Joana Serra es va fer amb la propietat de la Llibreria Catalana de Perpinyà ara fa poc més de dos anys, el mes de novembre de 2011, en plena crisi econòmica i quan altres llibreries baixaven persianes. Amb tot, ella sempre va tenir clar que a la Catalunya del Nord i a la seua capital hi havia prou demanda de llibres en català com per poder tirar endavant el negoci.
La clau, afegeix, va ser tenir clar que calia “especialitzar-se” per subsistir. Així, a banda de seguir amb la filosofia del seu antecessor, Joan Miquel Turon, de vendre llibres en català i tots aquells que tractaren temes locals tant en català com en francès, va apostar per la literatura infantil en català.
Una aposta que ha estat tot un èxit perquè gràcies a les escoles immersives i al creixement del nombre d’aules bilingües als centres públics de la Catalunya del Nord, on es fan el 50% de les classes en català i el 50% restant en francès, els nens “han perdut la por de llegir en català” i la demanda de literatura infantil en català no ha parat de créixer.
Serra explica que el fet que cada cop més nens estudien en català ha fet que la llengua haja entrat a moltes llars on mai abans l’havien escoltat i a d’altres que l’havien perdut o oblidat l’hagen recuperat. “Molta gent gran que sap parlar el català però que no l’utilitzaven en la seua vida quotidiana venen a comprar llibres per als seus nets, recuperant d’aquesta manera una llengua i una certa identitat”, afegeix.
Feina de normalització
Joana Serra, que a banda de ser la propietària de la Llibreria Catalana és una important activista en favor de la llengua i la cultura catalana, alerta que cal diferenciar entre el que és “l’aprenentatge de la llengua i el seu ús”, que és el gran problema que té el català a la Catalunya del Nord.
“Molts nens estudien el català a l’escola i quan surten no l’utilitzen i es passen al francès perquè ni al carrer ni a casa el poden parlar amb ningú”, explica. I és ací, on segons Serra, tant la llibreria, com les associacions que defensen i promouen el català, juguen un paper important per “ajudar a trobar un sentit útil a la llengua”.
Jaume Cabré i Lluís-Anton Baulenas, els més llegits
Pel que fa al públic adult, Serra explica que els autors més venuts són aquells que han estat traduïts abans al francès, perquè són els que realment es promocionen i els que la gent coneix. Així, a banda dels escassos autors locals com Joan-Lluís Lluís i Joan-Daniel Bezsonoff, autors com Jaume Cabré, amb ‘Les Veus del Pamano’ o ‘Jo Confesso’, o Lluís Anton Baulenas, són els que més acceptació tenen. “També es venen llibres de personatges coneguts ací com per exemple els de Lluís Llach”, apunta.
Amb tot, Serra reconeix que a molta gent li “manca confiança per llegir en català” i que el que és fa cada cop més és llegir primer el llibre traduït al francès i després comprar-lo en català per rellegir-lo.
