L’any 2016, al País Valencià hi havia 58.117 ocupats en la indústria cultural. La xifra queda molt a prop de l’assolida en 2007, quan al territori valencià les empreses de cultura van donar feina a 60.962 persones. L’objectiu del govern valencià és tancar el cicle plantejat pel Pla Estratègic Cultural 2016-2020 (Fes Cultura) amb 65.000 treballadors. La meta sembla assolible, ja que en 2017 es van crear 2.500 llocs de treball i la tendència és mantindre aquesta dinàmica segons les dades que aquest dijous va defensar el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona.
El Servei Valencià d’Ocupació (Servef) junt amb la Unitat de Recerca Econcult de la Universitat de València van presentar aquest dijous al Centre del Carme l’Anàlisi de l’ocupació i prospectiva de les necessitats formatives dels sectors culturals i creatius a la Comunitat Valenciana, un informe que recull la situació laboral de la indústria cultural valenciana de l’any 2007 al 2016. En l’estudi s’observa que els subsectors culturals dedicats a la I+D+i no sols han recuperat les dades d’ocupació de l’any en què va començar la crisi econòmica, sinó que, en alguns casos, com ara en els d’aquelles empreses dedicades als serveis de tecnologia de la informació, han crescut en 4.979 nous llocs de treball.
Les empreses dedicades als serveis d’informació (103 llocs nous), les de recerca i desenvolupament (734) i les de disseny, fotografia, traducció i interpretació (668) han superat les dades laborals de 2007 al costat d’aquelles que es dediquen a les telecomunicacions (4.979). Amb un vessant molt més artístic, les empreses dedicades a la creació d’espectacles (arts escèniques, arts musicals i arts plàstiques) també han aconseguit revertir els estralls laborals provocats per la situació financera de 2007 i han aconseguit generar 383 llocs de treball nous.
La cara B dels subsectors culturals valencians l’ocupen les empreses dedicades a l’emissió i programació de ràdio i televisió, que en 2016 només contemplaven 915 treballadors, tot i que en 2007 hi treballaven 3.147. Altres sectors que encara es distancien de les xifres de l’inici de la crisi són els especialitzats en serveis tècnics d’arquitectura (5.908), els de publicitat i estudis de mercat (5.574), els d’edició (3.518), comerç cultural (1.348), arts gràfiques (7.184) i les activitats al voltant del cinema, vídeo i programes de televisió.
L’estudi d’Econcult i el Servef, elaborat com a pas previ al diagnòstic de les necessitats formatives del sector cultural, no analitza la qualitat dels llocs de treball de la indústria. Tanmateix, Pau Rausell va assegurar que es tracta d’un sector amb un alt grau de precarització pel que fa a l’ocupació i, a més, caracteritzat per la temporalitat.
Distribució geogràfica
València i la seua àrea metropolitana, així com l’eix geogràfic entre Elx i Alacant, concentren la majoria d’empreses culturals al País Valencià. El mapa d’ocupació en la indústria cultural indica que les empreses s’assenten en les ciutats on el nombre de població i, per tant, el flux econòmic que generen altres sectors industrials propicien demanda.
La localització de les empreses culturals evidencia que l’interior valencià és un terreny erm pel que fa a la indústria. De fet, Rausell va explicar que és necessari que hi haja moviments econòmics consolidats en la zona perquè el sector cultural experimente un creixement laboral. En aquest sentit, va incidir que les propostes que intenten potenciar la industrialització cultural en zones rurals són inviables, ja que es requereix un mínim de població d’entre 30.000 i 40.000 persones que genere demanda i flux monetari.
Formació transversal
Pau Rausell va defensar la necessitat de la formació transversal dels treballadors culturals més enllà de l’especialització concreta de cada individu, de manera que un artista, un pintor, un músic, etc., tinguen coneixements mínims per a defensar projectes davant les institucions, competències comunicatives en llengües, control de les tecnologies de la comunicació i nocions sobre com gestionar els aspectes tributaris.
Aquest paper és el que vol jugar el Servef, tot i que aquest dijous el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, no va concretar cap mesura al respecte, ja que després de l’anàlisi realitzat per Econcult comença una fase de diagnosi. Posteriorment, es traslladaran les necessitats formatives al Ministeri de Treball i, si aquest dóna el vistiplau, el Servei d’Ocupació oferirà, segons la localització de les demandes formatives, cursos per a tindre coneixements en qüestions fiscals, comunicació i TIC.
