‘Temps de guanyar’, aquest va ser el lema que va encapçalar la manifestació del Primer de Maig a València, en què treballadors, sindicats i representants polítics van plenar els carrers en defensa dels drets de la classe obrera. La derogació de la reforma laboral, la pujada de salaris i pensions, l’ocupació digna, la igualtat real entre homes i dones i les crítiques a la sentència contra ‘La Manada’ van marcar la jornada d’un Primer de Maig més feminista que mai.
La comitiva reivindicativa s’havia donat cita a les 11.30 hores a la cèntrica plaça de Sant Agustí, on quinze minuts abans de l’hora establerta ja no cabia més gent. En la capçalera, els màxims representats de CCOO-PV i UGT, Arturo León López i Ismael Sáez Vaquero –que van voler visibilitzar les seues mares utilitzant els dos cognoms– van rebre el suport del president del Consell, Ximo Puig, i de la vicepresidenta, Mónica Oltra, així com d’altres representants del govern.
El Consell està “absolutament compromés amb la dignitat del treball”, va apuntar Puig, que va carregar contra la reforma laboral impulsada pel Partit Popular. El cap del Consell va manifestar que, en els últims 3 anys, el País Valencià ha augmentat l’ocupació i s’han millorat els salaris, però no de manera suficient. “Estem encara molt lluny d’aconseguir justícia social, lluny d’aconseguir la plena ocupació, ja que encara hi ha moltes persones que no tenen treball i hi ha massa condicions de treball negatives”, va sentenciar el president.
Més representants de la política valenciana com el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; la consellera de Sanitat, Carmen Montón; el síndic del PSPV, Manuel Mata, o el síndic de Podem, Antonio Estañ, es van apropar a la capçalera abans que començara la marxa. La vicepresidenta Oltra va lamentar que existisquen “treballadors i treballadores pobres” que, tenint una ocupació, no poden tenir una vida digna. “O es fan polítiques que protegisquen la gent treballadora, que milloren les seues condicions laborals i els seus salaris per a tenir pensions dignes o el que no estem disposats és a permetre que la gent senzilla i humil haja de pagar per la crisi”, va afegir la vicepresidenta.
Lluita obrera, feminisme i finançament just
Una vegada acabats els parlaments polítics, les dolçaines, els tabals i els crits reivindicatius van convertir-se en els protagonistes d’un recorregut que va passar pels principals carrers de la ciutat fins arribar al carrer de Navarro Reverter.
‘La Manada no són 5, és el sistema’, ‘Germana, jo sí et crec’, ‘La talla única a mi me estalla’ i ‘No és abús, és violació’, van ser els principals crits feministes que es van poder escoltar en alguns trams de la manifestació, en els quals el morat feminista va predominar per sobre del roig sindical. En aquest sentit van anar adreçades les paraules del conseller d’Hisenda, Vicent Soler, que va celebrar que a les reivindicacions obreres s’unira amb tanta força el crit feminista. “Volem un nou model econòmic que acabe amb el treball precari”, va afegir el conseller.
Les reivindicacions a crit de ‘Reforma laboral, terrorisme empresarial’ i ‘Visca la lluita de la classe obrera’ van predominar en un recorregut on totes les demandes tenien cabuda. A les tradicionals exigències de pujada de sous i pensions i de treball de qualitat i digne es va sumar la condemna a les 53 morts per accidents laborals en 2017, un conveni digne per al sector postal, la protesta de les ‘Kellys’ i el rebuig als tractats comercials com el TTIP i el ZETA. D’altra banda, els sindicats també van demanar el total tancament del comerç en diumenges i festius.
La crida per un finançament just va tindre la seua pròpia pancarta, portada per representants sindicals ajudats durant gran part de la marxa pel secretari d’Organització del PSPV, José Muñoz, i el síndic de Podem, Antonio Estañ. També hi va haver espai per a recordar el Sàhara i les seues demandes de referèndum.
Sindicats de classe
Amb crits de ‘Visca la terra lliure’ i amb el Cant dels Maulets de fons, va arribar la capçalera de la manifestació al final del recorregut. Allí, Arturo León i Ismael Saez van fer una fèrria defensa al sindicalisme de classe, “eixe amb què molts volen acabar”. Els dos líders sindicals, que es van repartir les reivindicacions en un discurs per a cada un, van fer una crida a la derogació de la reforma laboral i van instar a recuperar la negociació col·lectiva. En aquest sentit van explicar que des que va entrar en vigor la reforma, el nombre d’accidents laborals ha crescut un 52%.
Van incidir que dones i jubilats són els més perjudicats en aquesta etapa “postcrisi”, on “la recuperació econòmica no es trasllada al dia a dia dels treballadors”. El discurs feminista també va tindre cabuda en els parlaments dels líders sindicals, que van tornar a criticar la sentència del judici contra ‘La Manada’, així com totes les discriminacions patides per les dones pel fet de ser-ho. En aquest sentit es van proclamar defensors de les ‘Kellys’ i van criticar que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, diga que està de la seua part. Els sindicalistes també van tindre temps per a clamar contra el Partit Popular i Ciutadans, als qui van retreure que només s’invertisquen 80 milions per al Pacte Contra la Violència de Gènere “quan se’n van prometre 200”.
Pel que fa a les pensions, van lamentar que l’acord a què van arribar la setmana passada el PP i el Partit Nacionalista Basc és insuficient. Consideren que l’acord s’ha assolit per a traure endavant els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i evitar així unes eleccions anticipades “per a les quals no estan preparats”. Això no obstant, van assegurar que si s’ha arribat a aquest pacte ha sigut gràcies a la mobilització social en què ells han participat.
A més, van amenaçar amb una “contestació de caràcter general” si les empreses i el govern espanyol no adopten les reivindicacions “justes” que demanen els treballadors, ja que “la reforma del mercat de treball i les retallades en matèria de prestacions socials han portat a una situació tremenda de desigualtat social”. Van lamentar que malgrat la recuperació econòmica no hi ha una redistribució equitativa de la riquesa. “No acceptarem de cap de les maneres aquesta situació en la qual ells es troben molt còmodes a costa de la suor i sacrificis de molta gent”, van sentenciar els sindicalistes.
Sindicats en segona plana i manifestació alternativa
Intersindical Valenciana va participar també en la marxa, encara que amb pancarta pròpia i en segon pla. Així mateix han animat els treballadors a participar en els actes reivindicatius que celebraran els propers dies: la defensa les pensions públiques el 5 de maig; la lluita per a acabar amb la violència contra les dones i el patriarcat en moltes localitats valencianes, el dia 2 de maig a València; la mobilització de la comunitat educativa els dies 8 i 16 de maig, i la marxa contra la precarietat que acabarà a Madrid el 27 del mateix mes.
Per la seua banda, la CNT va realitzar un recorregut alternatiu per a acabar la seua marxa davant la seu de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana.
