàbits Culturals de la Generalitat de 2017. Això no obstant, l’índex de lectors en valencià oscil·lava entre el 2 i el 3%, sense tindre un nombre concret, com va assegurar la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga.
En el marc d’aquesta Fira del Llibre, FULL té previst presentar el proper dia 2 de maig un estudi sobre hàbits i consum lector al País Valencià amb el qual es donaran a conéixer aquests percentatges sobre l’índex de lectura en castellà i en valencià, així com les mesures que proposa la fundació per a potenciar el sector editorial. L’informe de la fundació beu directament de les dades que va publicar el Ministeri de Cultura en el seu baròmetre de 2017 d’àmbit estatal, però que donat el seu abast deixava fora xifres d’àmbit territorial. Des de FULL les van sol·licitar per a conéixer els números concrets d’altres ítems, no només l’índex de lectura general, diferenciat per llengües i sobre l’ús de biblioteques.
D’aquesta manera, la fundació presentarà una lectura detallada de les dades de què disposa el Ministeri de Cultura, que palesen el creixement de lectors al País Valencià, amb un 61,2%, però també que l’índex de lectura en valencià està, definitivament, en el 3%. La bretxa entre els lectors en castellà i en valencià és ampla, un distanciament entre xifres que aquest dijous el conseller Vicent Marzà va afirmar que és conseqüència, entre altres qüestions, del fet que, fins al canvi polític, les editorials i els llibreters han estat treballant sols per a intentar que la lectura en valencià arribara al conjunt de la població, va explicar durant l’obertura de la Fira del Llibre. Marzà es va mostrar confiat a acurtar la separació entre els lectors en castellà i en valencià gràcies al “múscul” i la col·laboració entre el sector públic i privat per a “caminar” plegats cap a l’objectiu d’assolir uns índex més alts de lectors.
L’objectiu de FULL per a 2019 és tindre una foto fixa d’alta resolució del consum lector al País Valencià, amb més detalls que els que ofereix ara per ara el Ministeri sobre els hàbits lectors per a tindre a l’abast més percentatges i així poder fer una anàlisi més completa del sector. Per tot plegat, a través de la Federació del Gremi d’Editors d’Espanya, FULL col·laborarà fent-se càrrec econòmicament d’una enquesta d’abast de país –que ampliarà dels 400 qüestionaris que fa el Ministeri a les 1.200 entrevistes– per a obtindre dades lectores per àrees lingüístiques. L’enquesta tindrà xifres concretes de València i l’àrea metropolitana, de les comarques valencianoparlants de la demarcació de València, de les comarques castellanoparlants de la demarcació de València, de la demarcació de Castelló valencianoparlant i castellanoparlant, d’Alacant i l’àrea metropolitana, de les comarques valencianoparlants i de les zones castellanoparlants de la demarcació d’Alacant. El resultat serà el baròmetre anual d’hàbits de lectura que elabora la Federació del Gremi d’Editors d’Espanya, però, gràcies a la col·laboració amb FULL, es podrà disposar d’una abstracció del País Valencià.
Això no obstant, el creixement del llibre en valencià passa per fidelitzar el 40% de lectors ocasionals, com explicarà FULL el proper 2 de maig; eixa és l’esperança per a poder apujar l’índex de lectura en llengua pròpia, reconeixien aquest dijous. Per a aconseguir eixa lleialtat, primer el sector editorial vol conéixer per què aquest lector és eventual a través de preguntes més concretes per a saber els entrebancs que pot tindre el consumidor, com ara per què no troba les novetats editorials en valencià, si hi ha un handicap en la distribució o si es deu al número de publicacions.
