La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha presentat aquest dissabte a Rossell (Baix Maestrat), el projecte de reintroducció a les muntanyes de la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat) de Gypaetus barbatus, més conegut com a trencalòs. En l’acte, la consellera ha anunciat els pròxims passos previstos; especialment, la futura arribada de dues cries de l’espècie, procedents d’un centre de cria en captivitat. Els nous veïns de la Tinença arribaran al parc natural aquesta mateixa primavera.
Per a la població de la comarca, ha subratllat la consellera, serà com la tornada d’un “vell amic que se’n va anar fa molt de temps”. “Aquest projecte depén sobretot de vosaltres”, ha dit en l’auditori ple del Molí Vell de la localitat. Aquest projecte tracta de “reforçar el patrimoni cultural i natural, recuperar la memòria d’una forma de viure i de fer compatible la naturalesa i l’activitat humana”, ha explicat Cebrián juntament amb l’alcalde de Rossell, Evaristo Martí.
Desapareguda de la zona cap a finals del segle XIX, l’espècie era coneguda amb el nom local de crebalòs, paraula que ha deixat rastre toponímic en diversos municipis de la comarca. A hores d’ara, la seua presència a la península Ibèrica es limita als Pirineus, on hi ha la major població natural de l’Europa occidental, a més dels Pics d’Europa i les serres andaluses de Cazorla i Segura, on ha sigut reintroduïda en els últims anys. Cebrián ha posat èmfasi en la importància interterritorial que té la introducció del trencalòs a Castelló.
De fet, el projecte de la Tinença ha despertat un “gran interés” entre els especialistes estatals i internacionals en l’espècie, atés que l’eventual consolidació d’una població en aquesta zona representaria un “pont d’enllaç entre les poblacions pirinenques i andaluses”, un “factor clau per a garantir la supervivència de l’espècie a llarg termini”.
Dos anys de preparació
El projecte, que ha anat gestant-se des de fa quasi de dos anys, va partir de la constatació de la presència històrica de l’espècie en la zona, a partir de la qual es va contactar amb el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient i els governs d’Aragó i Catalunya, on viuen les poblacions naturals de l’espècie, i es va encarregar a la Universitat de València un estudi de viabilitat per a la seua reintroducció al Maestrat.
Acceptada la proposta d’àmbit estatal, en el marc del Protocol General entre el Ministeri i les comunitats autònomes per a recuperar la distribució històrica d’aquesta espècie, que la Generalitat va subscriure el juny de 2016, es va incorporar al projecte la Vulture Conservation Fundation (VCF), entitat de referència que coordina la recuperació del trencalòs a tot Europa.
La VCF facilitarà els primers polls que s’instal·laran a la zona. L’entitat ha mostrat el seu suport al projecte no solament per la rellevància en la connectivitat entre poblacions, sinó també perquè representarà el retorn de l’espècie a la mitja muntanya mediterrània, hàbitat del qual va desaparéixer abans de quedar reclosa a les zones més altes dels Pirineus i els Alps.
