El debat sobre la producció ecològica agrupa per primera vegada una quarantena de socis europeus

El projecte LIVESEED, del qual forma part la Universitat Politècnica de València, té com a objectiu la promoció de l'ús de la llavor ecològica i l'impuls de nous programes de millora genètica

Els socis del projecte europeu LIVESEED, entre els quals s'hi troba la Universitat Politècnica de València (UPV) a través de l'Institut de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana (COMAV) i l'Institut Agroforestal Mediterrani (IAM), l'autodefineixen com a "ambiciós" i "pioner". Preguntada al respecte, la catedràtica i investigadora del COMAV Maria Dolores Raigón argumenta que "mai abans s'havien concentrat tants països europeus per a abordar un problema que actualment presenta la producció ecològica i que pot tindre tanta importància per al sector productiu". Aquest "problema" a què ella es refereix és l'ús de la llavor ecològica, és a dir, aquella llavor que no ha rebut cap tractament químic en el seu procés d'obtenció, "tal com indica el reglament R 834/2007 i les Normes d'aplicació per a producció, etiquetatge i control (CE) 889/2008", explica Raigón. Pel que fa al nombre de socis, en són 40, d'un total de 18 països.

L'objectiu principal de LIVESEED és millorar el rendiment i la competitivitat del sector ecològic europeu de fruites, hortalisses i cultius extensius, gràcies a la promoció de l'ús de llavor ecològica i l'impuls de nous programes de millora genètica. A més, Raigón reivindica una major transparència en el sector, ja que, "cada vegada més, va incrementant-se la demanda i necessitem ferramentes de control".

Homogeneïtzar els requisits legals a tot Europa

Des del COMAV expliquen que, actualment, la major part de llavors i el material de reproducció vegetal emprats en la producció ecològica estan desenvolupats fonamentalment per a producció convencional i multiplicats en condicions agroecològiques abans de la seua distribució. Fins i tot, segons denuncien les mateixes fonts, s'empra llavor convencional autoritzada per a producció ecològica en virtut de moratòries legals.

Un dels objectius que es plantegen és harmonitzar la implementació de requisits legals per a aquest tipus de llavors, així com desenvolupar una base de dades d'escala europea per a productors i distribuïdors. Raigón explica que el projecte LIVESEED també pretén trobar "una solució a les llacunes de disponibilitat de material vegetal adequat per a la producció ecològica i als 'colls de botella' existents en el moment actual en el tema de la llavor ecològica, i així reduir el sobreús de moratòries".

La investigadora descriu que la reglamentació actual de la Unió Europea exigeix que el material de sembra i propagació utilitzat en l'agricultura ecològica es produïsca orgànicament. No obstant això, s'estima que les excepcionalitats o moratòries generen que més del 95% de la producció orgànica es base en varietats procedents de la producció convencional. En conseqüència, manquen de les característiques importants requerides en condicions de producció ecològica i de baixos inputs.

Identificar les millors varietats

Raigón explica que el treball de LIVESEED també inclourà la identificació de característiques rellevants de les varietats adaptades a les condicions de l'agricultura ecològica, així com l'impuls d'activitats de millora per al sector ecològic.

El projecte permetrà millorar els sistemes d'avaluació i selecció de conreus, desenvoluparà noves estratègies d'evolució genètica vegetal i recursos genètics disponibles per al sector ecològic i engegarà nous grups de treball internacionals per a la millora genètica ecològica dels principals cultius: llegums, cereals, hortalisses, fruiters i farratgers.

Ana Fita, també investigadora del COMAV, remarca que LIVESEED ajudarà a conéixer també "les limitacions en el sector de la llavor ecològica i proporcionarà recomanacions legislatives per a la seua millora".

Assolir els reptes

El projecte LIVESEED també prestarà especial atenció a les activitats de demostració, proves i formació, així com a la transmissió del coneixement generat, en particular per a desenvolupar eines d'informació.

Per a Raigón, el repte més important és el de seguir fomentant el consum d'aliments ecològics, "cosa que es pot aconseguir generant confiança i transparència als consumidors i oferint eines científiques per a facilitar la producció ecològica per part dels productors". No obstant això, indica que l'objectiu més immediat per a LIVESEED és el d'arribar a acords entre tots els països que configuren el projecte.

El paper de la UPV

L'equip de la UPV –integrat per Adrián Rodríguez Burruezo, María Dolores Raigón i Ana María Fita, pertanyents al COMAV, i Mónica Boscaiu, de l'Institut Agroforestal Mediterrani– coordina les activitats de selecció i millora de varietats adaptades als nous reptes del cultiu ecològic.

A més, la UPV lidera el desenvolupament de nou germoplasma útil per a futurs programes de millora vegetal en cultius representatius com la pebrera, la tomaca, la col, el bròquil, el blat, la pomera i el tramús.

LIVESEED està finançat per la Comissió Europea, a través del programa Horizon 2020, i el govern suís. El projecte va arrancar en juny de 2017 i s'allargarà fins al 2021. València va acollir recentment una reunió per a avaluar el primer any de vida de LIVESEED i parlar dels reptes més immediats.

La col·laboració de les cooperatives

En el marc d'aquest projecte, a l'estat espanyol es duran a terme proves d'avaluació i selecció de col·leccions de varietats tradicionals de diferents punts de la geografia estatal i es comptarà amb la col·laboració de cooperatives com La Verde (Cadis), així com la Unió de Llauradors i agricultors de Múrcia i Catalunya.

El personal investigador de la UPV i els agricultors avaluaran el rendiment, la incidència de patògens i la qualitat visual, organolèptica i nutricional. Aquestes proves inclouran analítiques que es realitzaran al COMAV.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat