Buscant la fórmula per a aconseguir la plena inclusió

Fa uns dies es va fer públic que la Fiscalia de València ha interposat dues demandes davant dels jutjats de primera instància i mercantil contra entitats del Grupo Renfe "en defensa dels usuaris amb discapacitat i mobilitat reduïda" en la prestació del servei de rodalia a València. Les demandes han sigut interposades després de la tramitació de les diligències prèvies incoades amb motiu de la denúncia que va presentar la Confederació de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de la Comunitat Valenciana (Cocemfe-CV) "exposant la situació de desemparament i discriminació que pateixen les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda" per incompliment de l'obligació legal de garantir les condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació.

Les barreres físiques o arquitectòniques són les visibles per a la ciutadania en general i són les que s'utilitzen amb freqüència per a denunciar, com en el cas anterior, que l'accessibilitat universal no està plenament garantida per a totes les persones. Tanmateix, existeix un desconeixement majoritari del que implica el concepte 'accessibilitat universal' i que va molt més enllà de l'accés físic, la qual cosa suposa que les persones puguen agafar i manipular objectes còmodament, així com desplaçar-se, arribar, entrar i romandre en diferents llocs de manera còmoda. Per a completar la definició caldria afegir, en primer lloc, l'accessibilitat sensorial, que implica que les persones puguen accedir, a través dels sentits, a la informació necessària per a manipular objectes i desplaçar-se pels votants i que ho facen de manera còmoda. I, en segon terme, l'accessibilitat cognitiva, que significa que les persones entenguen el significat del seu entorn i dels objectes i puguen accedir a la informació per a utilitzar-los de forma còmoda i fàcil.

Aquest tipus d'accessibilitat és, segons subratllen els col·lectius que treballen amb persones amb discapacitat intel·lectual, el més desconegut no sols per la societat, sinó per les mateixes administracions autonòmiques i locals, que es troben en una fase molt embrionària pel que fa a l'avaluació de les barreres que dificulten l'accés d'aquestes persones en molts àmbits de la vida quotidiana. "Les persones amb dificultat de comprensió són les principals beneficiàries de l'accessibilitat cognitiva, però enriqueixen i milloren l'experiència de totes les persones", assenyala Vicen Castillo, gerent de Plena Inclusió Comunitat Valenciana.

Vicen Castillo: "Les persones amb discapacitat intel·lectual són les principals beneficiàries de l'accessibilitat cognitiva, però existeixen altres col·lectius com les persones majors, analfabetes, migrants o els turistes que també milloren el seu coneixement amb mesures d'adaptació"

En aquest sentit, la responsable del moviment d'associacions de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i les seues famílies subratlla que les dificultats de comprensió no són únicament característiques d'aquestes persones, sinó que també les presenten col·lectius com ara les persones majors, les persones analfabetes, les persones migrants, els turistes que no coneixen l'idioma o els xiquets més menuts. "Per això quan diem que l'accessibilitat universal és beneficiosa per a la tota la ciutadania ho fem amb coneixement de causa. Dissortadament, ens trobem amb una societat que no és inclusiva, que encara no ha entés que tots tenim el mateix dret a accedir a tot en les mateixes condicions d'igualtat amb independència de les nostres capacitats", explica Castillo, tot apuntant que pel·lícules com Campeones, dirigida per Javier Fesser i protagonitzada per membres de Plena Inclusió, fan molt per ajudar a conscienciar sobre aquesta qüestió. "Produccions com aquestes són fonamentals per a trencar les barreres culturals i mentals, que són un dels principals entrebancs que ens trobem", emfasitza Vicen Castillo.

Ara bé, són els governs els principals responsables que han de garantir el ple compliment de la legislació en aquesta matèria. "Necessitem polítiques i per tant les administracions han de ser les primeres a prendre mesures que realment vertebren la societat", indica Castillo. "La predisposició –continua– és bona i les polítiques socials han millorat molt en els últims anys. Però la realitat és que moltes vegades no saben com actuar i per això en la majoria dels casos les adaptacions es limiten a la casuística física, com les rampes, els ascensors, l'amplària de les portes... Ara, per exemple, s'ha publicat la guia de millora de l'accessibilitat en edificis d'ús públic i no hi ha res d'accessibilitat cognitiva".

