La reforma del sistema electoral valencià és, a banda d’una aspiració històrica d’una part de l’esquerra valenciana, un dels punts principals de l’Acord del Botànic. Tot i que a començaments de legislatura semblava factible el canvi de la llei, el gir copernicà de Ciutadans ho impedirà. Això es va corroborar el passat dimarts ateses les discrepàncies exposades pels síndics dels diferents grups parlamentaris durant la taula redona celebrada arran del 35é aniversari de les primeres eleccions a Corts.
Els partits del Botànic han tardat tres anys a fer la seua proposta. De fet, no la van presentar fins el passat mes de març. L’eix principal de la Llei Electoral Valenciana (LEV) és la reducció de la barrera electoral del 5% al 3%. Aquesta idea que sempre ha estat reivindicada pels partits minoritaris compta amb el vistiplau dels partits de l’esquerra (Podem-Compromís-PSPV), però no convenç els populars.
Isabel Bonig no vol abaixar la barrera perquè permetria l’accés de més formacions polítiques i, en conseqüència, faria més difícil els acords. Per a donar major validesa a la seua argumentació, la líder popular va posar l’exemple de la situació política italiana, on tot fa preveure la repetició d’eleccions davant la impossibilitat de forma govern.
D’altra banda, Bonig també va criticar el fet que la LEV obligue els partits polítics a elegir el líder per a Primàries. “Sempre he sigut una defensora a ultrança de les Primàries, però el sistema de congressos del meu partit és igual de vàlid i tampoc m’agrada la idea que aquestes eleccions internes hagen d’estar pagades per la societat. Ací cadascú que es faça càrrec de les seues despeses”, va expressar de manera contundent la portaveu del PPCV.
Les llistes obertes, la incomptabilitat de càrrecs, la distribució proporcional dels espais electorals, els debats en hores de màxima audiència en la futura televisió d’À Punt i facilitar els vots en l’estranger són altres dels aspectes que hauria de preveure aquesta llei.
El viratge de Ciutadans
El canvi de postura de Ciutadans és el que ha provocat el bloqueig de la futura llei. Tot i que al principi de legislatura semblaven els més interessats a reduir la barrera electoral, les bones perspectives electorals han apaivagat els desitjos regeneracionistes de fa tres anys. La síndica de Ciutadans, Mari Carmen Sánchez, no va esclarir quina serà la postura de la seua formació. “Nosaltres no volem que aquesta llei siga un mer pedaç. Volem una llei de qualitat que, entre altres coses, també incloga la circumscripció única”, va assegurar Sánchez. Tot seguit, el portaveu de Compromís, Fran Ferri, li va recriminar que si eixe és el requisit que demanen només han de registrar-lo. Aquest requisit implica la reforma de l’Estatut d’Autonomia i, per tant, la impossibilitat que la barrera es modifique abans de maig de 2019.
El portaveu dels socialistes valencians, Manolo Mata, no va amagar l’escepticisme respecte a l’aprovació de la reforma. “Ho veig bastant inviable tenint en compte que les pròximes eleccions estan a la vista”, va explicar el síndic del PSPV.
“Desconnexió” entre les Corts i la societat
Sí que hi va haver acord en una idea molt més general: els síndics van coincidir que des de 1983 el Parlament ha patit una certa “desconnexió” amb la societat. Per al portaveu de Podem Antonio Estañ, les institucions han de ser “un reflex” del que està passant fora. “És crucial que s’adapten als canvis que estan venint de fora”, va indicar el també líder de la formació morada.
El socialista Mata va recordar que l’aïllament de la ciutadania és un fet i va recordar que un 8% de la població encara pensa que el PPCV continua governant al País Valencià. Així mateix, va assegurar que el rendiment de les Corts no s’ha de valorar per la quantitat de lleis que crea, sinó per la qualitat.
La taula redona va tractar altres temes com ara l’infrafinançament i la igualtat. Tots els portaveus llevat de Bonig van recordar que són dues assignatures pendents i que esperen solucions en les futures legislatures.
