Eduardo Zaplana és el segon expresident de la Generalitat del Partit Popular detingut i el tercer investigat per la justícia per possibles delictes relacionats amb la corrupció. L’expresident de la Generalitat i exministre de Treball ha sigut detingut aquest dimarts, juntament amb altres persones, en una operació contra el blanqueig de capitals que dirigeix el jutjat número 8 de València.
Zaplana es converteix així en el tercer expresident de la Generalitat –dels quatre dirigents del PP que han estat al capdavant de la institució– investigat per la justícia després que ja ho foren en el passat José Luis Olivas, qui va exercir el càrrec entre 2002 i 2003, i Francisco Camps, que va ser president entre 2003 i 2011, quan va dimitir per la coneguda com a causa dels vestits del cas Gürtel, de la qual va ser absolt.
A més, és el segon expresident detingut després que en 2015 Olivas fóra arrestat per les operacions de Bancaixa al Carib mexicà. Olivas, qui també va ser president del Banc de València (2004-2011) i Bancaixa (2004-2012), va renunciar en 2017 “expressament i voluntàriament” a tots els seus honors com a excap del Consell, després de confirmar-se la pena d’any i mig a la qual va ser condemnat per falsedat i delicte contra la Hisenda Pública.
No obstant això, encara segueix encausat en el cas Bankia, banc del qual va ser vicepresident, i en la investigació sobre la concessió de préstecs de Bancaixa per al projecte Grand Coral, al Carib mexicà, causa per la qual va ser detingut el juny de 2015, al costat d’altres quatre exdirectius de l’extinta caixa d’estalvis valenciana.
Olivas va ser regidor del PP en el primer equip de govern de Rita Barberá i conseller i vicepresident de la Generalitat amb Eduardo Zaplana com a president, a qui va succeir en 2002, quan aquest va ser designat ministre de Treball i Assumptes Socials per José María Aznar.
Va ostentar el càrrec com a cap del Consell fins a un any més tard, mentre que en 2004 va ser nomenat president de Bancaixa. La integració de la caixa valenciana en Bankia el va elevar com a vicepresident d’aquesta entitat, només per davall de Rodrigo Rato, encara que en 2011 va presentar la seua dimissió, pocs dies després de la intervenció del Banc de València per part del Banc d’Espanya.
Francisco Camps, per part seua, va dimitir el juliol de 2011 com a president de la Generalitat després que el Tribunal Superior de Justícia decretara l’obertura de judici oral contra ell i altres càrrecs del seu govern en la coneguda com a causa dels vestits del cas Gürtel. El maig de 2009 va ser imputat en aquesta causa, per la qual va dimitir dos anys més tard (dos mesos després de ser reelegit com president per majoria absoluta), i de la qual finalment va ser absolt per un jurat popular en gener de 2012.
No és aquesta, no obstant això, l’única causa sobre la qual ha hagut de respondre Francisco Camps des que va cessar com a president, ja que acumula actualment tres investigacions (abans imputacions) en sengles casos que investiguen diferents aspectes de la seua etapa al capdavant de la Generalitat.
Les dues primeres es refereixen a suposades irregularitats en l’organització dels grans premis de Fórmula 1 a València, en l’anomenat cas Valmor, i a més es troba investigat per prevaricació en la causa relativa a les presumptes irregularitats detectades en contractes de la fundació que va organitzar la visita del papa Benet XVI a València en 2006.
Camps podria igualment ser investigat dins de la causa coneguda com la branca valenciana del Gurtel, en la qual s’investiga el finançament irregular del PP valencià i en què l’expresident va ser assenyalat per diversos acusats com a l’artífex de la trama. L’únic expresident de la Generalitat del PP que no té problemes amb la justícia és Alberto Fabra, qui va succeir Camps en 2011 i va exercir el càrrec fins a maig de 2015, quan el PP va perdre el govern de la Generalitat.
