Els ponts entre les arts escèniques valencianes i la producció internacional estan “dinamitats” i la prioritat, ara, és refer-los i construir-ne de nous. Aquesta és una de les urgències que s’ha marcat com a objectiu la nova direcció artística del Tercera Setmana, encapçalada per Tomàs Ibáñez, de la companyia La Ferroviària, i Paco Macià, de Visitants. Tots dos responsables de la programació del festival es van mostrar convençuts durant la presentació de la 3a edició del certamen al Centre Octubre de València que l’esdeveniment ha de ser clau per a consolidar aquest propòsit, “teixir xarxa” més enllà del territori, va apuntar Ibáñez, i convertir el festival en una fita de referència dins de l’agenda artística europea.
La tercera edició del Tercera Setmana s’ha programat amb estretors temporals donat el temps amb què han comptat Ibáñez i Macià després de la dimissió, el passat gener, de Salva Bolta com a director artístic, però també amb complicacions pressupostàries tenint en compte que és un festival que vol ser simultani a València, Alacant i Castelló de la Plana. “Si el poguérem multiplicar…”, va demanar el responsable de la companyia Visitants, però “som realistes” i el festival haurà de tirar endavant amb el mateix muntant econòmic de 2017, és a dir, aproximadament 300.000 euros, per a omplir els carrers i les sales de les tres ciutats.
Pel que fa a suports, Tercera Setmana, tot i nàixer en 2016 amb l’esperit de ser un festival d’àmbit privat, continua depenent en gran mesura de les subvencions públiques, com van reconéixer els dos directors artístics, mentre que el vessant privat, encapçalat per Avetid –el col·lectiu integrat pels empresaris de les arts escèniques: sales, companyies i gestors–, aporta un “inversió material”, és a dir, logística, d’espais i “hores de feina que si s’hagueren de pagar costarien moltíssim”, va explicar un dels creadors de la mítica companyia de Vila-real. Que en gran mesura els diners siguen públics no vol dir que el festival estiga exempt de riscos, com van descartar Ibáñez i Macià, que van traslladar el seu desig de consolidar el nombre d’espectadors de 2017 i, si fa no fa, superar-lo, ja que en 2018 el cartell compta amb moltes propostes de carrer “contundents”.
Tot i que no hi ha una temàtica preconcebuda, sí que hi ha una concepte subjacent en la programació, com és la memòria. Això no obstant, la definició d’aquesta tercera edició és el tarannà internacional de les propostes que per primera vegada s’estrenaran tant a València com a Castelló de la Plana i Alacant. Els objectius “superimportants”, va indicar Paco Macià, són aconseguir fer-se sentir a Europa, donar a conéixer el producte local. Per això, Tercera Setmana ha començat a estretar les relacions amb festivals internacionals com l’Off de Santiago de Xile i el Festival Cervantino de Montevideo. “Hem d’apropar les institucions per a exportar”, van emfatitzar tots dos.
Entre les marques del festival continua estant present la descentralització, encara que es vol consolidar la presència a les tres ciutats –València, del 25 de maig al 17 de juny; Castelló de la Plana, del 25 de maig al 3 de juny, i Alacant, del 7 al 10 de juny– i no es descarta que en un futur el Tercera Setmana puga arribar a altres poblacions. Un 60% de la programació té protagonisme femení, van destacar els directors artístics. Es podran veure huit espectacles internacionals i set provinents d’altres zones de l’Estat.
Entre els plats forts destaquen la coproducció de Tercera Setmana amb el festival Grec de Barcelona, Nowhere in particular, amb David Climent, Sònia Gómez i Pere Jou; la producció xilena 40.000 Km; Metamorph’O de Barolosolo, amb què s’inaugura l’edició a la Marina de València, i el concert de clausura al Teatre Principal d’Israel Galbán i el Niño de Elche, que presenten les Coplas mecánicas. El 90% de les obres són estrenes al País Valencià i la programació inclou la secció Aperitius, amb concerts i propostes escèniques de carrer, i Connexions, on s’inclouen els muntatges amb segell valencià. Tot plegat, l’edició busca “públics amants de les arts escèniques” i “nous públics” que es puguen engalipar amb “els atractius” projectes de carrer.
La internacionalització “dinamitada”
L’exportació del talent valencià cap a festivals estrangers té 25 anys de retard perquè els ponts estan “dinamitats”, van afirmar Macià i Ibàñez. Tots dos van valorar la capacitat del festival per a treballar les sinergies amb altres certamens, per a traçar noves vies de col·laboració que vagen més enllà de col·locar dins de la programació una companyia local.
Els dos gestors van emfatitzar que allò que cal és establir lligams en l’àmbit de la coproducció entre esdeveniments, com és el cas del Grec i el Tercera Setmana o amb l’Off de Xile, per tal de crear una “xarxa mundial de festivals que coprodueixen”, va explicar Tomàs Ibáñez. “Volem pujar a eixe carro i fer eixe camí”, va afegir el responsable de la veterana companyia de Vila-real, qui va culpabilitzar les polítiques de les últimes dues dècades que van “dinamitar” la internacionalització. En aquest edició, l’IVACE forma part dels patrocinadors de Tercera Setmana, que compta amb el suport de totes les institucions públiques valencianes, des de la Generalitat fins a diverses regidories dels consistoris de les tres ciutats.
En aquesta edició, el festival mantindrà la seua oferta de descomptes en aquells espectacles de sala, encara que bona part de la cartellera tindrà lloc al carrer i serà d’accés gratuït.
