Unes obres a la teulada de l’Ajuntament de Redovà (Alacant) han destapat la pintura d’una cara realitzada entorn de 1726 l’autoria de la qual s’atribueix als obrers que van executar la teulada de l’antic Palau, que no ha patit modificació alguna fins a l’actualitat, segons ha informat el consistori de la localitat en un comunicat.
L’edifici, un antic palau que va servir de residència a l’Ordre de Predicadors, va acabar de construir-se en 1726 i entorn d’aquell any es data la pintura que ara s’ha descobert en la teulada, una cara que, segons l’alcalde, Emilio Fernández, “les persones majors atribueixen a Ridwan, un morisc relacionat amb els orígens de Redovà, encara que no hi ha certesa sobre aquest tema”.
Pel que fa a l’autoria, segons Fernández, “s’atribueix als obrers que van executar la teulada”, una part de l’antic Palau-Residència que mai s’ha modificat. La resta de l’edifici sí que ha rebut modificacions durant els seus prop de tres segles d’història: la primera en 1968, quan es va començar l’obra per a convertir-lo a casa Consistorial, i la segona l’any 2000, per a modernitzar el seu interior, tal com es coneix en l’actualitat.
Els treballs realitzats ara van consistir a repintar la façana i, quan es va pujar amb les màquines, va ser quan es va descobrir la curiosa pintura. L’alcalde admet que tot el relacionat amb aquesta cara és “un misteri per descobrir”. La imatge seguirà en el lloc que ha ocupat i en el qual s’ha mantingut des de fa prop de tres segles.
“Sempre ha estat ací a la intempèrie i ací seguirà, perquè mai s’ha cobert amb res i la policromia s’ha mantingut”, relata Fernández. Un’Aym Ridwan va ser un visir militar del regne Nassarita de Granada que va realitzar diversos atacs al Baix Segura durant el segle XIV, entre ells un al Castell de Guardamar.
Aquest va triar Redovà per a instal·lar un espai on aixoplugar-se al mateix temps que li permetia una escapada ràpida cap al Camí de Fortuna en cas d’haver de fugir, la qual cosa va motivar que als pobles propers començara a denominar-se la localitat com ‘el lloc dels Reduan’, d’on procedeix el seu actual nom, segons el consistori.
Ridwan va nàixer a Calçada de Calatrava i va ser primer esclau dels musulmans, tot i que després va abraçar la seua fe i es va convertir en un membre destacat del Regne Nassarita. No solament va dedicar la seua vida a allò militar sinó que també va ser un home amant de les ciències i les lletres al qual se li atribueix la creació de la primera madraza o universitat a Granada.
