Un dels primers objectius que es va marcar Vicent Marzà quan va arribar a la Conselleria d’Educació en juny de 2015 va ser augmentar el paupèrrim percentatge de població que domina el valencià i l’anglés, situat segons els estudis de la Generalitat en un 30% i un 6%, respectivament. El departament de Campanar va tractar de fer cristal·litzar aquest objectiu mitjançant el Decret de Plurilingüisme, que va ser atacat judicialment pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) i altres organitzacions socials de dretes per entendre que “discriminaven” els alumnes amb més hores en castellà atés que tenien menys hores lectives d’anglés que els alumnes que cursaven la majoria d’assignatures en valencià.
Amb la suspensió cautelar del decret, el Consell va optar per aprovar un decret llei per a iniciar les classes aquest curs respectant la tria de les famílies. Amb el decret inicial ja derogat, la Conselleria va optar per blindar dels recursos judicials del PPCV la implantació del plurilingüisme mitjançant un projecte legislatiu convertit en llei el passat mes de febrer a les Corts amb els únics vots en contra del PPCV i Ciutadans.
La llei, ja en vigor, ha continuat sent un dels objectius de l’oposició. Especialment, el PPCV ha fet bandera de la guerra contra la Llei del Plurilingüisme. A les Corts és protagonista recurrent dels debats i aquest mateix dimecres va tornar a enfrontar la diputada popular Beatriz gascó i el conseller Marzà. El govern espanyol té també la mirada posada sobre la norma i ja ha emplaçat la Conselleria d’Educació a celebrar una comissió bilateral per a resoldre els dubtes sobre la seua constitucionalitat.
La llei aprovada per les Corts i que regirà el procés de matriculació del curs 2018/2019 és, però, similar a la que el Partit Popular de Catalunya (PPC) vol per al Principat. La semblança entre la Llei de Plurilingüisme valenciana i la proposició de llei per a la reforma de l’actual Llei Educativa Catalana que va presentar fa poques setmanes el PP català rau principalment a establir el mateix percentatge mínim d’hores lectives per a les dues llengües oficials, el 25%
Pel que fa a la llengua estrangera (anglés), la proposta dels populars catalans també es decanta per destinar com a mínim el 25% de les hores “sense que aquest ús represente la reducció del percentatge mínim que correspon a les dos llengües cooficials”. La normativa valenciana, en aquest sentit, assenyala que “el temps dedicat als continguts curriculars en llengua estrangera pot oscil·lar entre el 15% i el 25% de les hores lectives”.
El vot de les famílies
El PP de Catalunya, com el valencià, defensa que els pares puguen triar la llengua d’aprenentatge dels fills. Però només ho preveu per a les primeres etapes educatives, com la lectoescriptura. Per a la resta de cursos el PPC no parla de cap dret subjectiu d’elecció de les famílies. En la llei valenciana és el Consell Escolar l’encarregat d’establir el model lingüístic amb la participació de pares, mares, el professorat i l’alumnat. El dret d’elecció de llengua per part dels progenitors, per tant, no està previst en la norma valenciana com tampoc ho demana la proposició de llei dels populars catalans.