Vicen Castillo: "La predisposició és bona, però en la majoria dels casos les adaptacions es limiten a les condicions físiques. En la guia de millora d'accessibilitat a edificis d'ús públic no hi ha res d'accessibilitat cognitiva"

Fonts de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives reconeixen que no existeix un programa o activitats específiques per a fer possible el compliment de la normativa. Tot i això, subratllen que des del departament que dirigeix la vicepresidenta Mónica Oltra, ixen bona part de les ajudes i subvencions que reben les entitats que treballen amb les persones amb discapacitat.

Lectura fàcil i avaluació d'espais

Des d'aquesta perspectiva, Plena Inclusió té dues línies de treball que els fan ser capdavanters: el programa de lectura fàcil i un sistema d'avaluació per a determinar si un espai reuneix els requisits d'accessibilitat cognitiva (l'hospital La Fe i la Ciutat de la Justícia han sigut alguns dels llocs on s'ha fet la diagnosi). Ambdós treballs són testats per persones amb discapacitat intel·lectual. "Tenim l'experiència i la capacitat per a fer-ho perquè són ells els que ho avalen", expressa la gerent.

"Fem fàcils textos complexos seguint les pautes que ha marcat Inclusion Europe i que responen, bàsicament, a fer frases curtes, dissenyar una maquetació senzilla i escollir una tipologia de lletra determinada. La lectura fàcil ha d'estar sempre validada per persones amb discapacitat. I quan no és possible aquesta metodologia usem la redacció facilitada, en què expliquem els continguts tècnics amb un llenguatge més senzill", explica Blanca Barberà una de les tècniques de l'entitat.

L'Institut de la Seguretat Social, l'Ajuntament de València, la JQCV o la Casa de la Dona de Torrent ja utilitzen textos de lectura fàcil en algunes comunicacions

La seua trajectòria –Plena Inclusió és l'actual denominació, ja que fins fa pocs anys responia a la sigla de FEAPS (Federación Española Pro Subnormales)– ha sigut el principal aval que els ha permés treballar amb institucions públiques com l'Institut de la Seguretat Social. "Ens van demanar que adaptàrem a lectura fàcil la carta que envien de prestació per tindre fills amb discapacitat a càrrec", indica Barberá. Però no ha sigut l'única administració. L'Ajuntament de València els va convidar fa dos mesos al Saler i a l'Albufera perquè adaptaren alguns dels cartells d'informació als visitants. El consistori també els ha demanat una lectura facilitada dels temaris per a les places que ha convocat de subaltern, així com l'examen per a les persones amb discapacitat que es presenten a les proves. Així mateix, la Casa de la Dona de Torrent els va sol·licitar ajuda perquè moltes dones immigrants no entenien els fullets informatius. A més, han fet lectura fàcil de sentències. "Astúries i La Rioja van per davant, però nosaltres ja ens hem posat les piles", referma la tècnica. L'última a demanar els seus serveis ha sigut la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià.

FGV capdavantera en adaptació a lectura fàcil

Un dels treballs més complicats, per les dificultats de la terminologia i l'extensió, ha sigut l'adaptació a lectura fàcil del Pla d'Accessibilitat  de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), la primera empresa pública valenciana que ho fa. "El nostre compromís amb l'accessibilitat és ferm i unívoc i per això tota la documentació pública de FGV, tant per al paper com per a la web, s'adaptarà a aquest sistema. Hem aprovat el Pla d'Eficiència i quan estiga fet serà en lectura fàcil, igual que el Pla d'Accessibilitat", explica Francesc Romeu, director de Clients i Accessibilitat.

