Hi ha un Pinazo agradós, pintor per encàrrec, amable, que intenta complaure, i un altre d’incomprés i alhora impermeable a les crítiques i l’academicisme. Inconscientment, segons van assegurar el director de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), José Miguel García-Cortés, i el comissari de l’exposició ‘L’esperit d’una época: Ignacio Pinazo en la col·lecció de l’IVAM’, Josep Salvador, el pintor de Godella va ser un precursor de l’abstracció; és més, en l’última obra de les més de 200 que ha tret l’IVAM del seu fons per a muntar aquest nova mostra es pot veure tot el recorregut de l’artista, on d’una banda defineix els personatges, rebuscant la llum i, de l’altra, conclou l’altre extrem amb taques i figures sense concreció.
L’IVAM torna a obrir la seua sala de la Muralla, la més gran i subterrània, també denominada sala Pinazo, per a seguir “homenatjant” el pintor de Godella amb una de les exposicions més voluminoses que s’han fet fins ara, va destacar Salvador. El museu ha triat, dels 500 quadres que conserva, més de 200 exemples per a exposar una retrospectiva de l’artista que va deixar de ser amable per a seguir la filosofia dels outsaiders. La mostra està organitzada en quatre seccions, de manera que es pot contemplar pràcticament tota la seua carrera. A més a més, s’incorporen alguns quadres d’altres autors, com ara Sorolla, per a comparar les mirades sobre la llum; de Mompó i Pascual Pérez Rodríguez, per a contraposar les visions urbanes; d’Esteban Vicente, qui contribueix amb una nova construcció del paisatge pinazià basant-se en els jocs cromàtics amb dues fotografies; d’Ernest Belocp i Lewis Hine, que introdueixen l’inconformisme i dos audiovisuals; un fragment del film Cavalleria Rusticana (1981), de Zeffirelli –per a introduir el concepte de societat que ix a veure allò que passa al carrer–, i el documental de la València de 1915 conservat per l’Institut Eye d’Holanda –que mostra la ciutat del Túria un any abans de la mort de Pinazo.
Pinazo és un autor d’inquietuds, de crear més enllà del gust burgés, que invita a buscar rere la imatge amable, on reprodueix escenes de gran importància. És el pintor que convida a mirar més enllà de la superfície, va explicar García Cortés durant la presentació, aquest dimecres, de la nova exposició que inaugura l’IVAM a la sala de la Muralla. En principi, la mostra ‘L’esperit d’una època: Ignacio Pinazo en la col·lecció de l’IVAM’ es podrà visitar fins al 19 de maig de 2019, encara que el museu no ha establit una data final, ja que es tracta d’una exposició semipermanent.
La mostra recorre quasi tota la vida d’Ignacio Pinazo (1849-1916), una trajectòria estructurada en quatre seccions que comença amb una anàlisi de la forma, on s’observa una obra més vital i apareixen ja els primers elements per acabar, va explicar el comissari Josep Salvador. Bona part dels treballs exposats responen a taules i dibuixos que plasmen moments concrets d’una manera sintetitzada, un concepte on al pintor de Godella cal reconéixer-li mestria, va destacar Salvador. Ressalta també el seu interés pel dinamisme, com trasllada en la sèrie ‘Correguda de bous’, tot i no ser un amant d’aquesta pràctica, va recordar el comissari.
“Pinazo és un pintor de pintors”, va introduir Salvador en la segona part de l’exposició, on es pot veure la innovació i autonomia del Pinazo més independent. Es pot comparar el Ráfaga de viento (1904) de Sorolla amb el Barcas en blanco de Pinazo “mentre s’observa en Sorolla una obra més acabada, més fotogràfica; en Pinazo hi ha un treball més pictòric”, va afegir el comissari.
Les fonts d’on beu el godellenc van des dels impressionistes a Velázquez i Goya, com es pot veure en l’emancipació i l’inconformisme social, la tercera secció de la mostra, on una sèrie de pintures creades a Godella –lloc a què el pintor sempre va acabar retornant perquè era el seu espai de “comoditat”, va indicar Salvador– mostren el moviment polític de l’època incorporant als quadres gent del carrer i escenes del dia a dia.
L’últim apartat de l’exposició aprofundeix en la vida al carrer. Pinazo recull en la seua pintura la vitalitat de les festes per a reproduir un moment determinat de la celebració. La llum continua combinada amb les “taques”, un recurs pictòric precedent a l’abstracció, que reflecteixen la mascletà, el corpus i el carnaval.
La salida de la iglesia, l’últim llenç de l’exposició, presenta un viratge d’un extrem a l’altre de la descripció a l’apropament a l’abstracció, un acostament “intuïtiu” que “no va ser ben entés per la crítica”, va recordar Josep Salvador, uns experts que assenyalaven l’abandó de l’amabilitat i li retreien la forma de resoldre l’escena de manera “tosca”. Tanmateix, Pinazo sempre serà interessant com un pioner a obrir la pintura a nous llenguatges, va concloure el director de l’IVAM.
