Fa un temps, a l’artista suís Dimitri de Perrot li van plantejar que reflexionara sobre la migració i les persones refugiades. Aleshores va començar a preguntar-se sobre les incògnites a què fa front una persona que ha de fugir a un altre lloc. Així va nàixer l’exposició Dreams & Nightmares, que des d’aquest divendres i fins al 20 de maig es pot visitar al MuVIM, dins de la programació del Festival 10 Sentidos.
Amb Dreams & Nightmares, De Perrot presenta la idea de ‘deambular’ com una metàfora d’un viatge tant interior com exterior cap a allò desconegut. Aquest viatge “a la deriva” és el nexe d’unió entre la instal·lació de l’artista suís i la situació de les persones migrants. “Coneixem el passat, el present és improvisació i no sabem què passarà en el futur”, va descriure De Perrot en la presentació de la mostra. També ell va indagar en allò desconegut durant aquest procés artístic, ja que, a la part visual, va voler afegir-li altres aspectes, com ara l’espai i el so. Tot, per a donar com a resultat una experiència sensorial a qui visite la instal·lació ubicada al vestíbul del museu, “un bosc de sons, llums i imatges en què convergeix l’estimulació sensorial i una finestra calidoscòpica a altres existències i realitats”, en les seues paraules.
La instal·lació, doncs, és una combinació de sons, jocs de llums i fotografies que van passant per diferents pantalles. “He volgut treballar no només des dels elements visuals, els que més coneixem, sinó convidar a experimentar allò desconegut a través de les sensacions”, va reiterar De Perrot. A més, l’artista va explicar que ell ve del món del teatre, “on tens el control de la història durant una hora i mitja des del principi fins al final”. Però aquesta instal·lació emet un muntatge de fotografies en bucle, durant un temps en què la gent pot arribar i marxar lliurement, de manera que l’autor perd el control de la narració. Per tant, per a De Perrot aquest projecte també suposa “enfrontar-se a allò desconegut, a una nova situació”.
Somnis i malsons als camps dels refugiats
El fet que se li done importància a la llum i el so no resta valor a les fotografies, que van a càrrec de Jean Revillard, premiat en diverses edicions del World Press Photo Contest. “El resultat final és una composició amb molts elements, com ara música, imatges, foscor i buit perquè cadascú es trobe a ell mateix”, va explicar De Perrot. Les fotografies de Revillard que es poden contemplar a Dreams & Nightmares han estat preses en llocs on hi ha una concentració molt alta d’immigració irregular; concretament, als camps de refugiats de Calais, la zona de França més propera a Anglaterra, i a Patras, la porta d’entrada a Grècia i Itàlia. Revillard va centrar el seu projecte fotogràfic en aquest espai perquè “quan som xicotets el refugi que ens construïm és un símbol de llibertat i d’independència, mentre que per a aquesta gent és l’única cosa que tenen”. Somnis i malsons, com recull el títol de la instal·lació.
L’obra fotogràfica és una combinació de retrats “quasi hollywoodianes“, en paraules del seu autor, amb imatges que mostren accions, “ja que per a traspassar la frontera cal molta energia”. A més, Revillard va afirmar que col·laborar amb De Perrot li ha donat una nova dimensió al seu treball; això gràcies a “la combinació de les meues imatges amb sons que, evidentment, no són els que escoltava als camps”. El fotògraf també explica que la lectura d’una fotografia canvia “segons si la veus al diari o en un museu, ja que la gent acudeix a aquest espai preparada per a sentir alguna cosa”.
El risc de no tindre l’espai idoni
Aquest projecte de Dimitri de Perrot i Jean Revillard estava concebut inicialment per a una sala fosca i totalment tancada. De fet, el catàleg del Festival 10 Sentidos descriu que el nucli d’aquest treball és “una habitació fosca a través de la qual el visitant pot orientar-se a ell mateix només pel so i pels jocs esporàdics de llum”. Però el MuVIM no disposava d’una sala amb aquestes condicions, motiu que ha obligat a adaptar la instal·lació a l’espai que l’acull, el vestíbul. No obstant això, De Perrot creu que amb l’adaptació del projecte es manté “aquesta sensació de curiositat, una sensació abstracta, gràcies a les llums i els sons”.
El cap de Producció i Difusió cultural del MuVIM, Marc Borràs, va reconéixer que la proposta estava pensada per a inaugurar el cub mòbil de l’exterior del MuVIM però el problema és que “a aquest espai no es pot penetrar, cosa que és necessària en aquesta instal·lació de Dimitri de Perrot”. El museu guanya d’aquesta manera dos espais d’exposicions: el cub i el vestíbul.
Pensar en els desconnectats en un món hiperconnectat
En la presentació de Dreams & Nightmares, Borràs va prendre la paraula per a explicar que la instal·lació guarda una relació “inversa” amb el lema del Dia Internacional dels Museus 2018, ‘Museus hiperconnectats’, una celebració que té lloc el 18 de maig. Borràs va exposar que al MuVIM commemoraran la data d’una manera diametralment oposada a com ho faran la resta de museus.
“Volem cridar l’atenció, posar el dit a la nafra, destacar que estem en una societat hiperconnectada, però en què malviu gent desconnectada”, va destacar el responsable de producció del museu. Les fotografies de Jean Revillard posen rostre als “desconnectats”; el muntatge de Dimitri de Perrot tracta de despertar els sentits del visitant perquè siga conscient de la situació d’aquesta gent desconnectada.
