La Plataforma de la Catalogació de Vacants va denunciar en març que no podien optar a més de 1.000 places en escoles que es cobreixen amb professorat interí, malgrat ser oferides durant molts anys. A partir del curs 2018-2019, però, els funcionaris de carrera també podran escollir aquestos llocs de treball “per a estar més a prop de sa casa”. De fet, triaran per davant dels interins.
Aquest dimecres el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic d’Educació i Investigació, Miquel Soler, van presentar un paquet de sis mesures per a millorar les condicions laborals del professorat. La tercera d’aquestes mesures consisteix precisament a traure més places per al concurs de trasllats. Soler va reiterar que, en entrar el nou equip de la Conselleria, es van traure a concurs totes les places possibles.
“Quines places no van eixir? Les ocupades per funcionaris de carrera que estan en altres llocs, és a dir, places que tenen un titular, per exemple gent que està a la Conselleria o en un CEFIRE”, va aclarir el secretari autonòmic. Ara aquestes places les ocupen interins, però a partir d’aquest juliol, a través de la convocatòria de comissions de servei, les podran demanar els funcionaris de carrera “per a estar més a prop de sa casa durant dos anys”, segons va descriure el conseller. Aquestos dos anys són el període de permanència de les comissions de serveis i dels concursos de trasllats.
Una reivindicació unitària
Malgrat que el paquet de mesures presentat és per al curs vinent, l’actuació referida al concurs de trasllats es publicarà aquest divendres, 4 de maig, en el DOCV.
Segons aquesta mesura, en el procés d’adjudicació de vacants de juliol escollirà primer el professorat definitiu que ha estat fet fora del seu centre. Després, com és habitual, triaran les reincorporacions d’una excedència, seguides dels docents en comissió de serveis per ser víctima de la violència masclista, per malaltia o per a conciliar la vida laboral i familiar, entre altres causes socials. Si bé fins ara el personal funcionari que participava en el procediment de les comissions de serveis havia de tindre la seua destinació definitiva en una localitat que estiguera a més de 40 quilòmetres de distància de la residència habitual en què estava empadronat o del centre sol·licitat, ara també s’elimina aquest requisit de la distància.
Els següents a triar plaça aquest juliol seran els docents funcionaris. L’últim torn és el dels interins, en funció de la seua antiguitat. Marzà va avançar que “no creu que hi haja problemes amb aquesta mesura”, ja que “és una reivindicació unitària de tots els sindicats”. A més, el conseller va comentar que “l’ordre és un problema quan algú es queda fora”, però va assegurar que el curs vinent “els interins no es quedaran sense feina”.
19 hores lectives i 1 de coordinació
La primera línia d’actuació que s’activarà a partir del curs 2018-2019 és la recuperació del tutor generalista a tots els grups de Primària, “una figura que el govern anterior va fer desaparéixer”, va lamentar Marzà. Soler va anunciar que “en setembre de 2018, el 50% dels col·legis d’Infantil i Primària tindrà tutor generalista en tots els grups”. A més, va explicar que “si no hi ha un tutor generalista, el tutor és un especialista d’alguna matèria que, per tant, no té temps per a desdoblar grups, per a fer reforç ni per a coordinar”. Per la seua banda, el conseller va destacar que “el ritme de recuperació dels tutors és fruit de la voluntat del Govern del Botànic i malgrat l’infrafinançament”.
La segona mesura anunciada tracta d’esquivar el Reial Decret 14/2012 que augmentava de 18 a 20 les hores lectives del professorat de Secundària. “Dues hores més de docència equivalen a dues hores menys de reunions”, va manifestar Soler. Per això, en el curs 2018-2019 s’eliminarà una hora lectiva “a aquell professorat que té més necessitat de tasques de coordinació i de treball en equip”. L’horari de 19 hores lectives s’aplicarà al professorat tutor de l’ESO, al que imparteix àmbits en la Formació Professional Bàsica, en el Programa de Millora de l’Aprenentatge i del Rendiment (PMAR) i en el programa de reforç de quart d’ESO, i al professorat que impartisca els tallers de reforç, els tallers d’aprofundiment i els projectes interdisciplinaris regulats en el decret que estableix el currículum de Secundària i Batxillerat.
Nombre històric de docents
Una altra de les mesures se centra en la reducció progressiva de la ràtio en les diferents etapes educatives, que passaran de 30 a 25 alumnes en el cas d’Infantil i Primària, de 36 a 30 en la Secundària Obligatòria i de 42 a 35 en Batxillerat i Formació Professional. Segons la Conselleria, en setembre de 2018, el 90,2% de les aules de les escoles (la resta estan concentrades en els grups de Primària) i el 97,4% de les aules dels instituts (la resta, concentrades en els grups de 4t d’ESO) ja estaran per sota d’aquestes ràtios. “Començarem el curs amb més professorat que abans de les retallades”, va afirmar el conseller Marzà. Tot i que encara s’està acabant de tancar amb Hisenda, “estem parlant de vora 1.200 docents més que el curs passat”, va avançar Soler; es tracta d’un increment de més de 4.000 places en dos cursos. “En setembre de 2018 tindrem més professorat que en 2009, que és quan més n’hi havia”, va completar el conseller.
L’altre eix d’actuació aprofundeix en la reducció de les tasques burocràtiques del professorat. Mentre que en 2015 només 28 centres tenien auxiliars administratius, el curs vinent n’hi haurà en 244. A més, es revisaran les instruccions d’inici del curs 2018-2019 i es negociarà el contingut dels nous reglaments orgànics dels centres de les diferents etapes educatives.
La Conselleria també ha inclòs en aquest paquet de mesures el Pla Edificant, gràcies al qual més de 400 centres tindran aprovades diverses intervencions de reformes, ampliacions i noves construccions a finals de 2018.
Totes aquestes mesures, que van lligades a la tramitació dels pressupostos, són per al curs 2018-2019, ja que “no podem fer previsions a més d’un any vista”, va explicar Marzà, qui va celebrar que “malgrat l’infrafinançament per part de l’Estat, el balanç de millores educatives és molt positiu”.
