La baixa rendibilitat deixa el camp sense hereus: només un 2% dels agricultors té menys de 30 anys

La Unió de Llauradors i Ava-Asaja asseguren que el sector agroalimentari i la seua indústria generen el 14% del PIB valencià
/ València
23 maig 2018 01:00h

L'agricultura i la indústria agroalimentària són i han sigut un dels motors econòmics del País Valencià. De fet, el 70% del territori és rural, encara que el 80% de la població habite a les ciutats. Malgrat el pes que aquest sector té al territori, no passa pel seu millor moment. La caiguda any rere any de la rendibilitat està deixant el camp sense relleu generacional, la qual cosa està comportant, al mateix temps, una reducció de les terres de cultiu i de l'ocupació directa generada per l'agricultura. 

L'any 1985, al País Valencià es van cultivar 933.400 hectàrees, mentre que en l'any 2017 la superfície es va reduir a 658.400. L'abandonament del 30% de la terra en aquest període deriva principalment de la manca de rendibilitat. Per això, en l'actualitat, una de cada cinc hectàrees de terra cultivable està abandonada. Així es desprén d'un informe sobre l'estat del medi rural i el seu impacte en l'economia valenciana, elaborat per tècnics de la Unió de Llauradors i d'Ava-Asaja. El document va ser presentat dimarts per a exposar els motius pels quals els agricultors i els caçadors eixiran al carrer el dissabte 26. 

Els cultius més afectats per l'abandonament de la terra són la taronja, la vinya, la creïlla, la ceba, la carxofa, el meló, el pimentó, l'ametlla, la llima i la tomaca. Des de 1985 fins a l'actualitat s'han deixat perdre entre el 26% i el 81% de les hectàrees de cultiu d'aquestos productes. I és que, segons denuncien les organitzacions agràries, els preus en origen dels productes agraris –la quantitat per la qual els agricultors vénen els seus productes– són pràcticament els mateixos que fa trenta anys. En canvi, els preus de producció no paren de créixer. 

"Si el camp fóra rendible, estaria ple d'empreses", va assegurar Ramón Mampel, president de la Unió de Llauradors, que va lamentar que els agricultors hagen de deixar el camp. En aquest sentit, va assenyalar que cada camp que s'abandona augmenta el risc d'incendis, perquè no es neteja ni es cuida. El president de la Unió de Llauradors va insistir en l'impacte negatiu que té per al medi ambient l'abandó de cultius i va instar, juntament amb el president d'Ava-Asaja, Cristobal Aguado, a facilitar la tasca a aquells que es volen dedicar a l'agricultura.

"Qui se'n va del camp no torna"

Malgrat la difícil situació que viu el món rural, encara hi ha gent que vol fer d'ell el seu mode de vida, "però es troba amb dificultats burocràtiques". Aguado i Mampel denuncien que per a poder obrir una granja es necessita un informe d'impacte mediambiental que pot tardar fins a 3 anys a ser expedit. "Una persona jove que vol muntar una granja no pot esperar tres anys", va apuntar Mampel.

Ambdós representants dels agricultors van insistir en la necessitat de cuidar els llauradors "perquè qui se'n va del camp no torna". De fet, segons lamenten els agricultors, la situació actual del camp, tant econòmica com burocràtica, està deixant el món rural sense relleu generacional. Les dades de la Unió de Llauradors revelen que només el 2% dels agricultors tenen menys de 30 anys. En l'altra cara de la moneda, els majors de 65 anys suposen el 50% del volum d'efectius del camp.

L'abandonament de terres i els problemes econòmics del món rural estan fent minvar també el nombre del llocs de treball directes que genera l'agricultura. Així, el sector agroalimentari valencià donava feina a 153.900 persones l'any 1985 i, en l'actualitat, n'ocupa 57.300. En el seu conjunt, l'agricultura, la ramaderia i les empreses afins donen feina a 171.000 persones, és a dir, generen el 9% de l'ocupació al País Valencià.

Pel que fa al volum de negoci, el sector agroalimentari i la indústria agroalimentària generen el 14% del PIB del País Valencià. Els agricultors denuncien, però, que les ajudes europees i les inversions de la Conselleria d'Agricultura en el sector només suposen el 3,5% del que el món rural aporta al PIB.

Fauna salvatge i caça

En la presentació de l'informe també va estar present Vicente Seguí, president de Caza CV. Aquesta entitat és la principal convocant de la manifestació del dissabte 26 i denuncia les "agressions" que estan patint els caçadors "malgrat que sense ells no hi ha agricultura". En aquest sentit, Seguí va explicar que els caçadors contribueixen a mantindre l'equilibri en el món rural i controlen la fauna salvatge perquè no danye els cultius. 

Segons les dades de la Unió de Llauradors i d'Asaja, el 36% de la superfície de cultiu del País Valencià està en risc de patir danys per fauna salvatge. També van criticar els accidents en els quals hi ha implicat un porc senglar i denuncien que, malgrat que la població d'aquestos animals ha augmentat cada any, es concedeixen menys llicències de caça. Les dades de l'informe presentat dimarts xifren en 26 milions d'euros les pèrdues anuals pels atacs de la fauna salvatge.

Tant els representants dels llauradors com el dels caçadors han criticat "els ecologistes de saló" i han assegurat que són ells els que coneixen i cuiden el camp i la muntanya constantment. Així, Seguí ha apuntat que els caçadors cacen dos mesos a l'any però cuiden la muntanya tots els dies "i gratis".

Manifestació i diàleg

La manca de rendibilitat, l'abandonament de terres, els problemes burocràtics i les traves a la caça, així com la defensa dels costums i tradicions rurals portaran els agricultors i caçadors a manifestar-se el dissabte 26 a la plaça de Sant Agustí. Demanen a la Conselleria d'Agricultura que s'assente a dialogar amb ells. "Si ho fa, aquesta serà l'última manifestació", van apuntar els convocants.

next