Romeu reconeix que no està sent gens fàcil aconseguir els objectius que marca la legislació, ja que hi ha molt de desconeixement per part de les administracions i moltes limitacions físiques, naturals i tècniques. "Sincerament, no sabem com resoldre alguns problemes. Sort de les entitats que treballen diàriament amb les persones amb discapacitat que ens guien en el propòsit d'aconseguir la igualtat, la dignitat i la màxima autonomia per als nostres usuaris, ja que ells no volen que els espenten la cadira, pujar en una plataforma o que algú els traga el bitllet. "Ells volen ser autònoms", apunta Romeu, que vaticina un llarg recorregut fins a aconseguir-ho. "Podria dir que el 93% de les estacions de FGV són accessibles, però no s'ajustaria a la realitat, ja que el percentatge correspon a aquelles que tenen ascensor i escales mecàniques, però ens falta l'accessibilitat sensorial i cognitiva. No és sols arribar a l'estació, és sentir-se còmode en tots els processos que implica agafar el transport públic", adverteix Romeu.

Francesc Romeu: "No és sols arribar a l'estació, és sentir-se còmode en tots els processos que implica agafar el transport públic i això, ara per ara, no està garantit"

Les màquines d'expedició de bitllets són un dels exemples d'aquesta adaptació. "Tothom pensa si seran accessibles a les persones que van en cadira de rodes, però també cal pensar en com seran les lletres i els números, els colors... El software també ha de ser accessible. I seran els requisits que compliran les 59 màquines que s'han d'instal·lar. Ens agrada pensar que beneficiant aquest col·lectiu millorem la qualitat de vida de la tota la ciutadania. Tots podem tindre una discapacitat temporal: la majoria utilitzem les escales mecàniques, veiem millor cartells amb lletra més gran o parem més atenció a un anunci fet per megafonia", subratlla Romeu.

Certificació i gratuïtat dels acompanyants

L'obligació de complir la llei ha accelerat la posada en marxa d'aquest tipus d'iniciatives, però FGV vol fer un pas més i convertir-se en la segona empresa ferroviària de l'estat espanyol en aconseguir la UNE-1700001-2, la màxima certificació en accessibilitat que a hores d'ara sols té MetroTenerife. Per aquest motiu, entre altres mesures, el pressupost destinat a accessibilitat frega els 4 milions d'euros, amb una implicació directa de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori; s'imparteixen de forma voluntària cursos de formació a la plantilla, especialment a maquinistes i al funcionariat que treballa amb els usuaris, per part de tècnics de CERMI, i s'han analitzat per part d'Ilunion totes les estacions de Metrovalencia i TRAM Alacant per a assenyalar les deficiències i atendre les prioritats. Ilunion és l'empresa que també ha contractat la Unió Europea perquè faça l'avaluació al continent. "Nosaltres ens hem avançat i ja podem mostrar el nostre informe", apunta Romeu.

Però la més immediata, ja que entrarà en vigor el pròxim 1 de juny, serà la gratuïtat dels acompanyants de persones amb gran discapacitat, enteses com a tals aquelles afectades d'una discapacitat igual o superior al 64% i que requereixen la cura d'una persona per a desplaçar-se. Així mateix, FGV dispensarà una atenció adequada a les persones que posseeïxen el distintiu 'AA' en les targetes SIP, situació que suposarà que el personal de l'empresa dedicarà el temps i l'esforç necessari per a atendre la seua discapacitat intel·lectual o de comunicació greu, utilitzarà un llenguatge senzill, inspirarà seguretat i els orientarà de manera fàcil i concreta sobre els tràmits a seguir.

Així mateix, existeix un projecte de col·laboració amb la Universitat de València i les entitats que representen les persones amb diversitat funcional perquè FGV tinga les "estacions perfectes". "Les instal·lacions de Paterna i Safranar seran un laboratori de proves de totes les mesures i ajustos raonables que es poden implementar per a aconseguir la plena accessibilitat", explica Francesc Romeu, qui insisteix en la necessitat de comptar amb els diferents col·lectius per a aconseguir els objectius. I en posa un exemple: "Vam oferir a l'ONCE instal·lar en les estacions més pròximes plànols amb braille. Ens van dir que gràcies, però que era molt més pràctic millorar les aplicacions o les audicions perquè de tot el col·lectiu sols el 20% té ceguera absoluta i d'aquest percentatge sols un 5% sap braille".