Després de les eleccions de maig de 2015, l’esquerra valenciana amb majoria a les Corts es va proposar obrir els calaixos i disseccionar la gestió del Partit Popular en el govern. Una acció de govern esquitxada de casos de corrupció que han acabat amb desenes de càrrecs i dirigents de la formació desfilant pels jutjats. Per a esclarir les presumptes corrupteles comeses pels governs del PPCV, els grups parlamentaris que donen suport al govern del Botànic i, en molts casos també Ciutadans, han acordat impulsar diverses comissions d’investigacions per a tractar de depurar responsabilitats polítiques.
Aquesta voluntat d’instaurar la transparència i assenyalar els responsables de determinades pràctiques presumptament il·lícites ha generat una gran càrrega de treball parlamentari. Tant és així que a l’octubre de 2016 la Presidència de les Corts va dictar una resolució per a limitar a 10 les subcomissions i comissions d’investigació que funcionen al mateix temps. Un acord que va ratificar la Junta de Síndics, que va determinar que una vegada arribat al límit no se’n posarien en funcionament de noves fins que conclogueren les existents.
El col·lapse de les comissions –actualment hi ha constituïdes el màxim acordat– és resultat de dos handicaps: els nombrosos assumptes que la majoria del Parlament s’ha plantejat investigar i el llarg camí que s’encenta des que es decideix crear una comissió fins que aquesta aprova les conclusions. De fet, les dues actuals comissions d’investigació que s’estan desenvolupant a les Corts són la mostra d’eixe problema. Així, la comissió d’investigació de les institucions firals, que entre altres aspectes estudia l’impagament dels populars després de celebrar el conclave a les instal·lacions de Fira València, va ser aprovada durant el ple del 29 d’octubre de 2015, però no es va constituir fins l’1 de gener de l’any següent. I, a més, a dia de hui encara queda pendent fixar la data de finalització dels treballs.
L’altra comissió relacionada amb presumpta corrupció que es troba en plena activitat és la que estudia la gestió que va realitzar l’empresa pública encarregada de gestionar les aules prefabricades de les escoles públiques, CIEGSA. En aquest cas encara es va tardar molt més a deixar-la enllestida. La seua creació es va aprovar el 10 de febrer de 2016, però no va quedar constituïda fins set mesos després, el 20 de setembre de 2016. Tal com es detalla en l’últim informe de les Corts, aquesta comissió hauria d’haver finalitzat el passat mes de març, però no ha sigut així perquè s’han ampliat els terminis per a realitzar els treballs. És més, aquesta setmana està prevista la compareixença de més protagonistes com ara l’exregidor socialista de l’Ajuntament de València i actual secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos.
A l’espera que acabe alguna comissió i de poder-se constituir hi ha les comissions d’investigació sobre el cas Taula i sobre el finançament electoral del PPCV. De moment no hi ha data de constitució, tot i que fa dos anys que es va aprovar la seua creació.
L’esclat de corrupció inesperat
Si en les anteriors comissions els partits que conformen el govern del Botànic volien que els seus predecessors populars reteren compte davant la societat valenciana per la corrupció, ara també ho hauran de fer ells pel presumpte finançament irregular del PSPV i Bloc –el partit majoritari de Compromís– durant les campanyes electorals dels anys 2007 i 2008.
L’aprovació d’aquesta comissió sol·licitada per Podem i Ciutadans és un fet i s’espera que puga estar constituïda abans del 31 de desembre. La comissió serà independent i no se sumarà a l’aprovada per a disseccionar els comptes del PPCV, tal com havia demanat la formació conservadora.
