Els problemes al Consell de Transparència perviuen tres anys després de la seua posada en marxa

El president de l'organisme, Ricardo Jesús García Macho, lamenta que l'ens no puga ser eficaç per la falta de personal i el limitat pressupost de què disposen
/ València
23 maig 2018 01:00h
El president del Consell de Transparència, Ricardo José García, durant la roda de premsa d\'aquest dimarts a les Corts.

Han passat tres anys des que el Consell de Transparència es va posar en marxa. Aquest òrgan, adscrit a la conselleria de Manuel Alcaraz, continua sense tindre la gasolina suficient per a arrancar al nivell que li agradaria al seu president, Ricardo Jesús García Macho. Aquest va ser el balanç que aquest dimarts va fer el president de l'ens durant la presentació de la memòria anual de la institució que al llarg de les seues 27 pàgines recull, en diversos apartats, els mateixos obstacles que ara fa un any va manifestar: falta d'independència, de recursos humans i un pressupost limitat davant un elevat volum de treball.

Un dels aspectes que sí que ha canviat substancialment en aquest darrer any ha sigut l'activitat que ha assumit l'òrgan. Així, durant el 2017, el Consell de Transparència va publicar 94 resolucions i 7 informes dels 174 expedients que va rebre. Unes xifres que disten bastant de l'any 2016, quan les resolucions van ser 25; el número d'informes, 8, i els expedients rebuts, 118. Malgrat aquesta alta activitat, per a García Macho el temps que es tarda a resoldre cada expedient està dificultant l'eficiència del Consell de Transparència: "Si un grup de regidors ens demana accés a la informació en relació amb un tema en concret, i si açò fins huit o nou mesos més tard no ho resolem, evidentment la necessitat política caduca". 

La falta de personal, d'altra banda, ha sigut una de les qüestions que el president d'aquest òrgan també va accentuar durant l'explicació de la memòria als mitjans. Al seu parer, un òrgan que ha de garantir els drets d'accés de la ciutadania, vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa i garantir i promoure l'observança de les disposicions del bon govern necessita una plantilla completa –actualment conformada pel seu president i quatre vocals: Emilia Bolinches, Carlos Flores, Lorenzo Cotino i Isabel Linfate–. Com a conseqüència d'aquesta manca de recursos humans, l'entitat no pot fer front als vora 170 expedients que tenen per resoldre atés que la Conselleria de Transparència tampoc ha respost a la seua petició d'augmentar el personal de què disposa l'ens. 

Tanmateix, el president va voler destacar l'interés que sempre ha mostrat la Generalitat per l'òrgan. Aquest compromís, segons va explicar, va permetre incloure en la plantilla un advocat de la Generalitat per a ajudar-los a tramitar els expedients. A més, el cap del Consell, Ximo Puig, els va prometre que a llarg termini podran comptar amb un altre funcionari.

Sospites de rivalitat 

El president del Consell de Transparència va lamentar l'actitud de la conselleria que pilota Alcaraz. Considera que els veu com una competència que els pot fer ombra. Així, sense embussos, ho va dir García Macho en roda de premsa: "Agraïm l'esforç que PSPV i Podem han mostrat per a ajudar-nos en les nostres tasques i la sensibilitat que han mostrat. El departament, en canvi, en mans d'Alcaraz, ens veu com a rivals i això és un problema greu".

La falta d'independència és un altre obstacle que minva el treball del cos, segons García Macho, qui considera que el Consell de Transparència no ha de dependre de la Generalitat. Aquesta anomalia, en opinió de García Macho, la resoldrà la nova Llei de Govern Obert, l'esborrany de la qual ha estat fins al passat mes de març a exposició pública. Aquesta nova norma pretén millorar l'aprovada pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) en 2015, l'últim any del seu mandat. 

"Un pressupost insuficient"

Tot i que durant el primer any de vida del Consell de Transparència l'ens no comptava ni amb partida pressupostària pròpia i, en conseqüència, els seus treballadors no rebien cap sou, la situació ha millorat malgrat que no s'han satisfet totes les demandes fetes des de l'organisme. Ara com ara, el pressupost és de 90.000 euros i els vocals han rebut unes assignacions econòmiques de 300 euros i el president, de 400. Unes quantitats que el president considera "insuficients".

Tal com s'indica en la memòria, aquestes assignacions econòmiques no cobreixen l'activitat que els vocals realitzen atés que no sols han d'assistir a reunions, sinó que també dediquen temps en la preparació i estudi previ de cada informe o resolució. 

La tipologia de les reclamacions 

Pel que fa als tipus de reclamacions presentades, el 59,5% són contra ajuntaments, mentre que el 26,9 % de les vegades es demanda informació de les diferents conselleries. La resta de casos són relatius a diputacions o diverses institucions, com ara les universitats. Quant al perfil dels reclamants, en el 84% dels casos es tracta de persones físiques i en el 16%, de persones jurídiques.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next