El TSJ anul·la parcialment el Decret de Plurilingüisme derogat perquè veu discriminació del castellà

Els magistrats consideren que els efectes de la norma perviuen en la legislació aprovada d'urgència l'1 de setembre i en la nova Llei valenciana 4/2918 aprovada al febrer
/ València
26 abril 2018 01:00h

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha declarat la nul·litat parcial del Decret de Plurilingüisme derogat pel Consell el passat mes de desembre perquè el tribunal considera que implica una discriminació del castellà enfront del valencià a les aules, ja que "la desproporció en detriment de la llengua castellana és manifesta".

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal estima d'aquesta manera els recursos interposats per diversos col·lectius de pares d'alumnes i anul·la els articles 9.4, 17, 18, 19, 20 i 21, la disposició addicional huitena i els annexos XI i XII del Decret 9/2017 per entendre que aquests preceptes de la norma, que va ser suspesa prèviament de manera cautelar pel tribunal, "vulneren la Constitució, són contraris a la legislació nacional i autonòmica i suposen una discriminació del castellà enfront del valencià en les aules", ha informat l'alt tribunal valencià en un comunicat.

En la sentència, facilitada pel TSJ, es recorda que aquest decret va ser "formalment" derogat pel Consell, que el va deixar sense efecte al desembre de 2017, però considera que "els seus efectes es perllongaven en el temps per haver-ho assumit el Decret llei 3/2017 d'1 de setembre del Consell pel qual s'adopten mesures urgents per a l'aplicació durant el curs 2017/2018 dels projectes lingüístics de centre (PLC)" i per la disposició transitòria segona de la Llei valenciana 4/2018 aprovada al febrer, que regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià.

En un comunicat enviat per la Conselleria d'Educació, la Generalitat  recorda que la sentència feta pública aquest dijous no és ferma alhora que ha mostrat el seu "desacord" amb la decisió del tribunal sobre un decret que, assenyala, "no està en vigor". En aquest sentit, des del departament que dirigeix Vicent Marzà s'explica que el "plurilingüisme educatiu està regulat mitjançant la Llei de Plurilingüisme aprovada el 14 de febrer de 2018 a les Corts Valencianes i que, per tant, "la sentència comunicada pel TSJCV no afecta ni al funcionament normal dels centres educatius, ni a l’alumnat, ni al professorat valencià".

La sala, apunta el TSJ, ha dictat cinc sentències que resolen en el mateix sentit els recursos interposat contra el Decret de Plurilingüisme. En aquestes conclou que aquesta norma "ha suposat l'eliminació de l'opció del castellà en la majoria dels centres sostinguts amb fons públics" en impedir la coexistència d'un programa plurilingüe en castellà i valencià sense que s'haja acreditat que tal coexistència genere discriminació o segregació". A més, conclou que "el sistema, en establir una manifesta desigualtat en detriment de la llengua castellana, està vulnerant la disposició addicional trenta-huitena número 3 de la Llei Orgànica d'Educació, que proscriu la discriminació de qualsevol de les llengües oficials". "Solament es pot triar un nivell en cada centre, aquesta és la diferència amb el sistema anterior, on convivien ambdues línies, amb la qual cosa desapareix en la majoria dels centres la línia de castellà i només queda com s'ha exposat en els territoris històrics castellanoparlants de l'art. 36 de la Llei valenciana 4/1983; la línia intermèdia majoritàriament només l'ofereixen els centres concertats, la resta de centres sostinguts amb fons públics, excepte molt escasses excepcions, ofereix únicament la línia en valencià", argumenta.

Segons la resolució, notificada aquest dijous a les parts, l'opció de l'ensenyament en castellà "únicament s'ha mantingut" en aquells territoris de cadascuna de les demarcacions on històricament no s'ha parlat valencià "i com a opció intermèdia en els centres concertats". El tribunal reconeix que la immersió lingüística té cabuda però puntualitza que sempre que "existisca oferta alternativa d'ensenyament sostingut amb fons públics en la qual s'utilitze com a vehicular cadascuna de les llengües cooficials". I aquest extrem, considera, s'incompleix al País Valencià, "vulnerant" amb açò diversos articles de la Constitució.

La sentència reflecteix que Castelló és la demarcació on, segons els magistrats, existeix més "desproporció en detriment de la llengua castellana", ja que dels 91 centres sostinguts amb fons públics cap té línia en castellà i en sols 11 es pot optar pel model mixt (valencià-castellà) enfront dels 75 que opten pel valencià.

Proporció "raonable"

En aquest sentit, la sala recorda la doctrina del Tribunal Constitucional i del Suprem sobre el bilingüisme, que estableix el caràcter vehicular del castellà i valencià, "sense que la línia castellana siga una mera aparença". Afegeixen que "cap de les dues llengües té caràcter exclusiu ni excloent" i ambdues "han d'estar presents en el sistema educatiu en una proporció raonable, no existint un dret d'opció a estudiar exclusivament en castellà o en la llengua cooficial de les comunitats autònomes on existisca".

Segons la citada jurisprudència, "l'exercici de la potestat legislativa en matèria lingüística troba els seus límits en la necessària preservació de la garantia d'ús normal de les llengües cooficials i en la prohibició de mesures excloents, pejoratives o desproporcionades que impliquen un desequilibri per a alguna de les llengües oficials". La sentència subratlla que el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional "han repetit fins a la sacietat que el castellà ha de ser llengua vehicular en el sistema educatiu i que els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en castellà i en la resta de llengües cooficials, a adoptar les mesures oportunes a fi que la utilització en l'ensenyament de la llengua castellana o de les llengües cooficials no siga font de discriminació en l'exercici del dret a l'educació i que en cas d'implantar un sistema d'immersió lingüística existisca oferta alternativa d'ensenyament sostingut amb fons públics en la qual s'utilitze com a vehicular cadascuna de les llengües cooficials i, en aquests casos, l'administració educativa haurà de garantir una oferta docent sostinguda amb fons públics en la qual el castellà siga utilitzat com a llengua vehicular en una proporció raonable".

Agrega que "si aquestes són les obligacions que imposa la Llei als poders públics (a Espanya a les Comunitats Autònomes), òbviament, ha d'existir el correlatiu dret a exigir-les. En el nostre cas, estimem que els pares o tutors són els primers destinataris d'aquest dret; per tant, ha d'existir una oferta alternativa raonable i proporcionada per als pares que vulguen que els seus fills estudien en castellà". Per tal motiu, conclou que aquest dret dels pares no pot ser substituït ni per l'administració ni pel Consell Escolar ni per les Associacions de Pares. "La millor forma d'ajustar la demanda dels pares i l'oferta de l'administració –esgrimeix– és deixar-los que opten primer i organitzar els PLC en funció de la seua elecció".

"Dret individual"

Referent a açò, el tribunal assenyala que en el Decret examinat "no existeix com a dret individual. Els pares entre el 22 i 29 de maig de 2017 van haver de triar centre amb el programa plurilingüe aprovat, a més, pràcticament no podien triar centre". Finalment, els magistrats manifesten que "el sistema actual, des del prisma del dret dels pares o tutors a triar que els seus fills tinguen com a llengua vehicular el castellà, és manifestament insuficient, a la qual cosa s'uneix la pràctica impossibilitat de triar centre al no ser la llengua vehicular criteri de preferència", extrem en què aprecien vulneració de la legislació autonòmica, estatal i la Constitució.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next