Aquesta és una de les premisses que manté el fiscal Vicente Torres en el seu informe de conclusions exposat en el judici.
Així, ha exposat que Blasco, “utilitzant” la seua condició de conseller, “afavoria i beneficiava Tauroni a través de les seues empreses”. Sobre aquest tema, ha recordat que s’han intervingut documents que Tauroni dirigia a l’exconseller -amb les sigles ‘RB’- en els quals l’informava de tots aquests extrems. També ha puntualitzat que el considerat capitost de la trama anomenava Blasco ‘Conill’, tal com va reconèixer una de les seues empleades, i aquesta “ho va dir de manera clara i contundent”, ha postil·lat. I també va manifestar que tots dos menjaven a voltes en la seua casa d’Alzira.
El fiscal ha recordat que Tauroni sabia que es convocarien ajudes per a projectes de cooperació “mesos abans” que es feren públiques, “perquè li ho havia dit Blasco, que era l’única persona a qui coneixia en la Conselleria”.
I amb les ajudes, la fundació va comprar tres pisos a València i un garatge, com a suposades oficines tècniques dels projectes a Nicaragua, “infringint la llei perquè no es van posar a nom dels beneficiaris ni es van vincular als projectes per temps de 15 anys”. “L’única finalitat va ser el lucre i el benefici personal”, ha apuntat el fiscal.
Sobre quan el cas arribà als mitjans de comunicació, el fiscal ha relatat les diferents reunions que va mantenir Blasco, en les quals va ordenar que es compulsaren els expedients i es fera un llistat de factures admeses i excloses, en què es va posar una data diferent a la real, i després es va remetre a la Fiscalia. Però “mai”, ha insistit el fiscal, es va demanar a la fundació que reintegrara les ajudes “perquè Blasco no volia que Tauroni es quedara sense el seu benefici”.
Primer dia de conclusions
El fiscal Vicente Torres s’ha pronunciat així en el primer dia de conclusions i lectura d’informes en el judici per la primera peça del ‘Cas Blasco’, en la qual s’investiguen presumptes irregularitats en la concessió de subvencions per part de l’extinta conselleria a la Fundació Cyes l’any 2008, que va rebre 1,6 milions d’euros per a dos projectes a Nicaragua, dels quals solament van arribar a la seua destinació 43.000 euros, ja que la resta es va destinar a la compra d’immobles a València i al pagament d’uns 400.000 euros a una mercantil del considerat presumpte capitost de la trama, Augusto César Tauroni.
Així mateix, el fiscal ha elevat a definitives les seues acusacions contra els altres huit acusats més en aquest procediment: Tauroni; el que era sotssecretari de la conselleria, Alexandre Català; l’exdirector general, Josep María Felip; l’excap del servei de Cooperació, Marc Llinares; l’excap de gabinet de Blasco, Xavier Llopis; l’ex secretària general de Cooperació, Tina Sanjuán; el president de la Fundació Cyes, Marcial López; i una treballadora d’aquesta fundació i parella d’aquest últim, Josefa Cervera Tomás.
La sol·licitud de pena més alta de presó és per a Blasco, amb 14 anys; a ell li segueixen Tina Sanjuán, per a la qual el ministeri públic sol·licita 13 anys i mitjà, 32 d’inhabilitació i una multa de 14.400 euros; Català, amb 13 anys, 30 d’inhabilitació i 21.600 euros; Tauroni, amb 11 anys de presó, 21 d’inhabilitació i el pagament de la mateixa quantitat; Felip, amb 10 anys de presó, 27 d’inhabilitació i una multa de 10.800 euros; Llinares, amb huit de presó i 18 d’inhabilitació; Llopis, amb sis de presó, sis d’inhabilitació i una multa de 10.800 euros; i, finalment, Marcial López i Josefa Cervera, per als qui Fiscalia reclama quatre anys de presó, i el pagament d’una multa -per a cadascun- de sis milions d’euros.
Quant a la responsabilitat civil, els fiscals del cas -Jesús Carrasco i Vicente Torres- sol·liciten que López, Cervera i Tauroni indemnitzen conjunta i solidàriament a la Generalitat Valenciana amb la quantitat presumptament defraudada en aquesta peça, que ascendeix a 1.784.840,04.
