El PPCV rebutja la barrera electoral que ha salvat els seus companys catalans de ser extraparlamentaris

Luis Santamaría s'oposa a la proposta de llei del Botànic perquè permetria l'entrada de "forces minoritàries radicals" a les Cortsvideo
/ València
24 maig 2018 01:00h
Luis Santamaría és el responsable designat pel PPCV per a la tramitació de la llei de l\'Horta

El País Valencià continua sent una de les poques comunitats autònomes amb una barrera electoral del 5%. Però, amb la proposta de reforma electoral presentada pels partits del Botànic, el llistó és reduiria al 3%. No obstant això, el PPCV s'oposa a posar fi a l'actual llei electoral, en vigor des de l'any 1987. L'obstinació dels populars valencians a rebutjar aquesta proposta contrasta amb el fet que amb una barrera com la valenciana els seus companys catalans van aconseguir accedir al Parlament en les passades eleccions del mes de desembre.

El Partit Popular de Catalunya (PPC) va obtindre un 4,28% de vots, un percentatge menor que l'obtingut pel Bloc a les eleccions autonòmiques de 2003 i 2007, on la coalició nacionalista es va quedar a les portes de la representació per unes dècimes. 

Carregant el vídeo...

El diputat popular Luis Santamaría va ser l'encarregat d'expressar la postura del seu partit al ple de les Corts d'aquest dimecres, que va aprovar la tramitació de la reforma electoral valenciana amb 64 vots a favor i 29 en contra, un pas que permet als partits del Botànic no perdre l'esperança d'engegar la nova Llei Electoral Valenciana, tot i que Ciutadans –que va votar a favor de la presa en consideració– va reiterar que votarà en contra del text definitiu. 

Així mateix, les diferents intervencions dels diputats van permetre observar no sols les discrepàncies a l'hora d'entendre els sistemes electorals, sinó també les contradiccions en la postura de les seues formacions polítiques. Santamaría va assegurar que la reforma electoral no es pot tractar com una qüestió prioritària perquè, tal com recull l'última enquesta del CIS, "aquestos assumptes no interessen la ciutadania". A més, va criticar que aquesta llei acabaria amb "l'estabilitat i la governança" que dóna l'actual llei, en vigor des de l'any 1987, i facilitaria l'entrada a "forces minoritàries radicals". 

Santamaría es va basar en un criteri numèric a l'hora de fer aquesta afirmació. Així, l'aplicació estricta d'eixe criteri convertiria el PPC en "radical". De fet, Fran Ferri va agafar l'argument de Santamaría per a preguntar: "Aleshores, estàs dient que el Partit Popular de Catalunya (PPC) és un partit extremista i radicalitzat?". El síndic de Compromís ho va demanar en referència al fet que el PPC "no arriba al 5%".

També va voler defendre la importància d'incloure les primàries com a mètode d'elecció dels líders de cada partit, un altre dels aspectes que recull la reforma electoral. Així doncs, Ferri va sostindre que les eleccions internes permeten acostar representats i representants. A més, el diputat de Compromís va recriminar a Santamaría que rebutjara les primàries i que, en canvi, posara com a referent el sistema del seu partit, que va elegir com a líders el recent detingut Zaplana i altres dirigents implicats en casos de corrupció, com ara Camps i Olivas.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next