“Gabilondo ya ensayó el guion de #OperaciónPalace cuando vio a terroristas suicidas el 11M. #Manipulación y la gente lo cree”. Amb aquest tuït feia equivaldre Jose Vicente Gallego Madramany, vicepresident del PP de Torrent i expresident de NNGG, així com assessor del Grup Municipal Popular, el mockumentary o -fals documental- sobre el 23F que va elaborar l’equip de ‘Salvados’, amb Jordi Évole al capdavant, amb els instants d’incertesa que es varen viure ara fa 10 anys amb l’11M.
En aquest sentit, a parer de Víctor Medina, portaveu de Joves amb Compromís per Torrent, “és molt trist que el PP encara alimente les teories conspiratives de l’11M, en compte de demanar perdó per la gran intoxicació i manipulació que va fer aquells dies en assenyalar ETA com a responsable de la pitjor matança terrorista de l’Estat espanyol, i tot per càlculs electoralistes”.
No és la primera vegada que un programa de Jordi Évole se’ls ennuega als membres valencians del PP, ja que el regidor de Castelló, Juan José Pérez Macián, va qualificar també de “fals documental” el que el periodista català va realitzar sobre l’accident del metro de València, on la població més afectada va ser amb diferència Torrent, sense disculpar-se ni rebre cap tipus de reprimenda per part del seu partit ni dels seus companys torrentins.
En paraules del portaveu de les joventuts ecovalencianistes, “és lamentable que el PP diferencie les víctimes segons el color polític que ells pensen que tenen, quan el dolor de totes és el mateix i totes es mereixen el mateix respecte. Però, 10 anys després, el PP de Torrent continua fent política amb l’11M alimentant teories de la conspiració que la Justícia, la comunitat internacional i el sentit comú han tombat una vegada i altra. Però, al mateix temps, neguen una investigació veraç i el mínim respecte humà a les víctimes del metro de València, la majoria de les quals són torrentines, amb la gran infàmia que va cometre Camps –sense que cap membre del PP de Torrent mai no haja manifestat públicament la seua discrepància- de no haver-les rebudes mai mentre va ser president com a paradigma d’allò més menyspreable de la política”.
