Diari La Veu del País Valencià
Només quatre dècimes separen l’índex de lectura en valencià del de llengües estrangeres

Els resultats sobre el comportament lector de la població valenciana posen negre sobre blanc que l’índex de lectura en valencià està molt allunyat del percentatge de persones que reconeixen llegir en castellà. Quasi hi ha la mateixa quantitat de gent que consumeix literatura en llengua pròpia que de gent que compra llibres en llengües estrangeres.

L’anàlisi de la consultora demoscòpica Conecta per a la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), que es va presentar aquest dimecres a la Fira del Llibre, palesa que al País Valencià el 2,8% de lectors consumeixen literatura en valencià habitualment, mentre que el 92,8% ho fa en castellà. Només quatre dècimes separen l’índex de lectura en llengua pròpia del percentatge de gent que ho fa en llengües estrangeres, que rep un 2,4% de lectors.

Des de 2011 fins a aquest 2018 l’índex de lectura en valencià ha pujat una dècima, ja que l’empresa demoscòpica puja del 3% al 3,1% el percentatge de lectors que respongueren en les enquestes que l’últim llibre que van llegir era en llengua pròpia. L’esperança del sector editorial és, com va avançar aquest diari, seduir el 4,6% dels lectors que van assegurar que el valencià és l’idioma habitual i ocasional en les seues lectures.

El perfil del lector habitual en valencià, segons l’estudi, és un home, d’entre 14 i 34 anys i universitari. D’aquestos, la gran majoria viuen a la demarcació de Castelló, ja que el 60,6% dels lectors en llengua pròpia procedeixen d’aquesta zona del País Valencià. Els percentatges de persones que llegeixen en llengua pròpia a la demarcació de València i a la d’Alacant també se separa per poques dècimes, ja que en el primer cas se situa en el 46,7% dels enquestats i en el segon en el 40,3%.

En termes generals, sense divisió de llengües, el 67,7% de la població valenciana de 14 anys en amunt llegeix llibres. Ara bé, amb una mirada més ampla sobre què es considera lectura, el 92,8% llig qualsevol material, tant digital com imprés i amb una freqüència almenys trimestral. Tot i que aquesta xifra ha crescut respecte a fa una dècada, la dada està per baix de la mitjana estatal, que arriba al 94,7%.

Amb aquesta anàlisi, prèvia al baròmetre que FULL vol tindre enllestit en 2019, la fundació podrà monotoritzar l’estat de salut de la lectura i compra de llibres al País Valencià. En aquest sentit, el president de FULL, Jesús Figuerola, va recordar que aquestes dades, extretes de les dades de què disposava el Ministeri de Cultura, són anteriors a la implantació del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura 2017-2020. Figuerola va alertar que la situació de l’índex de lectura en llengua pròpia és “preocupant” i, per aquest motiu, va instar la societat civil i la Generalitat a adquirir un compromís amb el valencià. Així mateix, va encoratjar a seguir amb les “estratègies adients” perquè l’índex lector puge un 1% en l’últim baròmetre.

Què llegeixen els valencians?

El sector editorial s’ha preguntat diverses vegades què llegeixen els valencians i què consumeixen aquells que no compren literatura. La preferència dels lectors, amb un 72,9%, són els periòdics, seguits pels llibres (67,7%), web, blocs i fòrums (un 44,2%), revistes (un 43,7%), xarxes socials (un 42,7%) i còmics (un 11,8%).

Els homes llegeixen més premsa, còmics i webs, mentre que les dones són lectores de llibres i xarxes socials. L’estudi també resol que hi ha una relació directa entre l’índex de lectura i el nivell formatiu, és a dir, amb més estudis, més es llegeix. Aquells qui tenen estudis primaris representen un 78,2% dels lectors, mentre que els qui han cursat estudis secundaris són el 93,1% i els qui són universitaris representen el 94%.

Sense dividir per llengües, la demarcació de València és la mes lectora, amb un 95,1%; seguida per la de Castelló, amb un 93,4%, i finalment la d’Alacant, amb un 89,5%.

Comparteix

Icona de pantalla completa