Un algoritme inspirat en el jazz ajuda a triar si és millor invertir en hospitals o en una línia d'AVE

La metodologia dissenyada per investigadors de la UPV es basa en l'harmonia musical per a seleccionar les infraestructures més adequades

"De vegades, els entorns més insospitats il·luminen idees que, una vegada elaborades, permeten dissenyar algoritmes capaços d'optimitzar les decisions. Aquest és el cas de l'harmonia musical subjacent en el jazz". Així s'expressa Víctor Yepes, investigador de l'Institut Universitari de Ciència i Tecnologia del Formigó de la Universitat Politècnica de València, preguntat per un estudi que ha desenvolupat amb altres investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i de la Universitat de la Frontera (a Xile). Aquest estudi, expliquen, "demostra que el jazz pot ajudar les administracions públiques a decidir en quines infraestructures és millor invertir els diners per a afavorir la qualitat de vida de la ciutadania".

"És evident que una melodia no resol per ella sola un problema –remarca Yepes–. Ací el que hem fet és emular l'estratègia de la improvisació emprada en el jazz per a elaborar un algoritme basat en l'harmonia musical". Què pot tindre a veure el jazz amb les infraestructures? Yepes ho explica així: "No tothom té l'habilitat per a improvisar música, ja que és un procés que requereix coneixement i experiència. El músic compon una nova melodia basant-se en els seus coneixements musicals per a seleccionar noves notes aleatòriament i, si el conjunt de notes tocades es considera una bona harmonia, aquesta es desa en la memòria de cada músic, fet que incrementa la possibilitat de fer una bona harmonia la pròxima vegada". Aquest és precisament el principi de l'algoritme, on una bona harmonia equival a una bona solució del problema que es vol optimitzar.

Interpretar la millor melodia per a cada ocasió

Mentre que en cada improvisació el músic tria una melodia que, si és millor que les habituals, és afegida al seu repertori, l'algoritme fa el mateix amb les infraestructures. "Al final del procés –afegeix Yepes–, l'algoritme és capaç de definir una melodia-infraestructura d'una qualitat molt alta. Dit d'una altra manera, la intel·ligència de l'algoritme permet ajudar a triar la millor infraestructura possible considerant aspectes tan diversos com l'ocupabilitat, l'educació, la sanitat, el confort o la qualitat de vida".

Les administracions públiques sovint han d'enfrontar-se al dilema de quines inversions cal prioritzar, com pot ser la construcció d'una carretera, d'un hospital, d'un aeroport o d'una universitat. L'equip d'investigació integrat per personal valencià i xilé ha desenvolupat una metodologia que integra els aspectes de sostenibilitat social a curt i llarg termini que suposen cadascuna de les possibles alternatives entre les quals cal decidir. Yepes posa un exemple: "Es podria decidir entre una inversió per a tres hospitals o per a una línia d'AVE. Quina és l'alternativa més bona? N'hi ha alguna de millor?" Per a resoldre les preguntes cal tindre en compte l'ús a curt i llarg termini, la redistribució de la riquesa, l'equitat intergeneracional, el progrés econòmic, l'educació, la integració social i la connectivitat, entre d'altres.

A més, una mateixa infraestructura no té el mateix efecte a tots els territoris. "No és igual un hospital en una regió sense quasi assistència mèdica que aquest mateix hospital en una ciutat on ja n'hi ha molts", assenyala Yepes. "Els factors econòmics o mediambientals condicionen el tipus de decisió, però els efectes en la societat a curt i llarg termini poden ser irreversibles. Hi ha molts exemples de males decisions amb greus repercussions: aeroports infrautilitzats, línies d'alta velocitat innecessàries, llargues llistes d'espera als hospitals, altíssims percentatges d'atur... El nostre mètode ajudaria a posar fi a aquestes situacions", afirma l'investigador de la UPV.

A la recerca de l'harmonia

En anglés, l'algoritme que empren aquestos investigadors es denomina harmony search, "que seria en valencià una cosa com 'cerca de l'harmonia'". No obstant això, puntualitza que "la metodologia que hem publicat és més que aquest algoritme, ja que s'integren mètodes com el Delphi i teories bayesianes d'incertesa.

"La intel·ligència artificial és capaç d'emular la intel·ligència humana aprenent de les dades i trobant relacions o solucions que de vegades són sorprenents", explica Yepes. Però, perquè la intel·ligència artificial funcione bé, cal alimentar-la amb informació de qualitat. La funció dels investigadors, en aquestos casos, és desenvolupar la metodologia i els algoritmes que permeten objectivitzar la informació i prendre millors decisions. "No obstant això, l'última decisió ha de prendre-la la persona responsable, no la màquina", remarca Yepes.

Fonamentar el futur del territori

El treball que han dut a terme els investigadors de la UPV i els xilens s'ha publicat en Journal of Cleaner Production. A més, la metodologia s'ha aplicat ja al Salvador, on ha permés prioritzar les inversions en carreteres, a partir del treball amb 21 variables de decisió, 13 criteris d'avaluació i la contribució social a curt i llarg termini.

Yepes explica que aquest treball al Salvador és gràcies al suport del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament i del Ministeri d'Obres Públiques del Salvador. Aquest projecte de recerca, denominat BRIDLIFE i finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat, s'ha desenvolupat en l'àmbit del Departament d'Enginyeria de la Construcció i Projectes d'Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València.

"La transcendència del mètode desenvolupat és l'aplicabilitat a qualsevol context i territori, cosa que permet millorar les condicions de vida d'amplis sectors socials amb l'ajuda de la intel·ligència subjacent en la música", remarca Yepes. L'investigador explica que, a l'estat espanyol, "no hem tingut encara l'oportunitat de realitzar aquest tipus d'estudis".

Amb tot, l'investigador de la UPV considera que és possible millorar la presa de decisions a l'hora d'invertir en infraestructures que "suposen un altíssim impacte tant a les generacions actuals com a les futures". "La crisi econòmica no va ajudar massa en aquest sentit, però són aquestos tipus de situacions on les decisions encertades permeten accelerar l'eixida de la crisi i fonamentar el futur en un territori", conclou Yepes.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat