Les societats musicals valencianes han resistit els reptes de la crisi econòmica iniciada en 2007 amb “resiliència” i en els últims cinc anys han aconseguit generar un negoci de 40 milions d’euros que representa el 0,04% del PIB valencià. Han plantat cara i, malgrat les dificultats monetàries, entre el 2009 i el 2016 només han desaparegut 2 col·lectius, però se n’han creat 24 de nous arreu del País Valencià. A més, s’ha generat més ocupació, però també s’ha reconegut que existeix l’economia submergida dins del moviment musical valencià.
La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) comptabilitza 547 societats musicals en 2016, una resistència i proliferació “incomparable” amb cap altre fet cultural del territori, va destacar aquest dimarts el coordinador d’Econcult, Pau Rausell, durant la presentació a La Nau de la Universitat de València del nou estudi d’Actualització de Dades sobre l’Estructura Econòmica, la Dimensió Econòmica i l’Impacte de les Societats Musicals que va encarregar la FSMCV a l’economista especialitzat en cultura.
El president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, va posar damunt de la taula, junt amb Pau Rausell, les noves xifres al voltant de les bandes de música, unes dades recollides per la investigació que es fa ressò dels números econòmics i socials acumulats entre 2009 i 2016. La FSMCV actualitza així la foto fixa, una radiografia que posa de manifest que les societats musicals han aguantat l’envit de la crisi econòmica.
El Valor Afegit Brut que atorga l’estudi d’Econcult és de 40 milions d’euros, un 25% més respecte al 2009. La xifra, segons els impulsors de la investigació, representa el 0,04% del PIB valencià; ara bé, si les societats musicals foren una empresa tindrien un nivell de producció de quasi 66 milions d’euros, fet que les col·locarien com la 170a empresa valenciana en termes de facturació.
En termes pressupostaris, les societats musicals es mantenen estables durant els últims cinc anys amb quasi 49 milions. Pel que fa a les fonts de finançament, la major font de les societats musicals són les matrícules que paguen els educands (un 38,3%), seguides pels convenis signats amb els ajuntaments (un 10,4%). Pel que fa a ingressos, les subvencions que vénen de les administracions representen el 22,5% del pressupost de què disposen, mentre que les quotes dels socis només ascendeix al 6,8% del total. Crida l’atenció que les aportacions econòmiques que fan els músics en algunes societats musicals és el 9,8%, és a dir que, en global, els intèrprets, a més de tocar en la banda (la majoria ho fa de manera gratuïta), aporten més diners a la caixa del pressupost del col·lectiu social que el conjunt dels seus socis.
La FSMCV reconeix que hi ha facturació en B
El 50,6% de les despeses que tenen les societats musicals són sous i seguretat social de professors. L’estudi inclou en aquest apartat els pagaments que fan les societats musicals als directors de les bandes de música. Hi ha un segon gruix de pagaments elevat, “altres despeses”, on s’inclouen qüestions administratives i de gestió cultural i que representa el 21,9%. L’economia submergida no ha sigut un tema de l’estudi, va assegurar Rausell preguntat per Diari La Veu.
Això no obstant, Pedro Rodríguez va reconéixer que les contractacions en negre existien en el conjunt de societats musicals, encara que va voler traure-li ferro explicant que en “altres activitats també n’hi ha, possiblement amb molta més notorietat”, va explicar. “El frau, amb les dades que nosaltres tenim, s’ha traduït en un 2% de creixement de la contractació” i ho va reduir al fet “anecdòtic”. Rodríguez va recordar que en abril de 2017 es va dur a terme una inspecció de treball a les societats musicals i les dades de contractació com a conseqüència de la regulació no estan recollides en aquest estudi que s’atura en 2016. Tanmateix, eixe augment del 2% dels contractes representa el percentatge de contractes en negre que s’haurien detectat, va indicar el president.
Rodríguez va assegurar que la junta directiva de la Federació ha defensat com a “senya d’identitat el compliment de la legalitat”. “Des de la Federació sempre s’ha dit que s’ha de contractar la gent i que s’ha de pagar la Seguretat Social”, va dir el president de la FSMCV.
Un nou marc econòmic
Des des la Federació es va tornar a reclamar un nou marc econòmic per a caminar cap a l’economia del bé comú. De fet, Rodríguez va destacar les reunions que ja s’han mantingut entre la FSMCV i la Conselleria d’Economia per a avançar en aquest fet. Segons el president, “hui en dia paga més impostos de societats una societat musical que una cooperativa i és una empresa per a guanyar diners i una societat musical no”.
Altres xifres de les societats musicals
Les societats musicals perden 700 socis i passen dels 140.119 militants del 2009 als 139.608 de 2016. En el període dels set anys que engloba l’estudi, les bandes de música han perdut poc més de 200 músics i han passat dels 41.147 de 2009 als 40.899 de 2016. Pel que fa a l’alumnat, s’ha experimentat un creixement del 22%, amb 52.490 discents actualment.
Pel que fa a la producció musical de les societats musicals, baixen un 17% les cercaviles (9.255) i creixen un 7% els concerts de bandes (3.475); el gran augment es va produir en els concerts d’orquestres dependents de les societats musicals, amb un 83% més (2.001).
