La posada en marxa dels nous mitjans públics ha sigut celebrada per gran part de la societat valenciana després de cinc anys amb la pantalla en negre. Tanmateix, el passat obscur de Canal9 –caracteritzat pel malbaratament i per una plantilla sobredimensionada– ha fet que la ciutadania és qüestione la necessitat de tindre mitjans públics pagats de les seues butxaques, un missatge que l’expresident de la Generalitat, Alberto Fabra, va difondre en 2013 en assegurar que preferia tancar l’ens públic en lloc de deixar de construir col·legis i hospitals.
No obstant això, els números d’À Punt no tenen res a veure amb els de l’anterior etapa. Així, els nous mitjans públics es troben entre els més barats de tot Espanya, amb 11,13 euros anuals per habitant. Així ho palesen les dades publicades per EFE que recullen els pressupostos dels tretze mitjans autonòmics de l’Estat.
La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) compta amb un pressupost de 55 milions, el mateix que el passat exercici i, segons les previsions, s’incrementaran en els propers tres anys. En una situació similar es troba la Radiotelevisió de la Comunitat de Madrid (RTVM), amb un pressupost de 79,77 milions. El govern autonòmic aporta 70,3 milions. Així doncs, a cada madrileny li costa 10,8 euros mantindre els seus mitjans autonòmics. Per tant, À Punt i Telemadrid encapçalen la llista de les radiotelevisions més econòmiques dins del territori espanyol.
Pel que fa a les plantilles, Telemadrid va sofrir una disminució important –actualment té 457 treballadors– després que l’any 2012 es duguera a terme un ERO que va afectar 829 treballadors dels 1.170 que hi havia anteriorment. À Punt, tal com ha anunciat en diverses ocasions la directora Empar Marco, tindrà una plantilla d’un màxim de 531 treballadors. De moment, es troben a les instal·lacions de Burjassot la meitat dels contractats de manera temporal fins a la convocatòria d’un concurs públic de manera definitiva.
El cas de Múrcia
La radiotelevisió de la Regió de Múrcia és més barata fins i tot que la valenciana i la madrilenya. Però, el model de gestió d’aquestos mitjans no és totalment públic, amb la qual cosa no és equiparable amb la resta d’autonomies. La televisió autonòmica és de gestió indirecta per concessió i el seu actual gestor és el Grupo Secuoya. El pressupost per a enguany ascendeix a 15 milions, dels quals 10 corresponen a Secuoya i els altres 5 a l’assignació del govern autonòmic per a la ràdio pública i els serveis administratius de la televisió.
País Basc, Aragó i Galícia, les més cares
El gran desplegament televisiu i radiofònic als mitjans autonòmics bascos és clar. Amb 1.003 treballadors, preveu per a 2018 unes despeses de 134,2 milions dels quals 127,4 es cobreixen amb les subvencions del govern basc. En definitiva, es tracta del pressupost més alt de tots els mitjans autonòmics; a cada basc li suposa 58,06 euros l’any. Euskal Irrati Telebista (EiTB) compta amb dos canals de televisió principals –un en èuscar i l’altre en castellà– i des de fa quatre anys ha fet una gran inversió en ficció.
Aragó i Galícia ocupen la segona i la tercera posició respectivament, encara que la plantilla dels aragonesos només es compon de 136 persones. El pressupost arriba enguany a 47 milions.
Per la seua banda, Galícia també ha sabut consolidar els seus mitjans públics, amb una plantilla de 955 treballadors i un pressupost de 106,8 milions. La Xunta aporta 97,2 milions. Cada gallec aporta 35,89 euros l’any per al manteniment de la radiotelevisió.
Si hi ha una comunitat autònoma que ha volgut fer dels seus mitjans públics un model propi ha sigut Catalunya. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va ser la primera a operar l’any 1983 i té al voltant de 2.200 treballadors. El seu pressupost no ha variat respecte de l’any passat: 307,2 milions dels quals 231 són aportats per la Generalitat de Catalunya.
Ceuta, Balears i Extremadura, enmig del rànquing
Els mitjans públics de Ceuta, Balears i Extremadura suposen per a la seua ciutadania més de 20 euros l’any. Encara que es tracta de mitjans amb poc de recorregut, atés que van començar les emissions els anys 2000, 2005 i 2006 respectivament, s’han adaptat a les circumstàncies tot i que han patit les retallades de la crisi econòmica.
Ben a prop es troben Canàries i Astúries, que suposen 21,34 i 19,32 euros anuals per als seus espectadors. El pressupost de funcionament de Radiotelevisió Canària és de 45,37 milions, un 12,6% més que el passat any. La televisió asturiana es queda en 20 milions, tots aportats pel govern del Principat. Tampoc es troba molt lluny d’aquestos números Castella-la Manxa, amb un pressupost de 38,9 milions, que són 1,7 més que els comptes de 2017. Això significa que els manxecs paguen per cap 19,1 euros a l’any.
La Ràdio Televisió d’Andalucia (RTVA) té una plantilla de 1.462 treballadors per a fer front a dos canals de televisió, un tercer que emet per satèl·lit i tres cadenes radiofòniques. El pressupost per aquest any és de 162,75 milions d’euros. La Junta aporta 140,36 milions. És a dir, cada andalús paga anualment uns 16,79 euros per aquest servei.
El model de finançament de RTVE
Radiotelevisió Espanyola (RTVE) ha elaborat un pressupost de mil milions d’euros redons per a 2018. L’aportació directa de l’Estat via Pressupostos Generals és de 343 milions –7,43 euros per habitant–, una xifra que la convertiria en la televisió pública més barata per habitant.
Però l’ens espanyol té altres aportacions de l’Estat, com ara els més de 300 milions que rep per l’ús de l’espectre radioelèctric i els aproximadament 200 que abonen els altres operadors de televisió a l’Estat en forma de taxa, que repercuteix en RTVE a canvi que els mitjans públics no emeten publicitat i eviten així competir amb les emissores privades.
De fet, els únics espais promocionals que emet la radiotelevisió espanyola són els patrocinis de programes. Això fa que la xifra de negoci publicitari en 2017 només arribara als 44,9 milions, menys del 5% del pressupost total.
Així, RTVE va rebre en 2017 al voltant de 918 en ingressos directes i indirectes de l’Estat, una xifra que fa arribar l’aportació pública a 19,72 euros per habitant. Això la situaria en el lloc seté de les més barates, entre les televisions d’Astúries (19,32 euros) i la de Canàries ( 21,34 euros).
