La comissió d’investigació de Fira València està arribant a la fi i, de moment, tan sols ha servit per a evidenciar la contradicció entre les diferents versions aportades pels membres que han comparegut en aquestes darreres setmanes al voltant de l’impagament de la factura del congrés del PP espanyol del 2008. Després de la polèmica intervenció de Francisco Camps de la setmana passada –sense explicacions i plena de disputes amb els diputats– aquest dijous era el moment d’altres dues figures rellevants dins del PPCV: l’expresident de la Generalitat, Alberto Fabra, i l’exsecretari general, Ricardo Costa.
Així, Fabra va admetre que hi havia “discrepàncies” entre el PPCV i la direcció espanyola a l’hora d’assumir la factura del lloguer de les instal·lacions de Fira València. El problema li’l va traslladar l’aleshores secretari general de la formació, Serafín Castellano. L’expresident del Consell va qualificar de “legítimes” aquestes dissensions a l’hora de decidir qui havia d’abonar l’import de la factura. “És legítim que el que considere que no haja de pagar una factura faça el possible per no fer-ho”, va sentenciar.
Fabra va defensar així la legitimitat de no pagar un deute, atés que el PP és un sol partit, amb una sola personalitat jurídica i un CIF comú per a totes les agrupacions locals i territorials. De fet, mentre el PP demanava al PPCV que pagara el mig milió d’euros que es devia a Fira València i la secció valenciana informava als responsables econòmics de l’entitat que parlaren amb la seu madrilenya de Génova 13, van anar passant els anys.
Finalment, algú va decidir que no s’havia de pagar. Ni des de València ni des de Madrid. Fira València es va veure obligada a acudir als tribunals. Pagar o no pagar: aquesta va ser la qüestió que es va posar damunt de la taula en el judici entre Fira València i el PP. El procés judicial, que va començar després de la demanda interposada per la institució firal, va acabar demostrant que el PP no havia complit el contracte verbal amb què es va pactar la celebració del congrés als pavellons de Benimàmet. Els populars van arribar a argumentar que tot havia quedat compensat per la promoció que Fira València va obtindre de la presència dels líders del partit.
La jutgessa encarregada del cas va sentenciar que en cap moment es va acordar la “gratuïtat de l’espai ni que la contraprestació consistira en la publicitat”. Així doncs, van haver de passar nou anys fins que el PP abonara a la institució la factura, que finalment va ascendir a 625.000 euros.
Costa tampoc estava al corrent de la gestió de Fira València
La compareixença de Costa d’aquest dijous va seguir les mateixes línies que la d’Acebes i Valcárcel, és a dir, la de desvincular-se de qualsevol relació amb la gestió d’aquella cita. Així doncs, l’exsecretari general va deixar clar que ni va proposar València per al congrés ni va rebre “cap reclamació” per part de la institució del retard a abonar la factura. Segons va explicar, es va assabentar del problema per una telefonada de l’extresorer Bárcenas l’any 2009, qui el va informar que Francisco Camps s’havia compromés a assumir les despeses del lloguer. Unes paraules que Camps va negar rotundament durant la seua intervenció del passat dijous, dia 26 d’abril.
La versió inèdita de Mariano Rajoy
Per la passarel·la de la comissió de les Corts han desfilat expresidents, exsecretaris generals i altres càrrecs importants que en el seu dia van organitzar i protagonitzar aquell gran esdeveniment que, en paraules de Camps, va ser el preludi de la victòria, al tercer intent, de Mariano Rajoy. L’arribada del polític gallec a la Moncloa encara es va retardar tres anys. Ell, beneficiari i personatge principal d’aquell magne desplegament de recursos escenogràfics és l’únic alt responsable que podria donar llum al misteri de per què el PP no pensava pagar el lloguer. El problema és que no hi està convocat.
