Les Corts limiten els mandats en el Consell Jurídic Consultiu però discrepen sobre la situació de Camps

Podem entén que la reducció a un màxim de 8 anys es pot aplicar amb caràcter retroactiu sobre els membres nats, mentre que Compromís i Ciutadans consideren que això ho regula l'Estatut d'Expresidents
/ València
9 maig 2018 01:00h
El text partia d\'una proposició de Podemos. La seua portaveu adjunta, Fabiola Meco, ha celebrat el "consens ampli" assolit al voltant d\'aquesta qüestió.

El ple de les Corts ha aprovat aquest dimecres –amb el suport de tots els grups excepte el PP, que s'ha abstingut– la modificació de la Llei de Creació del Consell Jurídic Consultiu (CJC), que redueix la durada del mandat de consellers electes a un màxim de 8 anys (4 més una reelecció d'altres 4), enfront dels 15 actuals. Els membres actuals podran optar a una única renovació, amb independència que s'excedisca aquest màxim establit.

A més, la norma estableix que dos d'aquestos sis membres seran designats pel Consell i quatre pel Parlament, mentre que actualment se'n trien tres i tres i seran els mateixos membres electes qui trien la Presidència del CJC, decisió que ara resideix en el president de la Generalitat.

L'elecció dels consellers electes es realitzarà entre professionals que s'hagen distingit en el camp del dret amb més de 15 anys d'exercici professional efectiu o que siguen juristes de reconegut prestigi amb experiència en assumptes d'estat o autonòmics. Aquestos hauran de comparéixer a les Corts per a acreditar la seua idoneïtat.

La Presidència i l'exercici com a membre electe seran incompatibles amb qualsevol mandat representatiu, càrrec polític o administratiu i amb l'exercici de funcions directives d'un partit polític, sindicat o patronal.

Així mateix, el CJC emetrà un dictamen amb caràcter facultatiu en tots aquells que li siguen sotmesos a consulta pel president de la Generalitat, el Consell o les Corts –en aquest cas, a proposta de dos o més grups que representen la meitat (o més) de grups de la càmera o la majoria de diputats, sent signant l'autor o un dels autors de la iniciativa legislativa–.

El CJC elevarà cada any al Consell i a les Corts una memòria de la seua activitat, amb suggeriments i mesures a adoptar per al millor funcionament de l'administració.

El text partia d'una proposició de Podem. La seua portaveu adjunta, Fabiola Meco, ha celebrat el "consens ampli" assolit entorn d'aquesta qüestió, encara que "no està el PP, que es queda solament defensant el seu fort".

Meco ha assenyalat que aquesta reforma dota de major autonomia aquest òrgan estatutari, queda "més acreditada la professionalitat" dels seus membres i és una "dosi de transparència". Encara que ha admés que els hauria agradat que tots els membres anaren nomenats per les Corts, ha valorat l'avanç aconseguit, que "ha servit per a donar una puntada al tauler".

Què passa amb Camps?

Segons ha dit Meco, des de Podem entenen que la limitació del mandat s'aplica amb caràcter retroactiu a tots els membres actuals del CJC i "afecta l'expresident Camps", sense necessitat de fer-ho constar en la llei de l'Estatut d'Expresidents.

La diputada Mireia Mollà, de Compromís, ha celebrat l'aprovació d'aquesta reforma però ha manifestat que el seu grup dubta que, tal com està concebuda, la limitació de mandats puga aplicar-se als membres nats –els expresidents de la Generalitat–, perquè quan es parla d'ells "es referencia la llei d'expresidents". Mollà ha assenyalat que no volen "amagar aquest debat" i ha instat a la capacitat de diàleg per a canviar aquesta norma, A més, ha indicat que Compromís considera que no han de ser membres nats del CJC, sinó que podrien formar part del Comité Econòmic i Social (CES) com a "figures rellevants que han sigut".

Per la seua banda, el portaveu socialista, Manolo Mata, ha indicat que aquesta ha sigut una iniciativa "molt lloable", encara que s'ha preguntat si té sentit que quan una persona ho fa bé en un òrgan com aquest s'haja d'anar, ja que "ningú naix sabent". Mata ha afirmat que "els expresidents són digníssims i tenen molt a aportar" i Mollà li ha replicat: "No és digníssim el CES?".

Tony Woodward, de Ciutadans, ha indicat també que la seua formació considera que el mandat dels expresidents està en una altra llei i que aquesta reforma genera una "anomalia" entre els membres electes i els nats, que es corregirà quan es debata l'Estatut d'Expresidents. En tot cas, ha celebrat que la reforma dóna al CJC un caràcter "més independent, més despolititzat i professional".

El PP considera que es perjudica la neutralitat

Per la seua banda, la diputada del PP María José Ferrer Sansegundo ha criticat durament una reforma que "no era urgent ni necessària" perquè "no està entre les preocupacions de la gent". Ha censurat que "trenca l'equilibri institucional" en el nomenament de consellers electes i que "per a aconseguir la despolitització atorguen el repartiment als grups parlamentaris, de manera que preval l'afinitat partidista".

També ha lamentat que els mandats s'establisquen de quatre anys, "coincident amb una legislatura, un greu error que perjudica la neutralitat" i ha assenyalat que es perd l'oportunitat d'actualitzar les competències del CJC per a incloure les proposicions legislatives dels grups com a iniciatives subjectes necessàriament a dictamen: "Quina por tenen als informes tècnics del Jurídic? És una clàusula mordassa".

Per a Ferrer, el PSPV ha "tirat la tovallola" i se suma a aquesta reforma amb la qual "no estan, si més no, d'acord en la interpretació". "Resistisquen els polsos botànics, siguen valents i voten com realment pensen", ha sentenciat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next